Carlos Ortega «Soc un tio ambiciós, vaig venir al Barça perquè aspiro a tot»

Des que va arribar, transmet un discurs ambiciós i els resultats li estan acompanyant amb els títols aconseguits, però ¿el balanç dependrà molt del que passi a la ‘final four’? Un club com el Barça ha d’estar de forma habitual en la lluita per tots els títols, guanyar els títols nacionals i després estar competint i arribar a la ‘final four’. Així que el gran objectiu l’hem complert. Però el format de la ‘final four’ és molt complex i has d’estar bé el dia D a l’hora H. Crec que arribem bé, les sensacions són bones i per descomptat que aspirem a tot. Volem guanyar-la. Però els altres equips arriben amb aquesta mateixa idea. Lògicament, la temporada seria ja de ‘cum laude’ aconseguir el títol.

¿Se sent optimista? ¿Veu l’equip preparat per a l’assalt al títol europeu? Jo crec que sí, que l’equip ha anat de menys a més. Conec molt millor els jugadors. Sé el que els puc demanar. Hi ha hagut moments delicats, com les dues derrotes consecutives del Kielce, sobretot el partit del Palau. Feia temps que no es perdia a casa. Però des del novembre hem anat en clara línia ascendent i els resultats estan a la vista. Però, torno a repetir, juguem contra els millors equips. Ens ha tocat el Kiel, però a hores d’ara ens era igual el rival, Kielce, Vezsprem... Qualsevol pot guanyar qualsevol.

 

¿Sent seu l’equip després d’uns mesos tan complicats? ¿Té la sensació que s’ha guanyat ja el vestidor i que és vostè qui està escrivint la història de l’equip? Crec que la cosa està moltíssim millor que quan vaig arribar. Però això és un procés llarg en el qual encara estem treballant. En aquest sentit, hem evolucionat moltíssim.

 

¿Diria que s’ha guanyat els jugadors? Bé, això ho haurien de dir ells, però estic molt satisfet de com ha anat. Ara bé, ha sigut un treball llarg i dur, també perquè era arribar a un vestidor nou, a un equip que no havia fet jo, que feia moltíssims anys que tenia el mateix entrenador. Era evident que no era meu, aquest vestidor. Però la situació ha evolucionat i crec que anem bé, tot i que no sabria dir-li si està al 100% en tot.

 

Cal ser ambiciós o inconscient per assumir la banqueta d’un equip que ho va guanyar tot l’any passat i on tot estava molt consolidat Pot ser així o també hi pot haver una altra lectura, que és que tu no marques els temps, que t’arriba l’oportunitat i penses que potser el tren del Barça només passa una vegada. Això mai se sap. Tant la meva família com jo estàvem molt bé a Alemanya. En un club fantàstic que em respectava molt i amb el que acaba de renovar. Potser no em vaig aturar a pensar prou tot el que comportava, que ho he estat vivint i patint tots aquests mesos. Igual de respectable hauria sigut quedar-se, però soc un tio ambiciós i no és el mateix estar en un club on guanyar és gairebé utòpic que venir al Barça, on aspires a tot i lluites per tots els títols. Jo soc de guanyar.

 

¿Veu aquesta ‘final four’ com una reivindicació personal? No. El més important és el club, l’equip, però entenc que és important per a tothom, i també per a mi... En soc conscient.

 

¿És una motivació especial que el Barça pugui ser el primer club que repeteixi títol en aquest format? Sí, sens dubte. I el fet que cap equip hagi repetit diu molt de la dificultat d’aquest format.

El Kiel, que entrena l’exblaugrana Filip Jicha, va ser campió fa només dos anys, va eliminar el Barça i suma quatre títols en vuit finals. ¿Què és el que més el preocupa d’ells? És veritat que arriben amb dues baixes importants, el lateral noruec Sander Sagosen i el pivot alemany Hendrik Pekeler, però tenen una plantilla molt compensada. He jugat contra el Kiel molts anys a la lliga alemanya. Ens coneixem molt bé. És un grandíssim equip que juga molt 7 contra 6. Adaptar-nos a això serà molt important. També és un equip que alterna dos o tres sistemes defensius i ho fa molt bé. A més, en aquest tipus de competicions les porteries tenen molt a dir. Ells tenen Niklas Landin, que és un grandíssim porter, però nosaltres també, amb Gonzalo.

La temporada del Barça ha sigut estranya, amb problemes de calendari, lesions, crítiques per les derrotes. ¿Li va passar en algun moment pel cap que potser no hauria d’haver fet el pas? Que hi hagi crítiques en les derrotes és normal, perquè l’entrenador n’és responsable, és el cap visible i és qui rep. La veritat és que vaig arribar a rebre crítiques fins i tot abans d’haver jugat i d’haver perdut. Sí que vaig arribar a pensar: «Tan tranquil que estava a Alemanya, on m’he ficat». Però és el que m’agrada fer i aquí estem.

Notícies relacionades

El Barça somia revalidar el títol en la ‘final four’ de Colònia

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

 

Aquesta serà la seva tercera final com a entrenador. Amb el Vezsprem ja n’ha disputat un parell. ¿Hi ha algun secret per afrontar-la? Està clar que el tema mental és important. Durant aquell cap de setmana cal intentar abstreure’s una mica, perquè hi ha molta gent, premsa, amics, aficionats. És molt difícil mantenir el focus. I és molt important estar centrat.