Muguruza, després de guanyar les WTA Finals: «Són aquests moments dels quals ens alimentem»

L’espanyola Garbiñe Muguruza, campiona del torneig de mestres del tennis, va reconèixer aquest dimecres sentir alleujament al tornar a guanyar un torneig gran, l’Akron WTA Final.

«És una gran sensació, perquè feia temps que no aixecava un trofeu tan important. Són aquests moments dels quals ens alimentem, aquesta sensació de finals i trofeus, és tan difícil, que quan ho fas és un alleujament», va dir contestant una pregunta d’Efe en la seva trobada amb els mitjans.

Muguruza, monarca de Roland Garros, el 2016, i de Wimbledon, el 2017, va acceptar que quan va començar la setmana amb una derrota davant la txeca Karolina Pliskova es va plantejar donar-ho tot, guanyés o perdés els següents partits i ha acabat amb el títol.

«Ho he aconseguit; ha sigut una setmana que quan ha començat vaig dir, no les tinc totes, he aguantat i m’he mantingut amb l’esperança que podia i m’he demostrat que puc», va assenyalar.

A la final, Garbiñe va ser millor en el servei i va treure profit de 38 errors no forçats de l’estoniana Anett Kontaveit per guanyar la final per 6-3, 7-5 i convertir-se en la primera espanyola campiona del torneig de mestres.

«No he pensat això de la història perquè no volia posar-me més nerviosa, sabia que tenia bastanta pressió. És genial haver aconseguit ser la primera dona espanyola, amb el meu nom en la història», va afegir.

La número cinc de la classificació mundial va reconèixer que el triomf li permetrà començar molt motivada la temporada 2022 i va deixar entreveure que té al cap regnar en els Grand Slams que li falten, els oberts d’Austràlia i els Estats Units, i en tot el que es pugui.

«Queden uns grans que em falten. Són els tornejos que més motiven. El rànquing ja va ser al seu dia, però és aquesta sensació de guanyar el que m’empeny a ser ambiciosa», va dir.

Notícies relacionades

De Sofia a Nova Jersey, comença el somni de guanyar un altre Mundial

Caos en la Vuelta per Israel

Muguruza va explicar que els tornejos de Grand Slam són més vistosos, però quan una tennista està entre les vuit i juga cada partit com una final, sap que la que guanyi aquest trofeu és la millor de l’any.

«Potser des de fora s’aprecia menys, però per a nosaltres el trofeu de mestra equival a un Grand Slam», va concloure.