ANIVERSARI D’UN TEMPLE CATALÀ DEL FUTBOL
Narcís Sala, mig segle de vida

La història nia en aquest temple del futbol català, que ha assistit silenciós des de fa mig segle a la transformació de la ciutat de Barcelona. Allà hi nia des de ja fa més de 50 anys una obra construïda sota la presidència de Narcís Sala, que va dirigir la Unió Esportiva Sant Andreu durant dues èpoques (1945-1959 i 1967-1971).
En la seva segona presidència va aixecar aquest estadi, ancià estadi que desprèn ara tants records. Però descobrir la història suposa, alhora, un exercici de paciència i sacrifici en la recerca inacabable del que s’ha viscut durant més de 50 anys al club.

La casa s’ha fet vella, però conté el mateix encant que quan va obrir les seves portes el març de 1970 (va ser el dia 19) per rebre el Barça en el seu partit inaugural. Els blaugrana van guanyar (0-1, gol de Quimet Rifé). Anys després el Barça hi va tornar per inaugurar la tribuna i encendre la il·luminació perquè el futbol quadribarrat es jugués de nit.
Era l’època a Segona Divisió, temps de felicitat i esplendor, moments en què fins i tot es va enfrontar amb el Madrid, com reflecteix aquesta històrica imatge d’Àngel Mur, capità del Sant Andreu, entregant el banderí a Ignacio Zoco, amo del braçal blanc. En aquell equip hi havia també Antonio Martín, fill del mític Mariano Martín, un dels grans golejadors blaugrana.
Rescatar la història
El Narcís Sala irradia història a cadascuna de les seves parets. Però primer calia trobar-la. I una vegada trobats els tresors tocava ordenar-los. Quatre ‘historiadors’ es van aliar el 2007 per explicar al llibre del centenari (1909-2009) tot el que havia passat en un dels clubs més prestigiosos de la ciutat.

Eduardo Quintana i Jordi Petit van bussejar en arxius de la ciutat, mentre Xavier Araguz buscava la memòria fotogràfica d’un equip que representa molt més que un barri. I Joan Esteve Becerra teixia sense parar relacions amb exjugadors en la complexa reconstrucció d’indagar en el passat per explicar-lo en el present i que quedés com a llegat per al futur.
Són quatre aficionats del Sant Andreu. Però semblen molt més que quatre, gràcies a la seva extraordinària capacitat per mobilitzar l’afició dotant el club d’un relat històric que tenia, però que estava ocult. I, per tant, no el podia exhibir.
La pandèmia va ajornar la cita del 2020
El Joan, l’Eduardo, el Jordi i el Xavier ho tenien tot preparat perquè el 19 de març del 2020, coincidint amb el dia exacte de mig segle de vida, el Narcís Sala obrís les portes per al retrobament amb l’origen.
Però la pandèmia va confinar tothom. I, per descomptat, també el temple quadribarrat. Ara, gairebé dos anys més tard, la tradicional casa del Sant Andreu rep aquest dissabte els veterans del Sant Andreu i l’Espanyol en un partit carregat de simbolisme.
𝐋𝐋𝐈𝐒𝐓𝐀 𝐃𝐄 𝐂𝐎𝐍𝐕𝐎𝐂𝐀𝐓𝐒 📜 | Una vuitantena d'ex-futbolistes del Sant Andreu tornaran a vestir la quadribarrada en el partit de commemoració dels 5⃣0⃣ anys del Narcís Sala 😍🟡🔴
— UE Sant Andreu (@uesantandreu) 10 de noviembre de 2021
Aquests són els convocats del Sant Andreu i de l'Espanyol 👇https://t.co/pIYcthwu62
Han sigut mesos de feina intensa. Intensa i complexa, perquè tocava trobar gairebé 100 jugadors que han desfilat pel Narcís Sala des de la dècada dels 70 fins ara.
Tots reunits en un estadi que van trepitjar un dia sent futbolistes en actiu. Era un escenari que a la Barcelona preolímpica, la de la dècada dels 80, va acollir una altra funció. S’hi celebraven grans concerts musicals. Era la llar de grans grups de l’època com testifiquen la presència de The Police, Dire Straits, Scorpions, Deep Purple, entre d’altres...

Era quan no existia el Palau Sant Jordi ni altres escenaris capaços d’aplegar tanta gent a les grades. I aquell estadi construït per necessitat (l’ascens a Segona Divisió va deixar petit el vell estadi) va provocar la creació del Narcís Sala, capaç d’allotjar 18.000 espectadors, amb una afició entusiasmada perquè va veure el seu equip deambular pels llocs de privilegi. Un entusiasme que es va tornar a viure, per exemple, amb la visita copera de l’Atlètic. La Copa, sempre la Copa.
Notícies relacionadesAnys d’esplendor. Anys en què tots estaven dempeus, com manava l’època en aquell meravellós inici dels 70, instal·lat com estava sempre a la zona noble de la categoria de plata. Un aforament que es va reduir després a 7.000, ara ja amb gespa artificial, una altra norma del futbol modern.
Tot confluirà aquest dissabte en un partit que honra el passat per llançar un missatge de futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Diada ¿Quins centres comercials estan oberts aquest 11 de setembre a Barcelona i Catalunya?
- Arqueologia Les obres de la Rambla deixen al descobert un tram de gairebé 50 metres de la muralla medieval del segle XIV
- Estudi a ‘Nature’ Descoberta la «caixa negra del càncer», la regió de l’ADN que conté la història evolutiva del tumor
- LA RONDA ESPANYOLA La Vuelta queda al caire de l’abisme
- Nou cicle republicà ERC canvia la seva imatge: renuncia al groc del procés i es passa al taronja i al beix
- La construcció creix la meitat que la resta de l’economia catalana
- Markus Haupt: "La fàbrica de Martorell necessita una segona plataforma elèctrica"
- Les grans elèctriques pressionen per ampliar la vida de les nuclears
- Inditex firma un nou rècord semestral malgrat moderar el seu creixement
- L’Executiu blinda la negociació dels comptes