▾ .com .cat
Esports
Violència i insults: la cara fosca de la tornada als estadis

Violència i insults: la cara fosca de la tornada als estadis

  • Els incidents es multipliquen amb la tornada del públic a les grades

  • «La Covid ha provocat una incertesa, pèrdua de llibertat i repressió que ara està donant la cara», explica el psicòleg Jaenes

  • «La tensió social hi és i s’expressa també als estadis», apunta el sociòleg Moscoso

Decenas de ultras del Niza bajan al campo a pegar a los jugadores del Marsella.

Decenas de ultras del Niza bajan al campo a pegar a los jugadores del Marsella. / VALERY HACHE (AFP)

5
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Els estadis han deixat de ser cementiris on només se sentia el soroll de la pilota o l’eco dels crits dels seus protagonistes. Les grades tornen a omplir-se d’espectadors i els temples del futbol tornen a recuperar la seva sonoritat habitual. Per bé i per mal. Molts enyoraven els càntics d’ànims, aquesta energia extra que dona la graderia. El futbol és per als fans i tot això. Però alguns havien oblidat la cara fosca del futbol, que ha aflorat en aquest inici de temporada.

«Sense públic no hi havia insults ni violència, ara tornem a veure la part negativa de la suposada normalitat. Molta gent no n’ha après i torna a les antigues conductes. Caldria reflexionar si aquesta tornada als camps hauria de ser per disfrutar més o per tornar a fer el mateix», reflexiona José Carlos Jaenes. Doctor en Psicologia i professor d’universitat, fa 16 anys que és al Centre Andalús de Medicina de l’Esport i va presidir el Congrés mundial de Psicòlegs de l’Esport del 2017. Va dirigir un Erasmus+ Esport finançat per la UE i amb la col·laboració de l’Sporting de Lisboa, Chelsea i Sevilla per promoure el respecte, la igualtat, la no-discriminació i la lluita contra el racisme, la desigualtat i les males pràctiques en l’esport de base. «En psicologia és més fàcil instal·lar conductes noves que modificar-ne d’antigues. I hi ha gent que no té solució. Els estadis són eco per als bons gestos, com el de Luis Suárez demanant perdó i enviant un missatge de respecte a la seva antiga afició, però també per a actituds negatives, com pares que insulten el rival o l’àrbitre als camps».

L’Sparta de Praga havia de jugar a porta tancada el seu partit contra el Glasgow Rangers pels insults racistes de la seva grada contra Tchouameni, del Mònaco, però la UEFA va permetre que més de 10.000 nens de 6 a 14 anys, acompanyats per adults, assistissin al xoc contra els escocesos. El resultat va ser un cor infantil d’esbroncades cada vegada que Kamara, centrecampista del Rangers, tocava la pilota. El cap de setmana passat Koulibaly, senegalès del Nàpols, va denunciar que un aficionat li va dir «mico de merda» a l’acabar el partit a Florència. Els seus companys Anguissa i Osimhen també van rebre vexacions racistes.

«Aquests incidents són un insult per al futbol i per a l’esport», sentenciava la ministra d’Esports francesa després de la invasió de camp per aficionats del Niça per agredir els jugadors de l’Olympique de Marsella. Ha sigut el tercer incident protagonitzat per ultres gals, després que els del Lens també van saltar a la gespa al descans del derbi del nord davant el Lilla i que el Montpeller-Marsella s’hagués de parar pel llançament de projectils sobre la gespa.

A Anglaterra també hi ha hagut batalles campals entre ‘hooligans’, les més sonades les registrades entre aficionats del Burnley i l’Arsenal i abans del Manchester United-Leeds. Gairebé quatre dècades després que Bill Buford s’infiltrés entre els ‘hooligans’ del Chelsea per escriure ‘Entre los vándalos’, la febre ultra continua sense desaparèixer del territori anglès.

L’últim mes no només s’han produït baralles entre aficionats rivals sinó també del mateix equip. A l’Argentina la setmana passada una baralla entre aficionats d’Independiente va acabar a trets. Recordava, bales a part, l’ocorregut al camp del Betis. ‘Hooligans’ verd-i-blancs es van llançar taules, cadires i ampolles al costat de l’estadi andalús abans del partit contra el Getafe. I es van tornar a llançar objectes abans del xoc contra l’Espanyol per dilucidar qui portava el micròfon a la grada d’animació.

Comunicat del Betis

El club andalús va haver d’emetre un comunicat explicant que havia sigut denunciat en cada un dels partits disputats al Benito Villamarín per càntics «susceptibles de ser sancionats d’acord amb el disposat per la normativa vigent en matèria de lluita contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport». El Betis va expressar el rebuig d’aquestes conductes i va advertir que retirarà els abonaments als aficionats que reincideixin en conductes incíviques.

També es van produir incidents en el matx entre el Xerez i el filial del Sevilla. Després que la policia retirés una pancarta i fes fora el capitost de radicals sevillistes, 150 ultres van causar destrosses als voltants de l’estadi.

«Tensió social»

«Els elements antisocials aprofiten les grans concentracions, siguin el futbol o els ‘botellons’, per a actes delictius», explica el psicòleg Jaenes. «Ho hem investigat i la Covid ha provocat una incertesa, pèrdua de llibertat i repressió que ara està donant la cara». Un diagnòstic compartit per David Moscoso, professor titular de sociologia de la Universitat de Còrdova

Notícies relacionades

«L’esport no és un compartiment estanc, aïllat de la societat. La tensió social és allà i s’expressa també als estadis», reflexiona l’editor de la revista científica ‘Sociología del Deporte’. «El que s’expressa en el terreny esportiu és el que té lloc en la societat. Les notícies de violència es donen en ‘botellons’ i en reunions massives de gent i també en el terreny esportiu estem veient la ràbia i frustració que té acumulada alguns grups socials, sobretot fruit d’aquesta aturada en la vida que ha sigut la Covid: la reclusió, la incertesa, la inquietud i el buit absolut han generat una necessitat de deixar-se anar que té en l’esport una vàlvula d’expressió».

Moscoso apunta també que les limitacions d’aforament als estadis i el fet que molta gent prefereixi no anar-hi per raons econòmiques o per por del virus han provocat que als estadis hi hagi menys presència de «perfils més pacífics» i hi acudeixi «l’afició més motivada, com els grups ultres». Posant l’exemple de l’ocorregut a l’Argentina, creu que és important que els clubs es posin ferms contra els ‘hooligans’ per posar límit als vàndals.

Temes:

Futbol

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
  2. El Malecón El Barça es fa trampes
  3. Política i moda ¿Val la pena?
  4. A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR
  5. Revisió als 6 grans reptes del país