MUNDIAL D’EUGENE
Mundial d’atletisme | Yulimar Rojas aconsegueix el seu tercer or mundial amb un triple salt de 15,47
L’atleta del FC Barcelona aconsegueix la medalla amb la cinquena millor marca de la història
La veneçolana Yulimar Rojas, dominadora del triple salt mundial en els sis últims anys, es va coronar per tercera vegada campiona del món a l’estadi Hayward Field d’Eugene amb una marca de 15,47 metres, cinquena millor de la història, que li va donar una còmoda victòria sobre la jamaicana Shanieka Ricketts (14,89) i la nord-americana Tori Franklin (14,72).
La voracitat de Yulimar del Valle Rojas Rodríguez no coneix límits. Als 26 anys, gràcies als seus èxits abans d’arribar a Eugene (tres vegades campiona mundial en pista coberta, dos a l’aire lliure, or i plata en Jocs Olímpics, rècord mundial amb 15,74, millor atleta mundial el 2020) ja podia arribar a per adquirir l’aurèola de llegenda.
Però no es cansa de guanyar, i això és el que ha fet invariablement en tots els campionats des que va ser subcampiona olímpica a Rio 2016 per darrere de la colombiana Catherine Ibargüen.
Amb un físic privilegiat per al triple salt (1,92 d’estatura, 72 quilos), però també amb un cap excepcional per gestionar la pressió competitiva, modelada sota la direcció del cubà Iván Pedroso al seu campament espanyol de Guadalajara, l’atleta del FC Barcelona es va quedar sense rivals fa anys, com si comptés amb un metre d’avantatge abans de començar la prova.
Amb molèsties
A Eugene havia arribat entre cotó fluix. Unes molèsties al psoes li va aconsellar precaució, per això va abandonar els seus plans de doblar en aquests Mundials (triple-longitud) i se centrés en la disciplina que fins avui li ha donat tots els seus èxits.
Dissabte va superar la ronda classificatòria d’un sol salt (14,73) i dos dies després la seva victòria es donava per descomptada. L’únic dubte era comprovar si el seu triomf arribaria guarnit per un nou rècord dels campionats (fins aleshores 15,50 de la ucraïnesa Inessa Kravets a Göteborg’95) o fins i tot per un nou rècord mundial, que li reportaria un premi de 100.000 dòlars addicional els 70.000 del títol.
Rojas va començar la final a mig gas, amb una marca de 14,60 que la posava momentàniament darrere de la jamaicana Shanieka Ricketts (14,89), subcampiona mundial a Doha 2019 i l’última atleta que va batre Rojas (en la final de la Diamond League 2019).
La veneçolana ja va competir en aquest estadi fa vuit anys, quan en tenia 14, en els Mundials júnior. Aquella vegada sí que va doblar: va ser onzena en longitud amb 5,21 i dissetena en triple amb 12.99.
La sorpresa de la primera ronda va ser efímera. En la segona, Yulimar va volar fins als 15,47, cinquena marca de tots els temps, afavorida per un vent d’1,9, i va liquidar la contesa. Aquesta distància ja era inabastable per a tots els seus rivals. Els quatre salts restants van ser ja un mer duel contra els seus propis límits. Aquesta vegada no va poder superar-los.
Ricketts es va penjar la plata amb la seva marca de la primera ronda i Tori Franklin va guanyar el bronze en el penúltim salt.
La força de superació
Notícies relacionadesRecordant els temps en què va viure a Pozuelos, Anzoátegui, quan trontollava el sostre amb la pluja, Yulimar havia escrit a les xarxes socials, hores abans de la final: «Dins de mi hi havia una força de superació que m’impulsar a entrenar-me cada dia. Cap somni és molt gran, cap camí es fa de la nit al dia, segueix els teus somnis, sempre confia».
Manté el seu vigor competitiu fixant-se el gran repte de ser la primera dona que trenca la barrera dels 16 metres, una d’aquestes fites que jalonen la història de l’atletisme, i cada vegada hi està més a prop. «Els 16 metres són el meu gran objectiu i intentaré acostar-me un centímetre més cada dia», havia dit la veneçolana.
