Dimissions en massa

El rugbi femení, «menystingut» per la seva federació

El seleccionador José Antonio Barrio, ‘Yunque’, i la vicepresidenta Mariola Rus dimiteixen per l’abandonament que pateix l’àrea femenina i denuncien que «si el rugbi és minoritari, el femení és invisible. És una situació endèmica a la FER». 

El rugbi femení, «menystingut» per la seva federació

@ferugby

4
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

El rugbi femení espanyol viu «menystingut» per la federació que presideix Alfonso Feijoo. En els últims mesos s’ha produït una decapitació de l’estructura del rugbi femení amb la marxa de diverses figures clau. El primer revés va arribar quan Ángela del Pan va ser informada, a escasses hores de la conclusió del 2021, que el seu contracte no seria renovat per al 2022. L’ex internacional espanyola, participant en dos Mundials de XV i dos de VII i escollida per rebre una Beca de Lideratge Femení Executiu de World Rugby, va veure com es prescindia sobtadament del seu treball com a Gerent d’Operacions d’Alt Rendiment de la FER, lloc per al qual va ser designada a finals del 2019. 

Abandonades

El següent a confirmar la seva marxa fart de la desídia federativa ha sigut el seleccionador femení, José Antonio Barrio, ‘Yunque’. El tècnic va posar punt final a la seva exitosa etapa al capdavant de ‘les lleones’ després de conquerir un nou títol continental. La inacció de la FER ha acabat esgotat a ‘Yunque’, gran culpable dels èxits de ‘les lleones’ en l’últim lustre. «Ens van dir que hi hauria canvis en la federació. Fem un informe amb els canvis que crèiem que calia fer per no perdre el pas amb les altres seleccions. Emetem un informe que se centrava més en estructures que en persones. Jo era el menys important. Vaig avançar que faria un pas al costat i em van demanar que aguantés fins a l’arribada del nou director de rugbi. I s’han pres decisions en tots els àmbits, menys en el femení». 

Barrio confia que la seva marxa tingui conseqüències: «Espero que la meva sortida faci detonar la posada en marxa de tot. El que no podia és continuar sense fer res. No estic còmode. No sé si hauré fet coses bé o no, però el que no seré és un còmplice d’una cosa que estem veient venir: el perill de perdre l’estatus de Top 10 mundial que hem aconseguit en els últims anys. Crec que he de ser conseqüent i sortir». Malgrat guanyar el títol continental davant Rússia (27-0) fa unes setmanes, les lleones estan perdent pes en l’escena internacional i s’han quedat fora del Mundial de Nova Zelanda de XV. A més, tampoc van poder classificar-se per participar en els Jocs Olímpics de Tòquio amb la selecció de VII. .  

Deu dies després era la vicepresidenta de la federació, Mariola Rus, flamant fitxatge de Feijoo en les últimes eleccions federatives, que ha donat el cop de porta a Ferraz. Rus advertia el dia de la seva marxa que dimitia pel «menysteniment» sofert per part de la junta directiva i perquè, tot i que va creure en el «projecte de canvi, en dos anys no se n’ha produït cap». A Rus li van prometre «un projecte il·lusionant i que seria a la presa de decisions per millorar i no com una mera quota. El que em van prometre no va ser real, m’ho vaig creure i fins i tot vaig canviar el meu horari laboral. Però no m’han sentit i quan he volgut aportar coses no m’han deixat. Espero que a la següent no li passi el mateix». Quan Mariola va comunicar al president la seva decisió, va rebre com a resposta un breu «ens veiem al camp». La sevillana, cansada de la indiferència federativa, afirma resignada que «si el rugbi és minoritari, el femení és invisible». 

Problema endèmic

Notícies relacionades

A més de Rus, també ha dimitit Elena Díez, excapitana de les lleones entre 1999 i 2001 que es va unir al projecte amb Mariola. Díez també «va creure en el missatge de canvi per resoldre una situació endèmica a la FER. Però no hi ha hagut el més mínim canvi». Afirmació aquesta última que retrata una federació en què hi ha directius que fa quatre dècades que tenen el comandament.

En l’assemblea passada anual Alfonso Feijoo presumia de l’aposta per una inversió igualitària entre nois i noies a la FER. Afirmació que va estranyar els assistents, sent interpel·lat pel president d’un club de Divisió d’Honor perquè detallés els termes d’aquesta suposada paritat. Evidentment, no ho va poder justificar, ja que la realitat és que hi ha diferències de gairebé el 60% en els sous. El rugbi femení viu del patrocini d’Iberdrola, les subvencions del programa ‘Univers dona’, que recolza el Consell Superior d’Esports, i les ajudes de World Rugby. Precisament Iberdrola espera l’actualització del projecte federatiu femení en aquests dies en què s’ha produït la desbandada. N’advertia una d’internacional de les lleones el dia que van guanyar el Campionat d’Europa: «A aquests [els directius] només els veiem les cares quan venen per sortir a la foto. La meitat no saben ni com em dic i ja he jugat més de 30 partits». És la trista realitat del rugbi femení a Espanya.