L’anàlisi
L’inigualable estil que ha fet únic Roger Federer, per Javier Duarte
Tots els entrenadors coincideixen en una cosa irrefutable: tècnicament, el suís ha sigut el millor tennista de la història, el més elegant

Federer durant el partit. /
Al món del tennis sempre hi ha el comentari de qui ha sigut el millor número u de la història. Uns miren només els Grand Slams, d’altres afegeixen els Masters 1000, d’altres afegeixen factors com el sacrifici... Però tots coincideixen en una cosa irrefutable: tècnicament, Roger Federer ha sigut el millor tennista de la història.
No hi ha deficiència en cap cop del suís. És una meravella. Jo em quedo amb la seva varietat en el revés, liftat i tallat, així com el seu cop d’aproximació a la xarxa i aquesta forma fantàstica de tancar les jugades. També m’aturaria en el seu servei. Molts tennistes han tingut un primer servei letal, com els ex números u Becker i Edberg, o els canoners Isner i Karlovic. Però Federer afegeix un segon servei genial, probablement el millor de la història juntament amb el de Pete Sampras.
Respecte a la seva mentalitat, molt s’ha parlat que no té la capacitat de sacrifici d’altres estrelles, començant per Rafa Nadal. Visualment potser és així, però Roger és tan bo que poques vegades ha anat per darrere al marcador, no ha tingut la necessitat d’executar remuntades històriques com les de Nadal o Djokovic.
L’evolució del caràcter
La seva evolució també ha sigut molt notable. Recordo l’any 2000, quan es va enfrontar per primera vegada a Corretja en els vuitens de Roland Garros. Va guanyar l’Àlex per 7-5, 7-6 i 6-2. Jo estava espantat, m’havien dit que el suís era un júnior boníssim, però que no parava d’enfadar-se i tirar partits. Tenia lapsus mentals, però va tenir una evolució extraordinària fins a convertir-se en un gentleman.
Federer ho ha sigut gairebé tot. El rei de l’herba, el rei en el torneig de Mestres, en ciment... Només li va faltar regnar a la terra batuda. Allà es va trobar amb un monstre anomenat Nadal. Ho va provar tot per triomfar a París i se’n va amb un Roland Garros i 11 tornejos a terra (Becker, per exemple, no en va guanyar cap).
En el pols dels tres grans, crec que Djokovic serà el primer en Grand Slams. Federer passarà a la història com el més tècnic, però també pel seu saber estar. S’ha guanyat el respecte de tot el món. Això val tant com el número u.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se
- Champions league Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic
- Apunt ¿S’ho imaginen?
- LA CITA DE MONTJUÏC Final guanyada, final per jugar
- PARTIT 100 AMB EL BARÇA Lamine Yamal: "La por la vaig deixar al parc de Mataró fa temps"