Un Lleida Esportiu al caire de l’abisme troba comprador

Dues setmanes després d’haver sigut expulsat del Camp d’Esports, el Lleida Esportiu ja té un nou propietari. Com ha anunciat el club en un comunicat, el grup de Luis Pereira passarà a tenir el timó d’un barco que s’enfonsava. Aquest empresari gallec es farà càrrec dels 250.000 euros de deute salarial que arrossega l’entitat (entre l’actual plantilla i els exjugadors hi ha 32 denúncies presentades), tot i que el deute total podria pujar a gairebé 10 milions.

📝 COMUNICAT#SomiSerem#LleidaEsportiu 💙 pic.twitter.com/CUFgPBN8Bt

— Lleida Esportiu (@Lleida_Esportiu) 26 de enero de 2022

El Lleida Esportiu va néixer el 2011 de les cendres de la Unió Esportiva Lleida, que després d’haver jugat a Primera la temporada 93-94 va abaixar la persiana a Segona B després de 72 anys d’existència. Des d’aleshores, el nou club ha sobreviscut en la tercera categoria estatal, però una dècada després de la seva reencarnació havia tornat a apropar-se a l’abisme: ahir només tenia 10 jugadors de la primera plantilla després que 10 més haguessin marxat des de Nadal farts dels impagaments que van provocar que alguns haguessin de deixar els pisos on vivien al no poder pagar el lloguer.

«Foc nou»

«Ha arribat el moment de fer foc nou i tenir un altre equip a la ciutat que ens representi de forma digna. Des de la Paeria ajudarem en tot el que sigui necessari», va sentenciar l’alcalde, Miquel Pueyo, quan el 12 de gener passat el consistori va donar un mes a l’entitat per abandonar les instal·lacions municipals. Una decisió presa perquè «la imatge donada pel Lleida Esportiu els últims mesos ha fet malbé la imatge de la ciutat».

La ruptura del conveni firmat el 2017 va ser a causa de l’impagament de les nòmines dels jugadors i el cos tècnic i també a la Seguretat Social i Hisenda (el desembre del 2019 el Lleida ja devia 1.587.075,99 euros a l’Agència Tributària). Les protestes dins i fora el terreny de joc contra els germans Esteve eren una constant els últims temps i les pintades recriminatòries s’escampaven per les parets de l’estadi. Els fins ara propietaris tot just havien parlat en públic sobre la seva criticada gestió.

‼️ Invasió pacífica del Camp d'Esports de #Lleida a l'acabar-se el partit de lliga #2RFEF3 @Lleida_Esportiu 0 @TerrassaFC 1.
Els aficionats se solidaritzen amb els jugadors #futbolcat pic.twitter.com/u1usoTiKuC

— Dani Badia (@danicatradio) 21 de noviembre de 2021

El punt més baix va arribar el 5 d’octubre passat quan la Guàrdia Civil, en col·laboració amb funcionaris d’inspecció de Treball, van entrar a les oficines del Lleida Esportiu en el marc de l’operació Strike 11, en què s’investiguen suposats delictes de frau a la Seguretat Social i blanqueig de capitals.

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

Els germans Jordi i Albert Esteve, fins ara copropietaris del club, se’n van fer càrrec fa una dècada després que Annabel Junyent, que havia guanyat la subhasta per heretar la plaça del Lleida, no presentés l’aval. Tatxo Benet, propietari durant 12 anys de la UE Lleida, li havia traspassat el seu paquet d’accions el 2010, però Junyent no va poder evitar la fallida del club ni tampoc va aconseguir reunir el milió d’euros a què s’havia compromès per heretar els drets federatius.

Programa d’11 punts

Alguns empresaris havien mostrat interès per aconseguir les regnes d’un club que arrossega uns deutes de gairebé 10 milions d’euros. Finalment, el grup de Luis Pereira serà l’encarregat d’intentar reflotar la nau. L’anunci del traspàs de poders arriba un dia després que cap representant del Lleida Esportiu acudís al jutjat en una compareixença en què Pereira va demanar el nomenament d’un administrador judicial. El 15 de desembre passat havia sol·licitat, mitjançant un burofax, la seva entrada i la de quatre persones més com a socis. Al no rebre cap resposta va presentar la demanda, adjuntant un programa d’11 punts per reflotar l’entitat i també el comprovant notarial que havia dipositat 100.000 euros en un compte bancari. Paral·lelament, havia presentat davant la Federació, amb una trentena de socis, una demanda d’inhabilitació de cinc anys contra els germans Esteve, que tenien fins divendres per presentar al·legacions.