Futbol regional

El futbolista català que va sobreviure a cinc aturades cardíaques: «He tornat a néixer»

Ferran Duran, del modest Maià de Quarta Catalana, es va salvar gràcies a un desfibril·lador

El futbolista català que va sobreviure a cinc aturades cardíaques: «He tornat a néixer»

DIARIO DE GIRONA

4
Es llegeix en minuts

«Faré el que em deixin, no em queixaré». Segurament Ferran Duran haurà d’aparcar el futbol –una bona temporada com a mínim–, però aquest serà el menor dels seus mals després de tornar a néixer. El jugador del modest Maià, de Quarta Catalana, de 27 anys, va patir fins a cinc aturades cardíaques dimarts 12 d’octubre mentre jugava un partit contra el Bescanó B. D’aquell dia, no en recorda absolutament res. «No sabia el que feia a l’hospital. Em vaig despertar ple de tubs i cables a tot arreu sense tenir ni idea de res», explica. Després de passar 10 dies ingressat a l’Hospital Josep Trueta de Girona, on el van operar per implementar-li un desfibril·lador automàtic intern al cor, amb prou feines comença a digerir «l’ensurt que es va emportar la gent». «Quan m’ho expliquen, flipo. No soc encara conscient del valor que té seguir aquí», afegeix. Acabava de començar la segona part del Maià-Bescanó B de Quarta Catalana (grup 27) quan el president de l’entitat local, Blai Moliner, que havia hagut d’absentar-se en el descans, es va trobar de cop i volta amb Adrià Serra, membre de la junta directiva i jugador del club, agafant precipitadament el desfibril·lador extern automàtic (DEA) del casal d’avis que és a uns 300 metres del camp municipal. «El Ferran s’ha desplomat i necessita el desfibril·lador amb urgència», el va alertar Serra, que estudia el grau de CAFE a EUSES i va pensar a anar a buscar-lo. Sense temps per perdre, el van carregar al cotxe i van sortir disparats cap al camp de futbol, on una infermera i una professora, Imma Malagelada, que presenciaven el partit, van socórrer el jugador amb l’ajuda de l’aparell. Tot va passar molt ràpid i tothom va ser clau amb la seva reacció, tot i que, com comenta Duran, «has de saber com fer-ho, sobretot si es tracta d’algú pròxim, perquè el normal és que et quedis bloquejat». Més encara en un club tan familiar com el Maià. L’entrenador, David Abuli, és el seu tiet, i va ser qui li va obrir la boca, malgrat les mossegades, per treure-li la llengua i evitar que s’ofegués si se l’empassava. També va col·laborar el tècnic del Bescanó B. «Em diuen que vaig caure, em vaig aixecar i de seguida vaig tornar a desplomar-me. No ho recordo, ni el que vaig fer aquell mateix matí. Tinc un buit en la memòria. El dia abans potser estava més cansat de l’habitual, però tampoc ho vaig considerar res com per donar-li importància», diu. Desplomat sobre el terreny de joc, Duran va patir tres aturades cardíaques. La infermera i Malagelada van fer les maniobres amb el DEA per reanimar-lo i 14 minuts després, que «es van fer molt llargs», va arribar l’helicòpter que el va traslladar a l’hospital de Girona i a continuació dues ambulàncies. Quan el van atendre els serveis mèdics, va patir dues aturades cardíaques més. Tenir un DEA, de vital importància

Faré el que em deixin, no em queixaréNo sabia el que feia a l’hospital. Em vaig despertar ple de tubs i cables a tot arreu sense tenir ni idea de resAdrià Serra, membre de la junta directiva i jugador del club, David Abuli,14 minuts desprésDes del punt de vista logístic, Maià de Montcal no hauria de tenir cap DEA, perquè té poc més de 400 habitants i, incomprensiblement, no es considera una necessitat prioritària per part del Departament de Salut. Si n’hi ha un al casal d’avis és gràcies al programa ‘Girona, territori cardioprotegit’, que va iniciar fa una dècada el cap de Cardiologia del Trueta, Ramon Brugada. «Deien que no tocava i, mira, gràcies a Déu m’ha salvat la vida», deixa anar amb la veu entretallada Duran. Només pel fet que ell pugui continuar explicant la seva història, amb una «recuperació superràpida», ja han valgut la pena tots els costos que genera disposar d’un DEA al municipi. A Maià han fet un pas més i el club n’ha demanat un a la Federació Catalana a partir de la campanya ‘Tots som un batec’, per cardioprotegir el futbol i futbol sala.

Mai se sap quan hi pot haver un ensurt com el que van tenir. Les revisions mèdiques són «imprevisibles». «He estat 10 dies fent-me proves i em van trobar el problema en l’última ressonància amb contrast. Si passa a jugadors de Primera, pot passar a tot arreu...», apunta Duran. «Fins que no t’hi trobes, no te n’adones. A la tele es veu llunyà. Però darrere dels costos de tenir un DEA, existeixen vides. No sé si n’hi haurà més o no. Només espero que a partir del meu cas, en posin a tots els camps per petit que sigui el poble. Mai se sap quan pot passar, on ni a qui. El que és clar és que una vida de Maià val igual que una de Girona o de qualsevol altre lloc», conclou.

Temes:

Futbol