«Diagnòstic: conducta homosexual d’alt risc»: Teresa Bernadas guanya el partit

  • Salut impulsa canvis després que l’excampiona del món d’hoquei denunciés l’informe mèdic d’un CAP de Vic

  • «El que em sorprèn és que en el dia d’avui ningú hagués posat el crit al cel perquè hi hagués encara aquestes opcions en el sistema», explica a EL PERIÓDICO

«Diagnòstic: conducta homosexual d’alt risc»: Teresa Bernadas guanya el partit

Oriol Clavera

6
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Teresa Bernadas va penjar els guants aquest any després de 20 temporades. L’exportera catalana, que havia guanyat tres Mundials i un Europeu amb Espanya i dues Copes d’Europa de clubs, no podia imaginar-se quan ho va anunciar a l’abril que tornaria a ser notícia uns mesos després i per un tema totalment diferent.

Tot va començar fa un mes amb una visita ginecològica rutinària. Com que feia temps que no hi anava li van dir que li farien unes analítiques per revisar i actualitzar dades. «¿Escolta, de passada em pots fer també totes les ETS?», va preguntar. «Ah, sí, així aprofitem i ho mirem tot». Cap problema. La seva sorpresa va ser quan al no rebre la trucada sobre les analítiques va decidir entrar al portal de Salut de la Generalitat. «Si jo hagués rebut abans la trucada en què m’haguessin dit que tots els valors estaven bé probablement no hauria entrat al portal i no hauria vist ni el diagnòstic aquest. Però quan me’l vaig descarregar i vaig buscar a veure si veia algun valor alterat em trobo: “Diagnòstic: conducta homosexual d’alt risc”».

Es va quedar de pedra, al·lucinant. «Ostres, ¿això com pot passar actualment?». Ho va comentar amb el seu cercle pròxim i també es van sorprendre, tot i que no ho va fer públic, «una mica per vergonya i perquè saps que si ho fas exposes una mica la teva vida privada a tothom». Però va decidir fer el pas al veure com el 4 d’octubre una noia de 19 anys de Múrcia compartia a les xarxes que un ginecòleg li va diagnosticar: «Malaltia: homosexual». «Si aquesta noia ha tingut el valor de sortir i fer-ho públic és clar que aquestes coses continuen passant. A mi em passa això però tinc la sort de tenir un entorn totalment tolerant, que en cap moment gestionen malament la meva homosexualitat, al contrari. Si això li passa a algú que no té aquest entorn, que té una situació complexa, evidentment això li pot generar moltíssimes coses, ho hem de denunciar perquè això no torni a passar. Si no hagués tingut l’edat que tinc, 27, i no hagués tingut el recolzament que ràpidament em va oferir el club (el Voltregà) hauria sigut una situació completament diferent». Va compartir la notícia de Múrcia acompanyant-la del text: «Situació semblant, en una consulta semblant, en una comunitat diferent. Diagnòstic: Conducta Homosexual d’Alt Risc. La condició sexual de qualsevol individu no hauria de ser cap diagnòstic».

Fa dues setmanes, abans de tuitejar-ho, va contactar amb el bufet d’advocats de València que porta molts temes LGTBI. «Entenc que això és un tema denunciable però penso que no sigui una pràctica relativament normal, abans de fer res públic i dir res a les xarxes. M’assessoro i em diuen que això és intolerable, que viola en principi la llei 11/2014 i que viola els drets LGTBI». Es va posar llavors en contacte amb la Xarxa Pública de Serveis d’Atenció Integral LGBTI de Catalunya i van decidir tramitar una denúncia administrativa, no contra la persona que la va atendre (que recalca que va ser en tot moment completament professional), sinó al veure que és una cosa més de codi intern, del que han d’informar per a determinades proves.

Codi desfasat

Després que el cap de setmana va compartir a les xarxes el diagnòstic, aquest dilluns va tenir una reunió al CAP d’Osona. La resposta va ser que quan demanen determinades proves han de posar certs coneixements del pacient i que utilitzen una codificació a escala internacional per dictaminar diagnòstics a través de malalties. «El que és curiós és que actualment es treballi aquí encara amb el CIE-10 quan ja hi ha un CIE-11, que és del 2018, on ja evidentment totes aquestes codificacions de pràctiques sexuals s’han anul·lat, només hi ha relacions sexuals de risc per utilitzar en alguns casos. I tots els temes de conducta sexual desapareixen. En el dia d’avui tot això està molt desactualitzat, està desfasat», explica.

«¿A ningú li crida l’atenció que poseu això al sistema i no us alarmi a vosaltres mateixos?»

Teresa Bernadas

I el que em sorprèn és que avui dia ningú hagi posat el crit al cel perquè hi hagi encara aquestes opcions al sistema. Ells ho veuen dins d’un procediment que mai és un diagnòstic sinó una informació que han d’enviar per fer una analítica. Però la informació que rebo és un diagnòstic de conducta homosexual d’alt risc. Al diccionari diagnòstic és a través d’una simptomatologia que es dictamina una malaltia i una conducta és una actitud, un comportament en un moment donat. Evidentmen,t tot i que també surtin les opcions d’heterosexual o bisexual igualment l’homosexualitat no és una conducta. “¿A ningú li crida l’atenció que poseu això al sistema i no us alarmi a vosaltres mateixos?”, els vaig preguntar».

Notícies relacionades

La Teresa destaca que arran d’aquesta reunió ja s’han iniciat canvis i no només en el seu cas perquè es retirés aquest diagnòstic de l’historial. «Evidentment s’han comès errors, els reconeixen i ara cal buscar solucions perquè no li pugui passar a ningú més. Ja s’han mobilitzat, des de Salut aquest cap de setmana ja s’ha dit que aquests codis es treguin. Des del CAP d’Osona ja s’ha demanat que es capin totes aquestes opcions internament. A Salut els canvis són més lents, les formacions del personal són vitals».

No donar força als missatges d’odi

L’exinternacional, millor portera del Mundial 2016, reconeix estar «sorpresa i una mica aclaparada» per la repercussió del seu cas, agraeix les mostres de suport rebudes i intenta no perdre energies amb els ‘trolls’. «Agraeixo el recolzament rebut i intento que aquesta visibilitat generada per aquest cas serveixi perquè no torni a passar. Les xarxes socials tenen tot les coses bones i tot les dolentes. Hi ha gent que et donarà recolzament, que evidentment ha sigut la gran majoria. A la gent que té comentaris despectius, que valoren la meva sexualitat, que valoren la meva intimitat, que pressuposen situacions de què no tenen ni idea, perquè hi ha informació que és completament privada no se li ha de donar ni veu ni vot». Tot i que li preocupa el creixement dels discursos d’odis creu que la millor manera de combatre’ls és no donar-los força. «Els discursos d’odi, en el dia d’avui, cada vegada estan tornant a créixer. I no se’ls ha de donar ni un micro ni assenyalar-los perquè la gent ho vegi. Directament ignorància pura, ni cas, qualsevol comentari que m’ha arribat bloqueig i fora. Prestar-los atenció és acabar caient en la seva pròpia trampa».