Prèvia de la Supercopa d’Espanya

Un Reial Madrid amb pell de xai

El tècnic del Reial Madrid és un entrenador singular que sempre és transparent a la sala de premsa amb intervencions plenes de naturalitat i sentit comú. Però en la prèvia del clàssic de Riad va carregar de tòpics el seu discurs, va elogiar el Barça i va amagar el seu onze.

Un Reial Madrid amb pell de xai

@realmadrid

2
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

La desconfiança és la característica més necessària d’un jugador d’escacs, i potser és això el que explica el canvi de discurs de Carlo Ancelotti en les últimes 48 hores. Des de dissabte a la nit, quan després de derrotar el València va admetre sense embuts que el Reial Madrid és «favorit» en la semifinal davant el Barcelona de la Supercopa, en la roda de premsa a Riad aquest dimarts a les 15.30 (hora catalana), el missatge havia canviat diametralment: «En un partit així no hi ha favorit, i menys quan sembla una final. L’italià ja ha començat a jugar aquesta partida. 

Tòpics i elogis

El somrient Carletto que celebrava la golejada dels seus al València (4-1), s’havia transformat en el diplomàtic Ancelotti que acudia a un terreny poc habitual en ell, el dels tòpics: «No hi ha favorit», «sembla una final», «és un clàssic»... El discurs del tècnic del Reial Madrid va ser molt més moderat a Riad. Va obrar com un bon escaquista, sense assumir riscos innecessaris: «En un partit així no hi ha favorit, i menys quan sembla una final. Tots els partits em creen por, el del València per exemple abans estava molt nerviós. Sé perfectament què és un clàssic, em preocuparia si els jugadors pensessin que són favorits, però no ho pensen».

Després l’italià, seguint el manual, va passar a elogiar el rival, potser per allò que l’elogi debilita. «M’agrada aquest Barcelona perquè té una idea clara del joc que vol fer. Segueix la línia de la identitat d’aquest club. Han tingut una bona ratxa. Amb les seves idees l’equip millorarà. A més dels veterans que tenen, com Piqué, Alba i Busquets, hi ha joves que destaquen, que empenyen. Gavi, Nico... Hi ha jugadors amb molt futur».

Per acabar parlant del seu equip sense en realitat dir res concret. Va admetre que tenia dos dubtes, però no els va treure a la llum: «Carvajal n’és un, l’altre és la banda dreta... També tinc jugadors frescos com Rodrygo, que es pot utilitzar en lloc d’Asensio. Ha tornat Jovic. En la prèvia, com sempre que es juga contra el Barça, hi ha preocupació, però també il·lusió. Agrada jugar aquests partits».

Notícies relacionades

Un tipus de discurs habitual en altres, però estrany en un tècnic transparent que aporta a totes les seves intervencions la frescor de la seva naturalitat i un sentit comú poc habitual en les seves declaracions. Però aquesta vegada Carletto es va disfressar d’entrenador convencional a les portes d’un clàssic.

No obstant, al final de la jornada va deixar un detall que confirma que l’italià és un tècnic singular, ja que va deixar la premsa presenciar l’entrenament complet del Reial Madrid. Una cosa que no passava des de fa més de sis anys. Concretament des que Ancelotti va dirigir els blancs en la seva primera etapa. Perquè l’italià, normalment, no sol tenir res a ocultar. Tot i que aquesta vegada sembla que almenys hi ha una cosa que l’inquieta, a jutjar pel seu discurs en la roda de premsa. A Ancelotti l’incomoda carregar amb la pressió de ser el favorit.