El dolor de Miron, assistent ucraïnès de l’Olot: «Els nens morts no es perdonaran mai»

«La vida dona moltes voltes», repeteix una vegada i una altra Miron, que relata el periple quan va sortir d’Ucraïna a finals del segle passat. De l’hivernacle va passar al rodatge de pel·lícules i actuava com a figurant en films com ‘El misterio de Wells’, rodada en unes mines d’or abandonades, amb Willem Dafoe com a actor destacat.

També va treballar en un taller de formigó i ferralla fins que el 2004 es va desplaçar a Olot per estar «mil quilòmetres més a prop» del seu país, on torna sens falta cada any amb cotxe. Des del 2005 és l’encarregat de material del club i treballa també com a missatger en l’empresa del president Joan Agustí.

Massa mal

La seva família més directa, la seva dona, els seus dos fills i dos nets (Edgar, de 10 anys, i Bruno, de 4), viuen a Catalunya, però mantenen vincles estrets a Ucraïna. «El món dona molt voltes, per a bé i per a mal», insisteix. «Qui m’havia de dir fa 25 anys que tindria sang catalana i ucraïnesa i dos nets catalans. I qui m’havia de dir que viuríem una guerra», lamenta Miron, que va estudiar Història a Ucraïna, com la seva dona.

«És molt dolorós ser testimoni d’aquest horror. Mai havia imaginat que passés això al segle XXI, però no és un conflicte d’ara, sinó que té més de 300 anys. Aquesta vegada no hi haurà mitges tintes. S’ha de trencar: hi haurà vencedors i vençuts. Els russos han fet massa mal. Es veuen nens morts. Això no es perdonarà mai».

Amb el telèfon les 24 hores

Miron s’emociona al recordar els seus orígens. Va néixer a la província d’Ivano-Frankivsk, a uns 500 quilòmetres de Kíiv. «Està situada a 100 quilòmetres de Lviv, que ara està molt de moda, i a 150 de la frontera amb Polònia». Els seus cosins que vivien a la capital van poder escapar el primer dia, però també hi ha males notícies. «Tenim dos familiars al front de batalla, un metge i un soldat, dos nois que no sabem on són. La meva dona està molt preocupada, té el telèfon a la mà les 24 hores i la tele encesa tot el dia», explica.

L’assistent, que ha acollit refugiats al seu pis d’Ucraïna, lamenta la destrucció del seu país per les tropes russes. «Khàrkiv té una plaça preciosa que es diu, precisament, la plaça de la Llibertat. Ara està en ruïnes. Abans ho veies a les pel·lícules i ara ho veus en directe. Les bombes passen per sobre dels seus caps. Per mi és pitjor que el feixisme de la Segona Guerra Mundial», apunta Miron, que parla de les generacions nascudes a partir de 1991. «Són persones que ara tenen 30 anys i no han viscut el passat de l’URSS. Han crescut en un país independent i ara veuen que els han envaït sense miraments. La matança alemanya va tardar 70 anys a oblidar-se, però això no s’oblidarà mai».

El missatge a les escoles

Notícies relacionades

La consagració de Lunin

El Madrid sobreviu a una tortura

Qüestionat per una possible solució, l’historiador mostra la seva visió més pessimista. Ni tan sols traient del mig Putin hi entreveu un remei. «La clau és eliminar el seu missatge. Fa 15 anys va dir en una cimera que l’error més gran del segle XX va ser la caiguda de l’URSS. Des d’aleshores només pensa a recuperar-la. Als nens petits russos els diuen a les escoles que els ucraïnesos són feixistes i horribles, mentre que ells són coloms blancs. Se’ls fica aquesta idea al caparró. Si en el futur algun nen d’aquesta classe arriba a governar el país, hi continuarà havent aquest perill», comenta Miron, convençut que Putin insistirà fins a les últimes conseqüències a prendre Kíiv.

Des que va esclatar el conflicte, l’assistent ha tingut el suport de tot el club, començant per l’estimat president, que ha expressat públicament el rebuig de la invasió: «Miron està patint per una situació injusta i impensable. És un amic, fa 17 anys que està amb nosaltres. És terrible. Ens posicionem en contra de la violència militar de l’Exèrcit rus». La bandera blava i groga tornarà a lluir aquest diumenge a l’estadi en el partit contra la Guineueta. Per Miron i per tot el poble ucraïnès.