Futbol

Brussel·les rebutja «competicions dissidents» com la Superlliga

El Parlament Europeu advoca perquè la UE dissenyi una cultura esportiva basada en valors com la solidaritat, sostenibilitat, inclusivitat, competència i justícia

Brussel·les rebutja «competicions dissidents» com la Superlliga
1
Es llegeix en minuts

El Parlament Europeu ha rebutjat aquest dimarts en un informe el model esportiu de «competicions dissidents», com la Superlliga, i ha defensat un sistema «just» que sigui conforme als valors europeus.

«Necessitem una política de la UE implicada amb el foment de l’esport. La nostra tasca com a eurodiputats és promoure i protegir un model basat en valors per a les pròximes generacions», ha assenyalat Tomasz Frankowski, ponent de l’informe que ha sigut aprovat en la comissió de Cultura.

En aquest sentit, el popular polonès ha cridat a lluitar contra «les forces que amenacen el model europeu i persegueixen una visió purament de negoci en l’esport». «Per això estem en contra d’una Superlliga de clubs d’elit, l’esport és un dret de tots i això és una cosa que tots hauríem de defensar», ha remarcat.

En el text, els eurodiputats proposen que la UE dissenyi una cultura esportiva basada en valors com la solidaritat, sostenibilitat, inclusivitat, competència i justícia, tots, assenyalen els parlamentaris, valors de la UE.

Notícies relacionades

Per això, l’informe expressa la seva oposició a «competicions dissidents que soscaven aquests estàndards i posen en perill l’estabilitat de l’ecosistema esportiu en general», en clara referència a la iniciativa d’una sèrie de clubs de futbol europeus de crear una competició tancada i reduïda a una vintena d’equips poderosos. El text ha comptat amb el vot a favor de 29 dels 31 membres de la comissió parlamentària.

El mes d’abril passat va sortir a la palestra la iniciativa de dotze clubs europeus, entre els quals el Reial Madrid, el FC Barcelona i l’Atlètic de Madrid, de crear una Superlliga reduïda a una vintena d’equips europeus. La proposta va rebre sonades crítiques de la Comissió Europea i alguns Governs com el britànic, fet que va acabar provocant la sortida de gairebé tots els seus integrants i la cancel·lació del projecte.