El Barça li marca un set a l’Atlètic a la Supercopa femenina i completa la seva vitrina

Campiones de tot. El Barça femení ha guanyat aquest diumenge la Supercopa d’Espanya a Las Rozas arrossegant l’Atlètic de Madrid en una final resolta en mitja hora (7-0). L’equip blaugrana va destronar el matalasser amb una altra exhibició comandada aquesta vegada per Caroline Graham Hansen (‘hat-trick’ més dues assistències) que li permet presumir de ser el vigent campió en totes les competicions possibles: Copa, Lliga, Champions i Supercopa. No es pot demanar més.

El temor d’un partit ajustat com el de semifinals contra el Reial Madrid, resolt amb un gol d’Alexia Putellas en el temps afegit, es va dissipar ben aviat a la final. La noruega Ingrid Syrstad Engen va avançar el Barça als 16 minuts i en mitja hora de joc Caroline Graham Hansen ja havia resolt la final amb dos gols més, segellant el primer títol blaugrana del 2022 i el primer per a Jonathan Giráldez com a primer entrenador. Un fulgurant inici de la segona meitat va completar la golejada.

Emotiva tornada de Torrecilla

La final va oferir una altra gran alegria per al món del futbol: la reaparició de Virginia Torrecilla després de superar un tumor cerebral. La jugadora de l’Atlètic feia un any i mig que estava dels terrenys de joc, tot i que l’any passat la capitana blanc-i-vermella Amanda Sampedro la va convidar a alçar la Supercopa conquerida a Almeria contra el Llevant (després d’eliminar el Barça als penals en semifinals). Aquesta vegada Torrecilla no va aixecar cap trofeu, però tornar a sentir-se jugadora segurament devia ser un premi encara més gran.

Però pel que fa al joc, l’Atlètic no va tenir cap opció. Qualsevol esperança passava per aguantar el 0-0 i que Ludmila o Deyna Castellanos van caçar un contraatac, però ni així. El gol d’Engen va destrossar els plans d’Óscar Fernández. Lindahl va fer una gran parada a una rematada de cap de la sueca Fridolina Rolfö, però la noruega va ser la més ràpida per aprofitar el rebuig del travesser (1-0, m. 16).

Fons d’armari

Remuntar aquest Barça és missió gairebé impossible i més encara si Engen, novetat a l’onze, té el dia inspirat i bloqueja qualsevol intent de xutar contraatacs. I les poques vegades que l’Atlètic va aconseguir filtrar una passada cap a les seves davanteres, apareixia una imperial Jana Fernández per corregir. Una exhibició de fons d’armari del Barça, que no va notar les baixes de peces importants com Aitana Bonmatí, Mariona Caldentey, Bruna Vilamala, Ana-Maria Crnogorčević i María León, que va jugar els últims minuts després de dos mesos lesionada.

El Barça va posar el rodet en marxa i la pilota va començar a circular a una velocitat superior. Una falta a la frontal a Alexia Putellas (que va jugar amb molèsties al genoll) la va xutar magistralment Hansen per marcar el segon per l’escaire (2-0, m. 24). De seguida la noruega va tornar a marcar, assistida per Rolfö després d’una gran acció de Patri Guijarro, deixant el partit gairebé resolt (3-0, m. 27). L’Atlètic va variar el seu esquema per jugar amb tres centrals i dos laterals, canvi que li va permetre estirar-se una mica abans del descans i acariciar el gol amb un xut de Menayo que va llepar el travesser.

Ni somiava l’Atlètic aixecar el marcador, però si algú ho va fer va despertar aviat. Tot just començar la segona meitat, Alexia va ser la més llesta de la classe traient ràpid una falta per a Hansen, que li va tornar a Rolfö l’assistència del 3-0 (4-0, m. 47). I tot just treure del centre, l’Atlètic va encaixar el cinquè amb un centre de Torrejón cabotejat per Hansen (5-0, m. 50) que va completar el seu ‘hat-trick’ i potser es va reivindicar després de tenir menys protagonisme del que es mereixia als premis individuals (Pilota d’Or i The Best), merescudament guanyats per la seva companya Alexia.

La falta de públic, l’obstacle

Notícies relacionades

Virginia Torrecilla guanya la seva final particular

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

El Barça va tenir clemència del seu rival i va baixar una mica el pistó, a la qual cosa va contribuir també el carrusel de canvis per part dels dos equips. Va haver de passar una hora perquè Sandra Paños fes la seva primera parada a la final. La portera va ser fins aleshores una més de l’escàs miler d’espectadors a Las Rozas, sens dubte la gran absència del torneig, la seu del qual no es va conèixer fins una setmana abans que es disputés.

L’Atlètic va tenir dues bones ocasions per batre la portera blaugrana i marcar el gol de l’honor, però primer Ludmila no va encertar en un mà a mà i després Amanda es va fer un embolic amb la pilota a l’àrea petita. Martens marcava el sisè en una passada de Hansen (6-0, m. 84) mentre la banqueta del Barça abraçava Virginia Torrecilla, que es disposava a entrar al camp per jugar els últims minuts i veure de prop el setè gol, també de Martens (7-0, m. 90). La seva tornada va ser l’única bona notícia per a un Atlètic clarament inferior al Barça.