David Muñoz, el nen que va enlluernar el món a Silverstone

Només els explicaré un detall: Acosta no significa cap novetat. El motociclisme mundial pareix, cada 10 anys, una estrella llampec. A Valentino Rossi el va seguir Marc Márquez i a MM93, el segueix el ‘tauró de Mazarrón’. Per això David Muñoz, el nen de 16 anys i dos mesos de Brenes (Sevilla), és digne de destacar, perquè és tan bo, tant, tant, que ha trencat amb aquesta escala de color. Es diria que ha nascut, sorgit i enlluernat abans del que li tocava, abans d’hora.

Un tigre engabiat

El que ha fet David Muñoz, subcampió de la Red Bull Rookies Cup, en la seva aparició en el Mundial de Moto3 no és normal. I, no només perquè té poc més de 16 anys (edat que ja no té ningú a la graella menor), sinó perquè ho ha fet amb un atreviment descomunal, amb una determinació digna d’admiració i perquè, en cap moment, s’ha espantat. «Arribo tard per ser el Pedro Acosta d’aquest any, però ¡tant de bo! l’any que ve ho pugui ser», comenta el de Brenes.

José Enrique Boé, propietari de l’equip BOÉ Motorsports, va tenir engabiat Muñoz durant els set primers grans premis, ja que encara no tenia els 16 anys per poder córrer. El tigre vivia engabiat. Va arrencar a Itàlia, va enlluernar el món a Barcelona, on ja va ser segon en la seva segona cita mundialista, va ser novè a Alemanya, va lluitar pel podi, de nou, a Assen i, diumenge passat, va ser, sens dubte, l’estrella de diumenge, tot i que molts van semblar no assabentar-se’n.

Enmig d’una gentada impressionant, plena de 29 pilots més que el superen en edat i experiència mundialista de forma escandalosa, Muñoz va sorprendre tothom, o gairebé, arrencant des de la 19a posició de la graella i malgrat patir una ‘long lap penalty’ (traçar un revolt més llarg de l’habitual), en la setena volta, ja era vuitè. ‘Davidillo’ va iniciar en quarta posició l’última volta. Quan se’n va anar a terra («algun error devia cometre, segur, però estic orgullós de la carrera que vaig fer, la millor, sens dubte, de la meva vida)» estava a punt de guanyar, sí, sí, o, com a mínim, d’aconseguir el seu segon podi ¡en cinc carreres! Muñoz va rodar per terra, a dues voltes del final, quan tenia garantit el seu segon ‘calaix’ o, qui sap, la seva primera victòria.

Acabada la carrera, un ‘stewart’ de Silverstone el va portar, en el seu Honda de motocròs, fins al box del seu equip. Muñoz no va voler entrar. Ningú l’esperava fora. I ell es va asseure, desesperat, trencat, destrossat, a l’escaleta del camió. I va plorar amargament la seva mala sort. I ho va fer durant més de 10 minuts. Sol. Fins que vaig arribar i li vaig dir, davant la seva mirada atònita, que havia sigut un pilot valent, decidit i poderós. «Que sàpigues», li vaig dir (perdonin el meu atreviment), «els 29 pilots de la graella s’han assabentat avui que, aviat, els guanyaràs».

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Va ser llavors quan entrem en el box i tots, tots, des de Boé fins al meravellós José Luis Cardoso, expilot llampec, el seu descobridor i mànager des de fa set anys, li van aplaudir d’allò més i el van felicitar. Hi va haver un llac de llàgrimes sobre la moqueta del ‘box’. «Has fet el que havies de fer: intentar-ho fins a l’última volta. Aquestes caigudes seran les que et portaran, aviat, a dalt de tot», li va cridar Cardoso, el germà del qual, Alex, cuida i mima el seu ‘pura sang’.

Ja ningú dubta d’aquesta escala de color: Rossi, Márquez, Acosta i Muñoz. Ningú. El que passa és que aquest jove, amb cara de nen silenciós però amb tones de coratge a la seva sang, s’ha avançat al seu temps. Quan va quedar segon a Montmeló, li vaig preguntar què havia fet: «He fet el que m’ha demanat José Luis: fes el que saps, córrer, córrer i córrer fins al final, fins al podi. Simplement, he fet el que m’han demanat».