Jocs 2030: «La candidatura de Catalunya, com ha avaluat el COI, té totes les garanties per guanyar»

Un dia després que el COE aprovés votar entre Catalunya i Aragó si no hi ha acord per a una candidatura olímpica conjunta, la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, ha assenyalat que el projecte en solitari català tindria «totes les garanties per poder guanyar» després de passar l’avaluació dels membres del Comitè Olímpic Internacional (COI).

«La nostra opció era col·laborar amb un altre territori, que era Aragó i tenia estacions d’esquí nòrdic que complien els requeriments. Però si no és possible aquest acord, la nostra candidatura, com han vist i avaluat assessors del COI, té totes les garanties per poder guanyar», ha assegurat a la seu del COE.

Vilagrà ha acudit a la firma de l’acord entre el mateix COE, el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern i l’‘Olympic Refuge Foundation’. Un acte en el qual no hi havia representants del govern d’Aragó però sí el president del COI, Thomas Bach, amb el qual Vilagrà ha xerrat.

El president del COE li ha demanat al seu homòleg del COI més temps per concretar com serà el projecte, davant la falta d’acord per concretar un de conjunt catalanoaragonès. En cas que continuï sense haver-hi pacte olímpic, una assemblea extraordinària del COE votarà entre les propostes de Catalunya i Aragó, com ja va passar al seu dia quan va haver d’elegir entre Jaca i Granada per als Jocs d’Hivern o Madrid i Sevilla per als d’estiu.

Una idea que no ha agradat a l’Aragó, que aquest dimecres ha continuat carregant contra Blanco. «Ha sigut més un comissari polític, un defensor dels interessos de Catalunya que dels interessos generals del país», ha assestat la consellera aragonesa de Presidència, Mayte Pérez.

Els informes

El Govern recalca que la preparació de la candidatura catalana està en marxa des de dotze anys enrere. «Nosaltres ens havíem preparat des del 2010 per tenir una candidatura en solitari. En aquest sentit, es va plantejar una altra opció i nosaltres hi vam col·laborar. Però si no és possible, doncs els nostres informes l’avalen (la candidatura única)», ha assenyalat Vilagrà.

«Els nostres informes i el nostre treball tècnic des del 2010 plantejaven que Catalunya tingués candidatura junt amb altres estats (com Bòsnia i Hercegovina, amb les instal·lacions de salt de Sarajevo), on probablement es podrien fer els salts i altres disciplines. I això és perfectament possible», ha apuntat.

En els estudis que havia fet la Generalitat entre el 2018 i el 2021 s’apuntava que Catalunya podria acollir la majoria de les proves, a excepció de l’esquí de fons i el patinatge de velocitat (que en el pacte que no va rubricar Javier Lambán haurien anat a Aragó) i les proves de ‘skeleton’, ‘bobsleigh’ i salts (que en la candidatura conjunta es volien fer a Sarajevo).

Notícies relacionades

I Flick va decidir que el titular seria… Ter Stegen

Ter Stegen, només per un dia

Als informes del Govern es plantejaven alternatives, com adaptar el Pla d’Anyella per al biatló i esquí de fons (que tindria un cost de 18,5 milions inicials i 25,1 d’inversió permanent), o construir una pista a Fira de Barcelona de 200 metres de llarg per 80 d’ample per al patinatge de velocitat. 

El COE va proposar a la Generalitat a mitjans del 2019 que, per evitar dispendis innecessaris, es pogués sumar Aragó per suplir les carències del projecte. Ara, després de 10 mesos sense acord, Catalunya ja comença a assumir que haurà de tornar al pla inicial per guanyar la votació a l’Aragó abans d’intentar superar Sapporo, Vancouver i Salt Lake City, les altres candidates a encendre el peveter el 2030.