El tribunal dispensa Neymar d’assistir al judici contra ell per corrupció

El tribunal que jutja Neymar per presumpta corrupció en el seu fitxatge pel Barça els va dispensar aquest dilluns tant a ell com als seus pares, també acusats, de mantenir-se en la vista que se celebra contra ells i que va començar aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona, almenys fins que declarin, possiblement divendres. La defensa va al·legar el cansament del futbolista del París Saint-Germain, que va jugar aquest diumenge un partit i el dels pares, tot i que el progenitor va decidir quedar-se a la sala i només la va abandonar la mare i el fill. L’anècdota la va protagonitzar el president del tribunal, José Manuel del Amo, que, davant la sol·licitud dels advocats, va assegurar sobre el davanter brasiler: «Ahir estava marcant un gol i jo era al llit. Estava escoltant la ràdio i ell estava en les tasques pròpies de la seva professió». Després d’això i davant l’acceptació de les parts, el futbolista i la seva mare van abandonar l’Audiència de Barcelona. «Els seus advocats els dirà quan han de tornar», va dir el magistrat. El davanter ha demanat també absentar-se de més dies pels partits que ha de disputar el seu equip divendres en la lliga francesa i en la Champions.

Del camp de futbol a la sala de judicis. Neymar Jr. està sent jutjat per presumpta corrupció en el seu contracte per fitxar pel Barça i pel qual la fiscalia reclama dos anys de presó i 10 milions de multa. A la banqueta també hi ha el seu pare, la seva mare, l’exdirigent del Santos Odilio Rodrígues, l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, i el seu vicepresident en la data dels fets, Josep Maria Bartomeu (la fiscalia no l’acusa). La vista, que es desenvoluparà en set sessions, acabarà el 31 d’octubre i hi passaran personatges de renom del món del futbol, com l’exdirectiu del club blaugrana Andoni Zubizarreta i, fins i tot, el president del Reial Madrid, Florentino Pérez.

La defensa va plantar cara des del minut 1. D’entrada, van afirmar en el torn de qüestions prèvies que no es pot jutjar ni condemnar ningú per uns mateixos fets, en al·lusió, al cas denominat Neymar 1, en el qual el Barça va ser condemnat a dues multes de 5,5 de milions d’euros després d’acceptar que havia comès frau fiscal en l’operació de fitxatge del jugador (impagament de 13 milions d’euros d’impostos). El fiscal, tanmateix, va apuntar que eren assumptes i delictes diferents. Els advocats dels imputats argumenten també que la justícia espanyola no pot celebrar el judici perquè els fets que se’ls imputa no són punibles al Brasil.

El procés judicial es va iniciar arran d’una denúncia presentada per la companyia brasilera DIS, una empresa especialitzada en el mercat futbolístic i que era propietària del 40% dels drets federatius del jugador quan militava al Santos de São Paulo, des d’on va arribar al Barcelona. Aquesta societat va adquirir els drets del davanter el 2009, quan amb prou feines tenia 17 anys, per un preu equivalent a uns dos milions d’euros.

DIS, que exerceix l’acusació particular, pertany al Grupo Sonda (conglomerat empresarial que compta amb supermercats, gasolineres i immobiliàries), considera que va ser víctima d’un engany ordit pel jugador, els seus familiars i el Barça, i reclama una indemnització milionària. La investigació judicial va començar a l’Audiència Nacional, però, al final, va recaure en l’Audiència de Barcelona. DIS sol·licita més pena que el fiscal per a Neymar, en concret cinc anys de presó i que se l’inhabiliti, durant el mateix període de temps, com a professional per jugar a futbol.

Les negociacions

El fiscal relata en el seu escrit d’acusació que Sandro Rosell, com a president del Barcelona en aquell moment, va començar les negociacions per fitxar Neymar el 2011, quan jugava al Santos i tenia un contracte fins al 2014 amb una clàusula de rescissió de 65 milions. El llavors màxim mandatari blaugrana i el pare del davanter brasiler, que representa el seu fill, van acordar que el Barça pagaria 40 milions al jugador per assegurar el seu fitxatge el 2014, quan quedés lliure del Santos, i que li anticiparia 10 milions en aquell moment amb la condició que Neymar havia de tornar els diners si incomplia l’acord.

Aquest compromís va fer que ja el 2011 Neymar es comprometés a fitxar pel Barça en el futur, i el fiscal assenyala que això va impedir «que altres clubs participessin lliurement en el mercat». L’acord es va tancar amb dos contractes i el club blaugrana li va pagar els 10 milions d’avançament, i els altres 30 els hi va donar repartits en dos pagaments més: un el 2013 i un altre el 2014. El fiscal remarca que, a més d’alterar el mercat de fitxatges, aquesta operació va perjudicar el fons DIS, que tenia un percentatge dels seus drets econòmics i es va veure privat de la possibilitat que Neymar pogués obtenir una quantitat més elevada pel seu traspàs si hagués entrat al mercat de fitxatges.

La defensa qüestiona la jurisdicció

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

El bufet Baker McKenzie assumeix la defensa de Neymar, la seva família i la societat N&N i considera que els tribunals espanyols no tenen jurisdicció, ja que es tracta de fets comesos per ciutadans brasilers al Brasil i que el delicte de què se’ls acusa no és punible al seu país ni és aplicable en un mercat de fitxatges per tal com el fet de jugar en un equip o un altre recau en la voluntat del futbolista.

Els advocats entenen que el Santos havia concedit a Neymar el 2011 una autorització per negociar amb altres clubs quan acabés el seu contracte el 2013 i que els 40 milions entregats pel Barça corresponen a una prima de fitxatge. Així mateix, es nega un incompliment contractual amb DIS, ja que l’acord no incloïa cap obligació a Neymar de fitxar per determinat club i que en el contracte hi ha dues clàusules que la FIFA ha declarat contràries a la seva normativa.