«Amb sis anys Benaiges em va abaixar les calces i em va tocar per tot arreu»

L’excoordinador del futbol base ha sigut denunciat per abusos sexuals a menors, segons va informar el diari ‘Ara’. Les víctimes l’acusen de fer tota mena de tocaments, jocs sexuals i masturbar-se al costat de menors durant dues dècades que va estar com a professor d’educació física de l’Escola Barcelona de les Corts.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat que la conselleria ha obert un expedient per investigar el cas. Un grup d’exalumnes ha decidit presentar una denúncia. Divendres ja ho va fer una noia i està previst que durant els pròxims dies ho facin altres persones. En declaracions a l’‘Ara’, l’acusat nega qualsevol tocament, però reconeix que no repetiria res del que va fer en aquella època. Uns seixanta testimonis han explicat la seva experiència com a alumnes als anys 80 i 90 d’un educador que es va extralimitar sense que el centre intervingués, deixant seqüeles psicològiques tant a nens com nenes afectades.

Dels abusos a l’anorèxia

EL PERIÓDICO ha pogut parlar amb algunes de les seves exalumnes dels anys 80. La Maria explica que dos cops l’any Benaiges es quedava mirant mentre es dutxaven. A més del trauma dels tocaments, s’afegia la ràbia que no la creguessin i la titllessin de boja. «La directora deia als meus pares que jo era la rebel, que havia d’anar a un psicòleg, que estava malament del cap, que eren imaginacions meves i no sé quantes coses més. El meu pare em va clavar una hòstia que no vegis, no tens ningú que et defensi. I això va fer que m’anés aïllant cada cop més, cada vegada més tímida i retreta». Un dia Benaiges la va castigar al menjador i li va dir que no es mogués. «Em vaig escapar per la cuina, saltant la tanca amb només 10 anys, corrent cap a casa amb la meva mare morta de por». Va començar a tenir un quadro d’anorèxia «per culpa de tot això» i va estar gairebé dos anys sense anar a classe fins que a vuitè va canviar d’escola, seguint el consell que una professora li havia donat a la seva mare. «Benaiges era un encantador de serps i el centre el recolzava», assenyala. «Era un ídol per molts nens i per convèncer-los els deia que eren molt bons i els ficaria al Barça, com va intentar amb el meu germà».

Al veure que el centre no prenia mesures, uns pares van demanar un justificant mèdic perquè la seva filla no hagués d’anar a classe d’educació física. A base de teràpia, la Maria ha pogut combatre el trauma tot i que reconeix que encara és incapaç de passar per davant de l’antiga escola.

Reprimenda escolar per denunciar-ho

«Ha sigut una sorpresa, pensàvem que només ens havia passat a nosaltres i ja està», comenta l’Anna, al saber que no només va passar en la seva promoció. «Quan érem a l’escola i la cosa es va posar una mica més desagradable, amb les companyes parlàvem de queixar-nos d’alguna manera i la mare d’una es va anar a queixar a la direcció. No la van creure, van dir que la nena havia mentit i després ens van donar una reprimenda a classe, que ens ho estàvem inventant, que no podíem parlar així d’un profe. Si de la meva classe dues mares es van queixar i no els van fer cas, multiplica-ho per tots els grups i anys. Hauran sigut centenars de queixes en 20 anys. És gairebé igual de greu, van col·laborar que s’allargués en el temps i hi hagués més víctimes», es lamenta.

L’Anna el va tenir de professor als anys vuitanta i recorda com, amb l’entrada en la pubertat, l’incomodava la insistència de Benaiges a estar present mentre es dutxaven. «Hi havia una arcada entre la zona dels vestidors i la de les dutxes i ell es posava allà i ens feia treure la tovallola o ens la treia ell directament. ‘Sense tovallola, que no heu de tenir vergonya’, insistia. Es quedava mirant i estàvem molt violentes. I ell deia que no, que no passava res i que ens hi havíem d’acostumar. Per això quan s’acabava la classe anàvem molt ràpid al vestidor, ens mullàvem el cap i ens posàvem la tovallola per fer veure que ens havíem dutxat».

Notícies relacionades

Les sis claus de la ‘llei Rhodes’ contra el maltractament infantil que s’aprova aquest dijous

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

L’Elisabet no ha oblidat el dia que Albert Benaiges va entrar al vestidor i li va preguntar a una companya si l’Elisabet s’havia dutxat. A l’assabentar-se que no li va dir que es fiqués a la dutxa. «Em va agafar dels cabells i em va ficar dins la dutxa. Va ser molt humiliant». Explica que amb 11 anys i amb dues noies més van anar a parlar amb Mari Carmen de Miguel, directora entre 1982 i 1991. «Ens va escoltar, es va quedar molt perplexa però no va passar res. Ell era el rei del mambo». Reviu la vergonya que li feia despullar-se davant el profe, que tenia quan feien la tombarella al plint i aprofitava per tocar-les. Igual que quan feien el test de Cooper, 12 minuts d’esprint. Mentre el feien els nois comptava les pulsacions a través del canell, amb ella ho feia tocant-li el pit esquerre.

El canvi de la ‘llei Rhodes’

«Vaig estar en tractament psicològic, ningú em creia, em deien que era una paranoica. Als nens se’ls ha de protegir dels depredadors sexuals», diu. A principis d’any va trucar a un advocat perquè volia denunciar-lo, però llavors li van dir que el seu cas havia prescrit. La nova llei Rhodes, que va entrar en vigor al juny i amplia la prescripció a 50 anys, ha canviat l’escenari.