▾ .com .cat
Esports
L’anàlisi del 6 Nacions: ¡Molt de Van Morrison!

Derrotes de Gal·les i Anglaterra

L’anàlisi del 6 Nacions: ¡Molt de Van Morrison!

La desenfadada anàlisi de la primera jornada del torneig per part de Fermín de la Calle amb els primers damnificats de nivell amb les derrotes d’una Gal·les impròpia i una Anglaterra desesperant.

L’anàlisi del 6 Nacions: ¡Molt de Van Morrison!

@sixnations

3
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle
Fermín de la Calle

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Divendres em vaig acostar al cine a veure ‘Belfast’. Kenneth Branagh se m’ennuega, però era una pel·lícula modesta, cine d’infància i contingut social amb fotografia deliciosa i Van Morrison acariciant-te les orelles. Molt recomanable. Horas després veia Irlanda, selecció que reuneix els protestants i catòlics que discutien a la pel·lícula, desballestant Gal·les. Els del trèvol em van recordar la pel·lícula. Una proposta senzilla que potencia les seves virtuts i no es complica l’existència. Diran, no sense raó, que és un rugbi prosaic, un joc metàl·lic amb el seu back-five arrasant una Gal·les impròpia de la seva samarreta. Sense líder en el camp ni fora, cada vegada que els gal·lesos posaven la pilota a terra, eren laminats. A més d’experimentar convertint un bon aler (Josh Adams) en un pèssim centre. Gal·les no té pla ni dirigents. Sembla Espanya. La rugbística i l’altra. El (29-7) final va ser la millor notícia per als ‘dracs’ davant un XV del trèvol misericordiós. 

D’Aldritt a Woki

Del França-Itàlia, com de tots els partits que juguen els ‘azzurri’, millor no treure’n conclusions. Itàlia em recorda un cartell que vaig llegir en una taverna de Plockton, llogarret recòndit de les Highlands escoceses que deia: «Provi la nostra sopa. No en trobarà una de millor... Ni de pitjor». És el que hi ha. Joventut i ganes, que és el mateix. A França, els experts en rugbi, que creixen en aquesta època com els bolets, li pengen adjectius com bombollejant, aixampanyada, escumosa... Sent la seva línia brillant, a un servidor li interessa més la seva davantera. On es conquereixen els avantatges, es fan ràpides les pilotes i es decideixen els partits. I allà fa anys que França forja jugadors com Aldritt o Woki. (Postdata: No m’agrada Dupont de capità. Un 9 ha d’estar al partit i l’àrbitre ha de mirar a dalt per parlar amb el capità).

Notícies relacionades

Més entretinguda, que no interessant, va estar la Calcutta Cup. Quart triomf d’Escòcia en cinc anys. Al tècnic anglès, Eddie Jones, fill d’australià i japonesa, només li importa el Mundial. I això va en detriment d’un XV de la Rosa que rep calbots al nord per preocupar-se més pel seu flow amb el sud. El domini anglès va ser aclaparador. Van monopolitzar l’ametlla i van jugar en camp rival, però semblaven el Barça del cruyffista Quique Setién. Ni una bona decisió ni una mala idea. La pèssima gestió els va condemnar i els indòmits escocesos van guanyar amb una jugada tumultuosa amb sin bin i assaig de càstig després d’intervenció del TMO, el nostre VAR. No es va protestar perquè aquí som més de discutir cervesa en mà. 

Però l’insòlit de la jugada va ser veure com Cowan-Dickie, talonador de sa Graciosa Majestat, defensava a l’ala rival. Resumeix el despropòsit anglès i el cap de setmana del 6 Nacions en el qual el millor van ser les pintes, Van Morrison i veure com li va bé a la gent que es limita a fer el que sap. Com a Irlanda, a Escòcia, i, aquesta vegada, a Kenneth Branagh. ¡Salut i rugbi! 

Temes:

Rugbi

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Situació de vulnerabilitat L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
  2. Tècniques delictives Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
  3. Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
  4. El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri
  5. "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"