La polèmica connexió entre l’esport i els danys cerebrals

Uns anys abans de la seva mort, ‘The Pittsburgh Post-Gazette’ informava que ‘Iron Mike’, com se’l coneixia popularment, estava «sense llar, aturat i assetjat per malalties mèdiques». També «sota la cura d’un psiquiatre i amb medicaments». Circumstàncies que van portar el metge forense Bennet Omalu a preguntar-se per què havia arribat a aquell estat. Va investigar i va investigar fins a trobar lesions al cervell del seu cadàver que va associar amb la seva professió. Un descobriment que no va agradar gaire a la NFL.

Fins avui, l’evidència científica no ha trobat causalitat entre els cops que reben jugadors de futbol americà i aquesta malaltia. Tampoc en el rugbi o el futbol, cosa que no treu que molts metges considerin que la sospita és ja suficient per actuar. És el que argumenta un grup d’investigadors que, en un nou article publicat a la ‘Journal of Law, Medicine & Ethics’, demanen una revisió radical de les polítiques de commoció cerebral que apliquen el COI, la FIFA o World Rugby, entre d’altres.

«Esbiaixades i poc ètiques»

En el text afirmen que el procés seguit fins ara ha minimitzat els riscos de la commoció cerebral. En concret, critiquen el treball del Concussion In Sport Group (CISG). Cada quatre anys celebren una conferència en la qual proporcionen un informe sobre el coneixement que hi ha de la commoció cerebral que serveixi com guia per a tots aquests organismes. Però els investigadors asseguren que totes les declaracions publicades fins ara estan «esbiaixades» i són «poc ètiques».

Jesús Porta, vicepresident de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), està d’acord que cal fer canvis. Explica que entre el traumatisme cranioencefàlic repetitiu i les malalties neurodegeneratives tardanes hi ha una «relació estadística». Causal, encara no. Però demostrar amb estudis aquest vincle directe és difícil i podria tardar anys. 

Per això, i existint un indici, creu que un no s’ha de quedar «de braços plegats»: «Quan les hipòtesis estan plantejades, val la pena canviar una mica la legislació, sobretot per prevenir».

Canvis en el futbol base

A Anglaterra ja ho estan fent. Allà sobrevola el problema de la demència. Cinc dels jugadors de l’únic equip anglès que es va emportar una Copa Mundial de Futbol, la de 1966, pateixen aquesta malaltia neurodegenerativa. Un estudi retrospectiu en futbolistes escocesos va revelar que aquests tenien cinc vegades més risc de morir amb un diagnòstic d’Alzheimer que la població general. Per això, el febrer del 2020 les federacions d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord van decidir prohibir les rematades de cap en els entrenaments dels nens menors de 12 anys.

A Espanya, Porta explica que de moment estan en contacte amb la Reial Federació Espanyola de Futbol. Busquen evitar aquestes rematades en entrenaments i que cap nen continuï jugant al camp després d’una commoció. L’objectiu és prevenir danys a futur per si la ciència acaba, finalment, demostrant aquesta relació. 

Pèrdues de memòria

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

El mateix dia que es va publicar el treball sobre les declaracions de consens també va sortir a la llum l’estudi ‘Brain’ a ‘Alzheimer’s & Dementia’. Hi van participar prop de 150 jugadors de l’elit del rugbi retirats amb més de 50 anys. Les seves troballes mostren que els més grans de 75 que havien patit tres o més commocions cerebrals relacionades amb aquest esport tenien una funció cognitiva significativament pitjor que aquells que n’havien experimentat menys de dos. També indiquen un possible risc més gran de patir problemes com la pèrdua de memòria en el futur.

Una setmana més tard, el dimecres 27 d’octubre, un grup d’exjugadors de la Lliga Internacional de Rugbi va anunciar la seva intenció d’emprendre accions legals contra la Rugby Football League. Al·leguen que l’organisme no els va protegir dels danys cerebrals causats per una commoció cerebral. Entre ells hi ha Bobbie Goulding. La seva participació va venir acompanyada d’una revelació: amb només 49 anys li han diagnosticat demència d’inici primerenc.