Billar: Antonio Montes, de Sant Adrià a Corea del Sud de carambola en carambola

Quan tenia 13 anys, el seu pare, també jugador de billar i president del club des del 2010, li explicava «coses del joc» a la plaça de la Vila, just al costat. Llavors practicava el futbol. «Ho va fer per provar si m’agradava i la va encertar», recorda. L’adolescent que era centrecampista i seguia els consells del seu pare Antonio és avui l’únic jugador català en el circuit de la PBA (Professional Billiards Association) de Corea del Sud. De Sant Adrià a l’Extrem Orient.

Als 29 anys ha fet aquest gran pas tancant la seva etapa a la Unió Mundial de Billar (UMB) perquè volia abandonar un entorn en el qual és difícil progressar al protegir els millors del rànquing. Montes es va mirar al mirall el març passat després de jugar una copa del món de l’UMB a Las Vegas. S’havia gastat 2.500 euros (viatge i allotjament) per disputar el torneig i es va emportar un premi de 1.500 per arribar a la ronda de setzens. «Havia jugat bé i vaig pensar: ¡Mare meva, què he de fer-me per posar-me en les posicions del top 10!», recorda.

I és que els millors de l’UMB només comencen a disputar els tornejos, que duren una setmana, els últims tres dies quan els seus rivals ja han passat una dura tria. Aquell nen que rebia consells del seu pare havia de fer l’aposta definitiva per ser un professional del billar. Una cosa a què semblava bolcat des que ben aviat va apuntar alt sense que ell en fos conscient. «No te n’adones. T’ho diuen. Jo em posava a la taula i sortien les caramboles. Vaig tenir el suport d’un soci del club, Pascual Peña, va ser la persona que més m’ha ajudat. Ell jugava amb Dani Sánchez», rememora. «El Dani és un crac de tota la vida. El primer tac que vaig tenir era de la seva empresa». I un nom, el del jugador de Santa Coloma de Gramenet, que es va fer famós pel clàssic de TV-3 ‘Nadal a tres bandes’.

Graduat en Química

Peña va exercir de mentor de Montes per afinar les seves qualitats en un mètode d’ensenyament que va des de la simple posició a la taula, a conèixer els recorreguts de les boles, la tècnica i la física del billar. «Comences a memoritzar patrons. Les caramboles tenen noms de famílies pel tipus de posició».

Alumne avantatjat, als 14 anys s’enfrontava a jugadors grans i els guanyava amb freqüència en campionats d’Espanya. Llavors practicava el joc curt, que obliga a una preparació més gran. El billar era una afició al sortir de classe, «i de fer els deures», que va mantenir quan es va graduar en Química. Ja es dedicava llavors al joc de tres bandes, on el 2014 va ser d’una tacada campió espanyol i europeu en categoria júnior.

«A l’acabar la carrera vaig fer un màster i vaig entrar en una fase de dubtes, vaig estar un any i mig sense saber què fer». Unes pràctiques en una empresa que no el van acabar de convèncer el van animar a apuntar-se a les copes del món de l’UMB, que havien augmentat els seus premis. «’¿Per què no ho proves?’, em va dir el meu pare». Provar-ho era viatjar, per exemple, a Las Vegas, al Vietnam, Turquia o Egipte. Ho va fer i el seu segon any va arribar a una semifinal. El premi li va permetre recuperar el que havia gastat, al marge de les ajudes federatives per a les seves despeses. «Em vaig arribar a posar el 30 del món».

El parèntesi de la pandèmia

Però la pandèmia ho va parar tot: un any i mig sense jugar. Mentrestant, en la PBA sí que ho feien entre quarantenes i mascaretes. Així va anar pressentint la idea de prendre la decisió de provar a Corea. «Me’n vaig anar perquè volia tenir el control sobre la meva vida, no dependre, per exemple, que una persona m’inscrigués en un torneig». Aquest control arriba acompanyat de les garanties que dona un contracte anual entre 20.000 i 30.000 euros. La victòria en un torneig coreà té un premi superior als 50.000, mentre a l’UMB són 16.000. Ja n’ha disputat dos i el dia 22 viatja per al tercer. Allà coincideix amb sis jugadors espanyols més, tots de la seva generació i amb els quals fins i tot ha compartit apartament a Seül. A un d’ells, el murcià Juan David Zapata, el paren pel carrer. «Va començar des del principi el 2019, es va adaptar i ha guanyat un parell de títols».

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

És només un exemple més de la dimensió que té el billar al país asiàtic, on tres o quatre televisions retransmeten les partides amb regularitat. «i hi ha un canal exclusiu. El billar és cultura a Corea, també amb una gran presència de jugadores. Alguns partits de dones es veuen més que els nostres», explica Montes.

Aquest serà el seu món durant tres mesos i mig a l’any per participar en els vuit tornejos de la PBA. I quan torni a casa estarà pendent de la seva acadèmia ‘online’ de billar, que va muntar amb un parell d’amics en el parèntesi de la pandèmia i amb gran creixement a les xarxes socials. També jugarà en lliga nacional amb el Sant Adrià i no en la divisió d’honor amb altres clubs com ha fet els últims anys. «Em guanyaré la vida a Corea i prefereixo descansar el cap de setmana. Vull disfrutar en tots els sentits, inclòs el billar. Torno a casa després de sis o set anys per jugar amb els meus amics». Per tornar a ser una mica el xaval que el seu pare li ensenyava a la plaça de la Vila. Molt a prop de l’ambulatori.