Elena Ruiz, el nou prodigi del waterpolo espanyol: «M’ha vingut tot de cop».

Aquests títols que serien la culminació d’una carrera per a molts esportistes són només el trampolí de sortida per a aquesta esportista (Rubí, 2004), que va viure una ascensió meteòrica amb la trucada de Miki Oca per a la selecció espanyola amb tan sols 16 anys, l’edat amb la qual va competir en els Jocs, i que aquest estiu ha guanyat un lloc com un dels referents de l’equip tant en el Mundial d’Hongria com en l’Europeu de Split.

 «M’ha vingut tot de sobte, molt de cop. Però la meva família m’ha ajudat molt perquè pogués gestionar-ho, perquè no em superés tot això. I crec que m’ha anat bastant bé», admet Elena Ruiz en una conversa amb El Periódico, desconcertada per veure’s de sobte al centre de l’escenari.

 «És que no m’esperava res del que m’ha passat. No és una cosa en què pensis quan comences a jugar al waterpolo. Ni guanyar el Mundial júnior, ni anar als Jocs i molt menys guanyar la medalla olímpica. Però crec que és millor no pensar-ho, perquè si no t’estanques. Has de mirar més enllà si vols aconseguir estar a dalt de tot i jo en el que somio de veritat és en un or olímpic», confessa l’Elena, que manté els peus a terra i ha demostrat sempre una maduresa molt per sobre de les joves de la seva edat.

A banda del suport emocional que li proporcionen els seus pares, el seu referent personal és la seva germana Ariadna, dos anys més gran, jugadora actual del CN Sant Andreu, la persona que la va enganxar al waterpolo, i que ha recorregut abans el camí: el debut als 16 anys amb el CN Rubí, que va estar també a la selecció júnior que va aconseguir el Mundial del 2021 i que també ha començat a aparèixer en les concentracions de l’absoluta. «Ella m’havia explicat el que podia esperar-me. M’ha ajudat moltíssim», apunta.

Visió de joc i gol

La seva aparició als Jocs, on es va convertir en la jugadora més jove del torneig, no era anecdòtica. Són moltes les virtuts que adornen el seu joc. La seva capacitat per jugar en diverses posicions, la seva habilitat per crear i assistir i el seu talent golejador la converteixen en una jugadora única. A l’Europeu va acabar amb 17 gols, els mateixos que Bea Ortiz i un menys que Maica García. «El Miki em va dir que si em convocava era per la meva visió de joc i per la meva qualitat en la manera de jugar», explica. «Crec que sí, que el millor que tinc és la visió de joc, no ho sé. De vegades m’han dit que soc la Pedri del waterpolo», diu rient. «Quan Miki Oca em va trucar per preparar els Jocs, estava convençuda que no hi entraria, que era només per la concentració. I quan em va dir que hi anava, no m’ho creia, flipava», deixa anar. «Veure allà a la Vila Olímpica tanta gent famosa, els Gasol, Djokovic, els del futbol, esportistes que veia per la televisió... va ser increïble», rememora.  

La seva progressió podia fer intuir el que s’acostava. Amb tan sols 12 anys ja va debutar a Primera amb el CN Rubí. La temporada passada va acabar com la màxima golejadora de la Lliga. I és el principal referent d’una generació excepcional de la qual formen part Paula Camus, Martina Terré i Nona Pérez, entre d’altres, campiones d’Europa el 2019 i Mundials júnior 2021, on Elena Ruiz va ser escollida l’MVP del torneig.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

La seva arribada a la selecció era la transició lògica al relleu generacional iniciat per Miki Oca (Paula Camus, Cristina Nogué, Martina Terré, Paula Prats i Nona Pérez van ser també a l’or de l’Europeu) i el fitxatge aquest estiu pel CN Sabadell és només la conseqüència d’aquesta nova etapa. Elena Ruiz era l’objecte de desig de la majoria dels clubs. Però pocs equips com el totpoderós bloc que dirigeix David Palma, amb el qual aquest cap de setmana debutarà en l’inici de les Lligues tant masculina com femenina, podien satisfer totes les seves expectatives.

 «Crec que havia de fer aquest pas i estic molt contenta. És un repte per a mi», diu. «Jugar amb jugadors d’aquest nivell i amb un club d’aquesta trajectòria, estic convençuda que m’anirà molt bé. I l’altra raó és lluitar pels títols, lluitar per la Champions, tinc moltes ganes de competir per guanyar-la», resumeix aquesta estudiant d’infermeria, el nou talent que il·lumina el futur del waterpolo espanyol.