Acosta: «Espero no repetir la cagada de Qatar»

El ‘tauró de Mazarrón’, component de luxe de l’equip del finlandès Aki Ajo, de la fàbrica KTM, que ha heretat la moto i els tècnics de l’australià Remy Gardner, campió en el 2021 amb aquesta màquina, va tenir, a Losail, un cap de setmana mogudet, que ell mateix va qualificar de molt fructífer «ja que en tres dies, dos d’entrenaments i la carrera, he après més, molt més, que durant tota la temporada passada a Moto3».

Errada de principiant

Acosta, que va estar acompanyat durant tot el GP pel seu pare, va reconèixer que «hem comès una cagada inicial molt gran i és no haver-nosadonat, cosa que espero no repetir, aquest cap de setmana, a Mandalika, a Indonèsia, que la ‘quali’ de dissabte et dona la vida en aquesta categoria, és gairebé el moment més important del cap de setmana. Aquí, a Moto2, has de sortir a primera o, a tot estirar, a segona fila. Si surts molt més enrere, perds moltes possibilitats d’arribar al podi».

La veritat és que Acosta va tenir una caiguda quan anava amb un crono que l’hauria posat en la primera línia de graella. Va arrencar des de la quarta fila, des de la 10a posició, i, a sobre, va tenir molts problemes al sortir, cosa que el va fer travessar la meta al lloc 24 dels 29 participants en la primera volta. Des d’aquell moment, va començar a remuntar posicions fins a acabar 12è, sumar els seus primers punts «i aprendre, insisteixo, que això no és Moto3 on, a la recta, podíem passar fins a sis o set pilots, si agafaves un bon rebuf. Aquí, a Moto3, et costa moltíssima feina passar-ne només un o dos».

Còmode en la moto

Notícies relacionades

Ter Stegen s’exercita al gimnàs per segon dia consecutiu

L’Espanyol renova Manolo González després de canviar de propietat

«Espero no tornar a menjar-me aquest marró a Mandalika i ser prou eficaç, en la ‘quali’ de dissabte, com per valorar el que et dona sortir davant», insisteix el ‘tauró de Mazarrón’. Acosta, que va reconèixer haver-se trobat molt còmode sobre una moto «de veritat», és a dir, sobre «una moto grossa, gran, més potent», fruit, sens dubte, de fer molts anys que s’entrena amb motos de 600cc malgrat córrer en categories petites, va mostrar la seva satisfacció perquè «almenys vaig poder complir la idea que tenia de carrera, que era acabar-la, per descomptat, i, al final, rodar en els temps dels tres pilots que van pujar al podi».

En aquest sentit, Acosta creu que la gestió dels pneumàtics «va ser molt bona, igual com el ritme que vaig aconseguir al final».