▾ .com .cat
Esports
Sandor Martin, el boxejador que trenca límits

Sandor Martin, el boxejador que trenca límits

  • Després d’aconseguir «la victòria més important d’un espanyol als EUA», el púgil de Nou Barris somia amb lluitar pel títol mundial de superlleuger

  • «Ja cansava la imatge del boxejador problemàtic», diu un lluitador que guanya adeptes a l’esport amb el seu estil dins i fora del ring

 

Sandor Martin, el boxejador que trenca límits

JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Als cinc anys Sandor Martin va pujar per primera vegada al ring del gimnàs del seu pare, el KO Verdún. I a aquesta edat va veure que no hi havia cap combat que no es pogués guanyar. El dia de Nadal va descobrir que no hi havia regals, només carbó. «¿No t’ha portat regals? –li va preguntar el seu pare. Tranquil que això ara ho arreglo». Va agafar el telèfon i va trucar al Pare Noel per recriminar-l’hi. «Em quedo sense regals de per vida», va pensar el Sandor, acollonit. «Però al matí següent la casa estava plena de regals». Des d’aleshores no hi ha hagut cap combat que no s’hagi atrevit a lliurar. L’últim, davant un altre nom de llegenda, Mikey García, que havia sigut campió del món en quatre categories i que fins aleshores només havia perdut un combat. «L’orgull de Barcelona, Catalunya i d’Espanya», bramava l’‘speaker’ mentre aixecava el puny del Sandor, que acabava d’aconseguir a Califòrnia la que, en les seves paraules, és la victòria «més gran de la boxa espanyola».

El Sandor encara està digerint tot el viscut des d’aleshores, des del triomf fins a la rebuda a Nou Barris, on la gent el continua felicitant pel carrer. «Vinc de barri humil i obrer, però amb molt orgull i cor. Sortint d’un barri humil es pot arribar lluny en la vida», explica, orgullós de les seves arrels.

El seu pare, fill d’exiliats de la Guerra Civil, va néixer a França. Apassionat de la història va posar Sandor al seu fill en honor a Alexandre el Gran i li va transmetre la seva passió per la història, la poesia i l’esport. «La primera vegada que vaig competir va ser amb cinc anys. A Espanya fins als 15 no pots, però gràcies que el meu pare té la nacionalitat francesa jo ja vaig poder fer els meus primers passos en boxa educativa, en què es prioritza la tècnica bàsica i hi ha un contacte molt lleu, sense risc».

«Soc un boxejador de talla mundial, només necessitava una oportunitat per demostrar-ho i ho he fet»

Ja d’adolescent, quan començava a tenir èxit, el Juan, un soci del seu pare, el va rebatejar com a ‘Arrasandor’. Un malnom profètic per a un boxejador que ha anat acumulant victòries (39, amb només dues derrotes). Tres vegades campió d’Europa de superlleuger va renunciar a defensar el títol quan per fi va arribar l’oportunitat de mesurar-se a un gran als EUA. Només Kiko Martínez havia guanyat un gran combat en sòl americà, on havien caigut ‘Poli’ Díaz, Javi Castillejo, Pedro Carrasco i Alfredo Evangelista, entre d’altres. «Juntament amb el triomf de Paulino Uzcudun contra Max Baer als anys 30 és la victòria més important d’un espanyol als EUA sens cap dubte. Només 20 boxejadors havien sigut campions en quatre categories o més i ell n’era un. Soc un boxejador de talla mundial, només necessitava una oportunitat per demostrar-ho i ho he fet».

«Ho donaria tot al ring per ser el primer campió mundial de Catalunya en la seva història i donar un Mundial més a Espanya»

Notícies relacionades

Aquest esquerrà, de 28 anys i al que mai han tombat, confia que li donin l’opció de competir pel títol mundial de superlleuger l’any que ve. «Tant de bo, si em donen l’oportunitat ho donaria tot al ring per ser el primer campió mundial de Catalunya en la seva història i donar un Mundial més a Espanya». ¿Un campió del món és el que falta per tornar a posar de moda la boxa? «Jo crec que ja està molt de moda, els gimnasos estan plens, els esdeveniments, també, però augmentaria més l’afició que hi ha per la boxa. Vull continuar sumant en positiu per al meu esport».

«Aquí no hi ha res de sort, el que ets al ring ho ets en la vida»

Admirador de Muhammad Ali (a qui considera la figura històrica més important del segle XX i posa a l’altura de Napoleó o Juli Cèsar), el Sandor guanya adeptes en aquest esport no només dins sinó també fora, amb la imatge que projecta en entrevistes com aquesta o les seves aparicions en canals de Twitch com el de Reven, a qui va entrenar per a la baralla organitzada per Ibai Llanos. «Jo crec que ja cansava la imatge del boxejador problemàtic, sortint de les drogues i de baralles familiars que entra a la boxa per superar-se, però que quan arriba a campió ho perd tot i es torna a enfonsar. Això per a les pel·lícules està molt bé, però la vida real és una altra cosa: és esforç, sacrifici, compromís. És el que venim a representar, que amb esforç i compromís tot pot arribar. Aquí no hi ha res de sort, el que ets al ring ho ets a la vida».

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. salut pública Alerta a Badalona pel desallotjament d’un edifici amb casos de tuberculosi
  2. Baròmetre de setembre Enquesta CIS: El PSOE es dispara i treu nou punts a un PP que retrocedeix després dels incendis
  3. El conflicte del Pròxim Orient Netanyahu acusa Sánchez d’una "amenaça genocida" contra Israel
  4. Convulsió en augment Els EUA viuen una nova era de violència política després de l’assassinat de Kirk
  5. Onze de Setembre L’independentisme crida a desobeir les sentències judicials sobre el català