El dia que Cruyff va explicar a EL PERIÓDICO l’ideari que va rescatar l’ADN del Barcelona

Aquell matí de juliol, Cruyff va arribar puntual a la cita de les 9 del matí al seu refugi d’El Montanyà. Mentre Albert Aymamí preparava les càmeres, vam ocupar una taula on va revelar el llibre d’estil que durant dues dècades va alimentar el planeta futbol. Una infusió, una aigua mineral, diversos Camel sense filtre. «Busco la tranquil·litat. Durant un mes aconsegueixo ser el pare que m’agradaria ser la resta de l’any». Avui, Johan Cruyff hauria fet 75 anys.

-Després de l’èxit de la Recopa, ¿què es pot esperar de l’Ajax? Nosaltres anem, com es diu aquí, a totes. Mirarem de mantenir la mateixa filosofia de joc i aconseguir noves gestes.

¿No el preocupa que les seves figures se n’hagin anat al futbol italià? La veritat és que no. Ens hem reforçat amb dos jugadors holandesos i dos danesos que permetran que no es trenqui l’esquema. L’Ajax és un conjunt jove, a excepció de Muhren, que ja compta amb un substitut de luxe: el danès Sorenssen, que fins ara militava al Mònaco.

 -Van Basten ja pertany al Milan de Berlusconi. ¿No el molesta que les seves figures hagin marxat? És lògic que un futbolista vulgui millorar econòmicament. No m’hi oposo, tot i que en el cas de Kiyard m’he sentit molest amb l’actitud del PSV Eindhoven, que ja l’havia temptat abans que acabés la Lliga. Van fer eI mateix amb tres jugadors més. No és ètic fer aquestes coses, perquè en el futbol hi ha unes lleis que no estan escrites enlloc, però que tots coneixem i hem de complir. El PSV no les ha respectat.

--Els grans equips que triomfen a Europa marquen l’estil de joc a la resta del continent. ¿Quan veurem els sistemes de l’Ajax en altres equips? Això ho desconec. La meva missió és l’Ajax. Nosaltres mirem de fer un bon futbol, donar espectacle i marcar gols. No vol dir que prescindim de defensar la nostra porteria, sinó que hi ha d’haver un equilibri en tot el conjunt que permeti aquest estil de joc.

-Cada vegada hi ha menys figures, domina el futbol de conjunt sobre la brillantor de les individualitats... És possible, perquè, de figures, no en surten cada any. Cal feina i paciència. Personalment, soc partidari del jugador individualista que sap entregar les seves habilitats al conjunt. Que sàpiga adaptar-se a un esquema i miri de rendir al màxim.

-¿On es juga el millor futbol d’Europa? Les seleccions de França i Dinamarca són les que millor futbol han exhibit en els últims anys. Les seves competicions de Lliga són més fluixes, però en conjunt són admirables. Des de 1986 venen amb força els soviètics. Allà hi ha la qualitat del Dínamo de Kíiv. La Lliga anglesa continua sent la més atractiva. És la més dura del món. Es disputen tres partits per setmana i els futbolistes mai es rendeixen, sempre busquen la victòria.

-Parla de la seva admiració pels equips anglesos. ¿Seria bo que la UEFA els aixequés el càstig de no jugar en les competicions europees per la tragèdia de Heysel? No soc ningú per dir si el càstig s’ha d’aixecar. Crec que les persones que ho van decidir tindrien prou arguments per condemnar-los. Jo vaig ser a Brussel·les i vaig veure de prop la tragèdia. I encara no m’acabo de creure el que van veure els meus ulls. Una cosa increïble. Dos anys després, continuo sense entendre què va passar.

-¿Segueix la marxa de la Lliga espanyola? No d’una manera fixa. He presenciat algun partit, i de tant en tant alguns amics m’expliquen coses. A Espanya es continua fent un bon futbol, tot i que continuo sense entendre alguns plantejaments tàctics. Jo entenc el futbol com a alguna cosa més que la necessitat de no perdre. S’ha d’oferir un espectacle a l’aficionat, que surti content d’un camp de futbol. A Espanya, els clubs continuen marcats per l’obligació de no perdre, i canvien radicalment quan juguen fora del seu terreny. Això no lliga amb la meva concepció futbolística.

-Inevitablement sorgeix el nom del FC Barcelona: una altra Lliga perduda, un altre any de polèmiques... La veritat és que també he seguit poc el Barça. He vist algun partit i sempre miro d’estar informat. El Barça és un club especial, on mai és fàcil parlar de les coses amb claredat. Aquest any s’ha perdut la Lliga. Bé, se’m fa difícil saber el perquè d’aquest fracàs. S’ha de viure de prop per poder opinar amb justícia.

-Sembla que no passa el temps. Els problemes de l’equip transcendeixen més enllà del vestidor, cosa que vostè ja va viure en la seva època, ¿no és així? Sí, és curiós. Cada temporada passa alguna cosa, hi ha alts i baixos per la raó que sigui i és difícil sortir-ne. Mai s’ha d’oblidar que el Barça és més que un club.

-¿Quina opinió li mereix el cas Schuster? No tinc prou dades per definir-me. Caldria saber exactament què va passar des del principi, saber d’on surt tot el merder. Hi ha d’haver alguna cosa més del que s’ha publicat a la premsa. Tinc entès que al principi Núñez i Schuster s’avenien, i que fins i tot el jugador passava els caps de setmana a casa del president. Després va venir l’enfrontament. Tots dos haurien de tenir clar que al marge del seu enfrontament hi ha el club, que sempre ha de quedar per sobre de conflictes personals.

-¿Amb Johan Cruyff d’entrenador hauria existit aquesta polèmica Núñez-Schuster? No. Si fos l’entrenador del Barça, s’estarien respectant les meves condicions, això significaria que en l’àmbit esportiu manaria jo i, per tant, no hauria consentit que tot això arribés tan lluny. Cruyff hauria solucionat el problema al vestidor parlant amb Schuster.

¿Què es fa amb un equip amb cinc jugadors estrangers si només en poden jugar dos? Aquest és un altre aspecte que només conec superficialment. D’una banda hi ha el fitxatge del gal·lès Hughes, un davanter que al seu anterior equip marcava gols amb molta facilitat. No sé exactament per què no funciona ara al Barça.

-Lineker, Archibald... De Lineker ja ho sabem tots que ha respost millor. És un home gol, però podria millorar bastant. Segons la meva opinió, marcar gols no és l’únic important. Amb els gols no n’hi ha prou, cal fer bon futbol. Archibald el coneixia ja de la seva època al Tottenham, i aquesta temporada ha sigut bastant especial per a ell.

-Llavors, ¿hi ha solució? Continuo mantenint que estant fora del club no soc ningú per qüestionar res. No obstant, quan es té un nombre excessiu de jugadors és bo fer-los jugar, tot i que sigui als equips inferiors. Per a això, el millor és el sistema que tenim a Holanda. Al meu país, els futbolistes no estan mai parats, ja que poden jugar cada setmana als equips inferiors d’un club. Si en un moment determinat els necessites, poden tornar al primer equip. És una bona fórmula per bregar els més joves –a l’Ajax, en cada jornada, hi ha sempre un juvenil que surt alguns minuts amb el primer equip– i per temperar els ànims d’aquells més veterans que són conflictius.

-¿Com coordina totes les seccions de l’Ajax? Recau sobre mi la responsabilitat de triar l’estil que han de desenvolupar tots els equips del club. Mantinc reunions amb el cos tècnic periòdicament. Tothom té l’oportunitat d’opinar i, posteriorment, s’estableix un pla de treball comú. La meva idea és que, des dels equips infantils, els futbolistes s’acoblin als meus sistemes de joc, que tots siguin capaços de desenvolupar els plantejaments del primer equip. A l’Ajax controlem un total de 150 futbolistes que actuen en les diferents categories.

-Diuen que el seu fill Jordi, un d’ells, va pel camí de convertir-se en el seu successor. ¿Vostè també ho veu així? No s’ha d’exagerar. Encara és molt jove. Per descomptat que en segueixo l’evolució, però no m’agrada que la gent digui que pot ser el meu successor, perquè es veu condicionat. Vull que continuï jugant i, si algun dia està en condicions de pujar més amunt, endavant. No està obligat a ser futbolista. Abans que res, és el meu fill, no el fill del Cruyff futbolista.

-L’aficionat blaugrana acaricia el somni de veure Cruyff aquí com a mànager. ¿Serà possible? La gent parla d’això, però jo no tinc gaire a dir ara. En primer lloc, hi hauria d’haver una voluntat de voler-me com a mànager i després seria qüestió de parlar-ne. Estic molt a gust a l’Ajax i no em marco l’objectiu de canviar de club, ni tampoc tinc el Barça com a meta final.

Notícies relacionades

El Madrid sobreviu a una tortura

Seny i diversió

-¿Què hauria de passar perquè fitxés pel Barcelona? Quan firmo per un equip, el primer que sol·licito és que em donin llibertat de moviments. Cadascú ha de tenir molt clar quines són les seves funcions. Com a mànager, soc jo qui decideix tot allò relacionat amb la compra i venda de jugadors, i amb l’organització del treball tècnic.

-¿Tot això és possible a l’actual Barça? Si no hi ha res parlat, és millor no fer conjectures. Ara estic en un club amb un historial important a Europa, l’Ajax. El que demano és que el president del club em respecti i em deixi tranquil amb la meva tasca. Tot això ho tinc a l’Ajax.