Arbitratge amb valors: targeta vermella als insults

  • Chema Antolín i Ángel Andrés Jiménez es tornen virals per les seves xerrades amb jugadors i públic abans dels partits

Arbitratge amb valors: targeta vermella als insults
3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Federació Catalana de Futbol ha sancionat aquesta setmana amb tres mesos de suspensió l’entrenador del cadet del Santa Eulàlia per instar els seus jugadors a agredir rivals. «Mentre no et vegi l’àrbitre, et pots inflar». Una actitud en el futbol formatiu que intenten desterrar col·legiats com Chema Antolín i Ángel Andrés Jiménez, les xerrades del qual en favor dels valors s’han fet virals.

«¿Insultaries el teu fill?», pregunta Ángel als pares del públic abans d’un partit, als quals demana el VAR de l’afició: veure, animar i respectar, igual que als jugadors els demana el VAR de l’honestedat, que li corregeixin si un error arbitral els beneficia. «Que hi hagi un ambient, educatiu, que no se sentin coses no s’han de sentir», explica l’‘àrbitre de la pau’, en un missatge que va compartir Pau Gasol a les xarxes.

Aquest col·legiat andalús va començar a arbitrar el 1994 a nivell federat amb 16 anys però ho va deixar el 2002 fart d’«insults i situacions doloroses». Però quatre anys després va tornar amb l’objectiu que no es «repetissin les mateixa barbaritats d’abans». A Canal Sur el van començar a anomenar l’àrbitre de la pau, un malnom que li va agradar i va adoptar. La Plataforma 090 (0 violència en 90 minuts), impulsada per l’ajuntament de Màlaga, el va contactar per fer xerrades formatives, que va decidir fer als delegats i els jugadors, en edat aleví, infantil, cadet i juvenil. I també al públic. «Sense respecte ni hi ha diversió. ¿Qui pot divertir-se entre insults i menyspreu. És símptoma de malaltia social si algú es diverteix en la barbàrie. Els nens han de divertir-se, sense la pressió de l’afició». Pensant en el tècnic sancionat del Santa Eulàlia es pregunta «en què ajuda» dir alguna cosa així a un xaval. «Com se sentiran bé si fan una cosa així. Cal educar els xavals en el fet que seran més feliços si van pel camí correcte».

La mateixa línia de pensament que defensa el català Chema Antolín. Després de 20 anys arbitrant, també s’ha fet viral per una xerrada que va fer el cap de setmana passat. «¿Algú sap per a què hem vingut? Per jugar a futbol. ¿I per a què més? Exacte, per divertir-nos. Qui guanyi o perdi és el de menys», deia als nens, a qui recomana obrir l’orella quan sentin aplaudiments de la grada i tancar-la quan surtin crits. «¿Sempre que xuteu a porta marqueu? ¿No, oi? ¿De vegades què passa, que us equivoqueu, no? A mi em pot passar de vegades, que xiuli alguna cosa i m’hagi confós. La parlem durant el partit».

Notícies relacionades

Li han plogut els elogis de tot arreu. «No m’esperava aquesta repercussió tot i que el que dic en el vídeo és el que he defensat en els últims 20 anys i el que hauria de ser el dia a dia. Suposo que en un moment en què l’esport formatiu és notícia per agressions i insults es valoren gestos així». Antolín va estar 15 anys xiulant per a la Federació Catalana i ara, a més de coordinar els arbitratges del Consell Comarcal del Vallès-Maresme, xiula partits de nens i veterans. «Els dic el mateix tot i que amb diferents paraules».

«La gent em coneix, pot semblar-los maco o no, però quan em veuen saben el tipus de partit que tindran i això és important. El futbol no és perfecte, l’arbitratge tampoc. La tele té el VAR i també s’equivoquen», reflexiona. «No soc pare, però quan veig l’actitud dels pares que volen que el seu fill sigui Cristiano Ronaldo o Messi penso que han d’entendre que el nen és nen. ¿Per què no s’han d’alegrar un dia que el nen perd? Si s’ha esforçat és el més important, no tot és guanyar i al preu que sigui». 

Temes:

Futbol