Messi: «No canvia res per a mi ser el millor o no»

Dies després de rebre la setena Pilota d’or de la seva carrera, l’argentí Lionel Messi va concedir una entrevista a la revista francesa ‘France Football’ en la qual va parlar de la seva trajectòria i el seu pas per la Lliga espanyola, on competir amb Cristiano Ronaldo el va ajudar a créixer professionalment.

«Amb Cristiano hem mantingut una competència durant anys dins del mateix campionat. Ha sigut meravellós i ens ha servit als dos per continuar creixent en les nostres respectives carreres, però sense estar-ne necessàriament pendents. Només volia superar-me per ser el millor en general, no ser millor que un altre», va dir el jugador del Paris Saint-Germain (PSG).

Messi, que als seus 34 anys viu per primera vegada l’experiència de formar part d’un club que no és el Barça, on ha desenvolupat la seva carrera, parla a la premsa francesa sobre el seu mal perdre i els mals moments que ha passat per aquest caràcter que té «des de petit».

«Mai m’ha agradat perdre. He après... no diré que m’hi hagi acostumat, però he après a acceptar la derrota. No es pot guanyar sempre. He perdut en moltes ocasions però sempre em fa mal no assolir els meus objectius», va comentar a l’entrevista.

L’argentí confessa que abans del naixement dels seus fills podia passar molt temps tancat i sol després d’una derrota, però amb l’arribada dels petits ha après a relativitzar, «a oblidar el que passa al terreny».

Orígens humils

«De petit odiava perdre i he crescut amb aquesta mentalitat. Voler guanyar sempre, tot l’estona. No només en el futbol, en tots els jocs», va explicar. Revela a més haver lamentat la seva actitud el 2006, quan amb 19 anys va guanyar per primera vegada la Champions des de la banqueta i, després de la victòria, se’n va anar sol al vestidor en lloc de celebrar-ho amb els seus companys.

«Ho lamento. No vaig ser conscient en aquell moment del que estava vivint. Només pensava que no hi havia participat», va assenyalar. Messi, que parla dels seus orígens humils i el tractament hormonal que va començar a rebre de petit i que va motivar la seva marxa a Barcelona per poder pagar-lo, es defineix com una persona ordenada en la seva vida professional i privada.

Notícies relacionades

El somriure de la Gioconda

El Girona no sap sortir del laberint des de fa mesos

«Sempre m’ha agradat la rutina. Crec que m’ha ajudat a aconseguir tot el que he aconseguit», va adduir. Sobre el seu joc a la selecció argentina, va confessar que mai l’ha molestat que critiquin la seva falta de lideratge ja que no es compara amb Diego Maradona, tot i que va explicar que en el passat el van molestar «altres crítiques» que no tenien «res a veure amb el futbol».

«Soc feliç de tot el que he viscut, tot i que de vegades he d’admetre que m’agradaria passar desapercebut, disfrutar de la meva família sense que la gent em reconegui», va defensar el jugador que assegura que «mai» ha buscat ser el millor. «Em conformo amb ser considerat i citat com un dels millors jugadors del món. Mai hauria gosat imaginar o somiar amb una cosa així. Però no li dono tanta importància a tot això. No canvia res per a mi ser el millor o no», va afegir.