València - Atlètic (3-3)

Hugo Duro castiga la fragilitat defensiva de l’Atlètic en el descompte

  • El valencianista marca dos gols en el temps afegit i deixa el marcador final en un inesperat (3-3)

  • Luis Suárez, Griezmann i Vrslajko havien avançat l’Atlètic (1-3) a mitja segona part

Hugo Duro castiga la fragilitat defensiva de l’Atlètic en el descompte

@atleti

3
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

Empat boig (3-3) a Mestalla amb dos gols d’Hugo Duro en el temps afegit que evidencien la sagnia defensiva d’un Atlètic que és una caricatura de l’equip inexpugnable de temporades anteriors. Dues fogonades de l’Atlètic a mitja segona part semblava que donaven la victòria als de Simeone davant un rival tan voluntariós com innocent en atac. Els matalassers hi arribaven amb les ferides obertes d’Anfield i semblava que caminaven amb pas ferm per la jerarquia de jugadors com Luis Suárez, Antoine Griezmann i el nouvingut Rodrigo de Paul. Però en deu minuts, els de Simeone van llençar a les escombraries el triomf de manera inexplicable.

El Cholo ha trobat en De Paul un centrecampista sobre qui reconstruir la identitat futbolística de l’equip. Un futbolista que treballa, que hi va, que hi fica la cama, però que també surt bé amb la pilota als peus i projecta en atac. A Mestalla, el Cholo va guanyar la partida en la pissarra a Bordalás rodejant Guillamón de futbolistes per generar superioritat a l’esquena dels pivots valencianistes, on hi havia prou espai perquè els blanc-i-vermells muntessin el seu centre d’operacions amb Correa i Griezmann.

Suárez mai perdona

L’Atlètic, que arribava al duel tocat d’Anfield, va mostrar personalitat i jerarquia per dominar el xoc des de l’inici. Poc va importar la primerenca lesió de Trippier, que va substituir Vrslajko. Correa, Guedes i Carrasco van intercanviar ocasions, però el gol no va arribar fins al minut 35. Una jugada en què el deliciós control orientat de Luis Suárez va ser capital perquè el seu xut posterior acabés a les xarxes de Cillessen. El setè del ‘charrúa’ en la Lliga, empatat amb Vinicius després de Benzema. Merescuda renda per als matalassers, que governaven amb solvència el partit davant un València desorganitzat. El 4-5-1 de Bordalás sumava centrecampistes, però tot i així perdien la medul·lar davant un Atlètic que associava migcampistes i mitjapuntes per rendibilitzar la seva superioritat. Victòria atlètica en el descans fidel al que s’havia vist al camp.

La segona meitat va arrencar amb una ocasió clara dels madrilenys, després d’una rematada de Griezmann. Però va ser el València el que va marcar, amb una bona jugada de Guedes que va acabar marcant en pròpia porta Savic fruit d’un rebot. L’Atlètic ha perdut la seva personalitat defensiva, primer manament del cholisme. Poc té el València en atac, però amb això en va tenir prou per empatar contra un Atlètic vulnerable que no defensa com ho feia ni té l’Oblak miraculós de temporades anteriors. L’efervescència del gol va fer créixer en el partit el València, mentre Simeone mirava la seva banqueta buscant solucions.

De Griezmann a Hugo Duro

I llavors va aparèixer Griezmann. Jugador majúscul que va robar una pilota en camp atlètic, la va portar enganxada al peu fins que va arribar als voltants de l’àrea i va connectar un xutàs amb l’esquerra que va entrar per l’escaire. Golàs de traca i mocador del francès, que a l’Atlètic exhibeix molta més jerarquia de la que tenia al Barça. Un minut després semblava que Vrslajko sentenciava el partit, amb l’ajuda del VAR, ja que l’assistent havia anul·lat el gol en un primer moment.

Notícies relacionades

El matx semblava decidit, amb l’Atlètic posant-hi cloroform, ofici i cames noves amb Kondogbia. El València –Bordalás té molt poca cosa en atac– es va aferrar al vertigen d’Hugo Duro sortint de la banqueta, ja que Guedes i Carlos Soler s’havien quedat sense bateria. La resta és un exèrcit de soldats més sacrificat que talentós que difícilment afila el perfil metàl·lic d’aquest València. Malgrat això, la tenacitat dels xes va aconseguir rescatar un punt amb dos gols increïbles en el temps afegit d’Hugo Duro. Merescut empat que evidencia la inquietant fragilitat defensiva de l’Atlètic i la fe stakhanovista del València de Bordalás.

FITXA: VALÈNCIA 3 - ATLÈTIC 3