EUROPEU DE FUTBOL SALA

Rússia guanya la batalla futbolística a Ucraïna

  • L’equip rus passa a la final després d’un duel vibrant i ajustat però sense conflictes extraesportius

  • «No ens interessava la política, només la victòria», diu el brasiler Paulinho, que s’estrena amb Rússia en aquest torneig

Rússia guanya la batalla futbolística a Ucraïna

UEFA

3
Es llegeix en minuts
José María Expósito

Rússia li ha guanyat aquest divendres la batalla a Ucraïna, però només la futbolística. El duel que la UEFA feia gairebé una dècada que intentava evitar s’ha produït en les semifinals de l’Europeu de futbol sala, sense més tensió que la pròpia d’una cita així i d’un marcador ajustat fins al final (2-3). Rússia va patir el setge ucraïnès en els últims compassos, però espera ja en una final contra Espanya o Portugal, però es va tornar a demostrar que l’esport és capaç d’estar per sobre de la geopolítica.

Des que el conflicte entre els dos països va prendre un caire realment perillós, l’estiu del 2014 la UEFA va optar per evitar que equips i seleccions russos i ucraïnesos s’enfrontessin entre si (ja va impedir que el Zenit de Sant Petersburg i el Dnipro s’enfrontessin en la fase prèvia de la Champions de futbol). Però aquesta precaució només és possible mentre els equips no avancin en els tornejos. En l’Europeu femení de futbol sala del 2019, per exemple, Rússia i Ucraïna es van enfrontar irremeiablement en el partit pel bronze (amb victòria russa).

Companys, nacionalitzats...

Però ho havia avançat Ivan Chishkala, màxim golejador de Rússia en el torneig. La tensió que es viu entre els dos països no tenia un reflex entre els jugadors de les dues seleccions: «Parlem, ens veiem a l’hotel, ens saludem de manera absolutament civilitzada. No hi ha malentesos», va comentar el jugador del Benfica. L’ucraïnès Volodymyr Razuvanov és company del rus Nando en el Dinamo de Samara, un altre detall que ajudava a temperar el duel, com el fet que tres jugadors russos siguin brasilers nacionalitzats.

«És un sentiment inexplicable. És el meu primer Europeu, la meva primera convocatòria amb la selecció russa i el sentiment de classificar-se per a la final és inexplicable», va explicar un, Paulinho, aliè a tot el referent al conflicte geopolític entre Rússia i Ucraïna: «A nosaltres no ens arriben notícies, estàvem concentrats en aquest campionat. No ens interessava la política, només la victòria, i gràcies a Déu es va aconseguir amb un sofriment molt gran i algun miracle davant una selecció molt difícil».

Penal fallat

Notícies relacionades

Un dels «miracles» al qual es referia Paulinho era el penal parat per Putilov a Shoturma a poc més d’un minut del final, amb 2-3 en el marcador. Afanasyev va cometre un imprudent penal que el va poder convertir en el tipus més odiat del seu país, però el seu porter el va salvar. Jugant sense porter, Ucraïna va tancar el seu rival en aquell últim minut, però Abakshyn va fallar una clara ocasió a 17 segons del final i encara a 3 de la conclusió la pilota es va passejar per davant de l’arc rus sense que ningú aconseguís empènyer-la.

El marcador ja no es va moure, després d’un partit en el qual Rússia sempre va anar per davant al marcador (primer 0-2, després 1-3 després d’una volea de Niyazov que potser sigui el gol del campionat), però en què Ucraïna mai es va rendir i va tenir opcions fins al final. Rússia, que ha pujat al podi en les últimes quatre edicions de l’Europeu, ja té assegurada la plata.

Temes:

Futbol sala