Joan Barreda, l’heroi derrotat del Dakar

Ja tots sabem que els triomfadors són el qatarià Nasser al-Attiyah, amb Toyota, sobre el qual pesen un munt de dubtes malgrat l’extraordinari pilot que és sobre la sorra, i el britànic Sam Sunderland, que ha aconseguit la proesa de convertir una marca espanyola GasGas, una firma amb truc, adquirida per l’austríaca KTM, en la nova campiona d’aquesta difícil prova.

Barreda, l’MVP

Però tots coincideixen en una cosa després d’aquestes dues duríssimes setmanes de Dakar i és que l’MVP dakarià 2022 ha sigut el pilot castellonenc Joan Barreda, de 38 anys, cap de files del ‘team’ oficial Honda, que ha aconseguit acabar el Dakar en una de brillant, costosíssima i sacrificada cinquena posició (la mateixa que va aconseguir el 2017), després de perdre’s, com gairebé tots els participants, en la primera etapa, penalitzat amb 40 minuts de retard i, encara pitjor, trencant-se la clavícula esquerra, fractura i dolor que ha arrossegat al llarg de les dues setmanes de competició.

Barreda és un model de dakarià gairebé únic. És més, és el tercer pilot amb més victòries (29), per darrere dels veterans i ja mítics francesos Stéphane Peterhansel i Cyril Després, amb 33 triomfs. Però al pilot de Torreblanca (Castelló) se li continua resistint la victòria, el triomf, el ral·li que més estima «i pel qual em passo els últims set mesos de l’any sense descansar ni els caps de setmana preparant-me per mirar de guanyar-lo».

Barreda creu, en efecte, que la cinquena plaça «corrent com he corregut està molt bé i té molt mèrit», però «jo he vingut a guanyar». El 2017, en el seu primer ‘top-5’, va ser penalitzat amb una hora; el 2022, en el seu segon cinquè lloc, es va trencar la clavícula i va perdre 40 minuts «en una etapa trampa, com tots han reconegut».

«¡És clar que estic orgullós del que he fet! ¡Per descomptat!, però qui coneix els pilots sap que, quan un es prepara per guanyar, no n’hi ha prou amb tot el que no sigui guanyar», va dir Barreda al concloure avui l’última etapa i agrair a l’equip Honda tota l’ajuda que ha rebut, modificant lleugerament el manillar de la moto, posant-lo una mica més enrere, més enganxat al cos perquè no hagués de fer tant esforç amb el braç esquerre, ferit per la fractura de la clavícula.

No llançar la tovallola

«Em quedo, això sí, amb la mentalitat que he tingut, amb la feina feta al llarg de tot l’any, amb l’ambició que he demostrat, que m’he demostrat, en vista de les adversitats, amb el fet de no llançar ¡mai! la tovallola, amb l’ajuda rebuda de l’equip i amb el fet de poder acabar entre els cinc primers que, insisteixo, atesa la meva condició física, és digne d’elogi, però jo volia guanyar», afirma un dels grans dakarians.

Barreda no sap què farà a partir d’ara. Bé, sí, de moment, descansar. «M’he de curar aquesta fractura i tots els cops que m’he donat de tantes caigudes com he patit per no poder pilotar en condicions». És més, Barreda avui torna a donar les gràcies a dos dels seus màxims rivals en la victòria, Luciano Benavides (Honda) i Toby Price (KTM) que, dijous passat, «en l’etapa més dura que jo he viscut en un Dakar», es van aturar quan el van veure caigut, gairebé enterrat, a ell i la seva Honda, a la sorra, sense cap possibilitat d’aixecar-se ell i, per descomptat, de construir la seva moto. «Si ells no s’aturen, si ells no es paren, si ells no m’ajuden, no hauria pogut acabar el ral·li. Gràcies per la seva solidaritat, va ser admirable».

I és que si algú sap el que és patir al Dakar, d’aquí el mèrit d’acabar sent l’MVP del 2022, és Joan Barreda. Des del 2018, el pilot castellonenc ha estat perseguit, i molt durament, per la mala sort. El 2018 va patir una doble fractura al canell esquerre. És més, els metges li van recomanar que no corregués i ell va córrer ¡i tant! Després es va haver d’operar quatre vegades d’aquesta lesió. «Els ossos del canell havien explotat de tal manera que semblava impossible que es regeneressin i recuperessin la seva forma habitual. Vaig patir molt i, durant dos anys, vaig córrer sempre infiltrat».

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

El 2020, les coses tampoc van millorar gaire, ja que es va fracturar dues costelles una setmana abans que comencés el Dakar. «Em volia morir. De ràbia, és clar. Quan et passen aquestes desgràcies, després de mesos i mesos d’entrenament, entres en una dinàmica negativa i no veus res bé». I el 2021 quan després d’una primera setmana bona i en vista de el que hagués pogut ser la seva primera autèntica possibilitat de ‘campionejar’, va rebre un fort cop al cap que li va arruïnar, de nou, la gesta.

«No sé què faré, la veritat, però jo continuo tenint molta il·lusió per guanyar el Dakar», va dir Barreda abans d’abandonar l’Aràbia Saudita. «Jo continuo pujant a la moto amb mentalitat guanyadora, amb ganes, amb la il·lusió del primer dia, per més que, després, la carrera sigui duríssima. Em sento ràpid i vull seguir, però he de descansar una mica i meditar».