L’inigualable estil que ha fet únic Roger Federer, per Javier Duarte

No hi ha deficiència en cap cop del suís. És una meravella. Jo em quedo amb la seva varietat en el revés, liftat i tallat, així com el seu cop d’aproximació a la xarxa i aquesta forma fantàstica de tancar les jugades. També m’aturaria en el seu servei. Molts tennistes han tingut un primer servei letal, com els ex números u Becker i Edberg, o els canoners Isner i Karlovic. Però Federer afegeix un segon servei genial, probablement el millor de la història juntament amb el de Pete Sampras. 

Respecte a la seva mentalitat, molt s’ha parlat que no té la capacitat de sacrifici d’altres estrelles, començant per Rafa Nadal. Visualment potser és així, però Roger és tan bo que poques vegades ha anat per darrere al marcador, no ha tingut la necessitat d’executar remuntades històriques com les de Nadal o Djokovic.

L’evolució del caràcter

La seva evolució també ha sigut molt notable. Recordo l’any 2000, quan es va enfrontar per primera vegada a Corretja en els vuitens de Roland Garros. Va guanyar l’Àlex per 7-5, 7-6 i 6-2. Jo estava espantat, m’havien dit que el suís era un júnior boníssim, però que no parava d’enfadar-se i tirar partits. Tenia lapsus mentals, però va tenir una evolució extraordinària fins a convertir-se en un gentleman.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Federer ho ha sigut gairebé tot. El rei de l’herba, el rei en el torneig de Mestres, en ciment... Només li va faltar regnar a la terra batuda. Allà es va trobar amb un monstre anomenat Nadal. Ho va provar tot per triomfar a París i se’n va amb un Roland Garros i 11 tornejos a terra (Becker, per exemple, no en va guanyar cap).

En el pols dels tres grans, crec que Djokovic serà el primer en Grand Slams. Federer passarà a la història com el més tècnic, però també pel seu saber estar. S’ha guanyat el respecte de tot el món. Això val tant com el número u.