El Barça guanya la quarta Champions de futbol sala

La repetició de la final del 2021 va tenir un desenllaç molt diferent. El Barça es va treure l’espina contra l’Sporting de Portugal i es va emportar el títol. Aquesta vegada no es va deixar remuntar un 2-0 a favor, sinó que va ampliar el marcador poc després del descans, i va poder enfilar els últims minuts amb certa tranquil·litat per venjar-se del conjunt portuguès un any després. Una dolça venjança, amb una golejada incontestable en què fins i tot va col·laborar Dídac des de la seva àrea.

La quarta Champions blaugrana el col·loca a una de l’Inter Movistar (5), l’equip gairebé imbatible que va construir Jesús Velasco a partir que el Barça guanyés la primera (2012). Deu anys després, dirigeix els blaugranes des de l’estiu passat. «Cap entrenador pot prometre títols», va dir el tècnic en la seva presentació. Però ja li ha tornat la glòria europea al Barça, a més d’haver aconseguit també la Copa d’Espanya i la Supercopa aquesta campanya. L’equip, a més, és líder a la Lliga.

Ferrao va reaparèixer divendres després de la seva lesió i en la final ja va ser titular. El seu valuós gol contra el Benfica (el 3-2) i la seva categoria de ser el millor jugador del món (per tercera vegada) van convidar Velasco a col·locar les bases perquè l’equip pogués dominar. L’angoixa de la semifinal va ser una experiència que no es podia repetir.

El golàs de Ferrao

Com no, Ferrao va marcar. El tercer gol, tan bonic com el cop de taló de la lesió. Va controlar una precisa pilota llarga d’Ortiz amb l’esquerra i va clavar la pilota a l’escaire amb la dreta, als 26 segons de la represa. L’honor del primer gol se’l va emportar la llegenda de l’equip. 

El va firmar Sergio Lozano, tetracampió europeu com la secció –l’únic que té les quatre Champions en el seu palmarès–, amb un delicat xut amb l’esquerra, una semivaselina per sobre de Guitta, segellant el gol número 300 vestit de blaugrana. No n’hi havia cap de millor per a l’efemèride.

Era la quarta vegada que es reeditava la final i la tercera consecutiva en què era present el Barça, que n’ha jugat sis. L’aplom de l’equip es va notar després de l’agitació viscuda divendres. Velasco, l’entrenador amb més partits en la competició, va posar èmfasi a transmetre la serenitat necessària. Igual de pacient es va mantenir l’Sporting, que l’any passat va aixecar un 0-2 advers.

Es va veure igual que llavors, en idèntica tessitura i va mantenir el pla de partit, sense accelerar-se, en la millor fase blaugrana, en l’epíleg del primer temps, després que Pito clavés el segon cop, amb una pilota que va robar a la divisòria i va poder córrer tot sol fins encarar Guitta. El gol de Ferrao que ampliava el desavantatge va desanimar els lisboetes. Van arribar a la conclusió que la història no es repetiria i van començar a deixar forats darrere que van facilitar els atacs del Barça.

 

Fitxa tècnica:

Barcelona: Dídac; André Coelho, Dyego, Adolfo, Ferrao (cinc inicial); Lozano, Nicolás, Pito, Matheus, Povill, Marcénio, Ortiz.

Tècnic: Jesús Velasco.

Sporting: Guitta; Tomás Paço, Matos, Cavinato, Merlim (cinc inicial); Zicky, Cardinal, Erick, Pauleta, Waltinho, Miguel Ángelo, Esteban.

Tècnic: Nuno Dias.

Gols: 1-0 (m. 16), Lozano; 2-0 (m. 19), Pito; 3-0 (m. 21), Ferrao; 4-0 (m. 38), Dídac.  

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Àrbitres: Nikola Jelic i Vedran Babic (croats).

Targetes: Miguel Ángelo, Waltinho, Tomás Paço, Dyego, Cardinal, Erick, Povill.