30 anys del Dream Team: el dia que va canviar el bàsquet

Fins aleshores, els EUA només havien competit amb jugadors universitaris, però després de perdre contra l’URSS a Seül-88 i quedar tercera, va demanar a la FIBA que els permetés competir amb professionals. El 7 d’abril de 1989, la FIBA va decidir en un congrés extraordinari obrir la porta a l’NBA. El COI havia fet aquest mateix pas mesos abans en la seva assemblea. L’URSS va proposar que només se’n permetés dos jugadors de l’NBA per país els primers cinc anys, però no va colar.

El 21 de setembre de 1991 es donaven a conèixer els 10 primers escollits: Michael Jordan comandava aquella primera selecció, acompanyat de Scottie Pippen, John Stockton, Karl Malone, Magic Johnson, Larry Bird, Patrick Ewing, Chris Mullin, David Robinson i Charles Barkley. A aquestes 10 estrelles de l’NBA, entrenats per Chuck Daly, s’hi afegirien posteriorment dos noms més, no exempts de polèmica.

El veto a Thomas

Clyde Drexler va ser l’últim professional escollit, passant per davant d’Isiah Thomas. El veto de Jordan al base dels Pistons, amb el qual havia tingut diversos enfrontaments, ha continuat cuejant des d’aleshores i va ser un dels temes que es van abordar en l’exitosa docusèrie ‘The last dance’. Jack McCallum, autor del llibre Dream Team, va publicar un àudio d’una entrevista amb Jordan en el qual el millor jugador de la història reconeixia el veto. «Rod Thorn [el principal responsable de la creació d’aquell equip únic] em va trucar. Li vaig dir, ‘Rod, no jugaré si Isiah Thomas està en aquest equip. Ell m’ho va assegurar. Em va dir, ‘¿saps què? El Chuck [Daly] no vol l’Isiah. Així que l’Isiah no formarà part de l’equip». Thomas considera la seva exclusió del Dream Team el forat més gran en el seu currículum 

Notícies relacionades

Un Barça a qui l’NBA intenta seduir pateix a Burgos

Del punxot al taló

Després de rebre l’autorització, en una picada d’ullet al passat, l’últim bitllet dels EUA per a Barcelona va ser per a un universitari. Una elecció que no va estar tampoc exempta de polèmica, ja que l’escollit va ser Christian Laettner, que va passar per davant de Shaquille O’Neal. Una decisió que Laettner va arrossegar com un estigma tota la resta de la seva vida esportiva. El fet que només hi hagués tres blancs més a l’equip, Stockton i Mullin i Bird, és un dels arguments que se sol utilitzar, com denunciava recentment l’ex-NBA Jalen Rose.

La tornada de Magic

Aquell primer Dream Team no només es va emportar l’or i va arrasar en tots els partits, sinó que va acaparar els focus, eclipsant les exhibicions de Carl Lewis i Vitali Stxerbo, entre d’altres. Aquell històric torneig de bàsquet va suposar també la tornada oficial de Magic Johnson, que s’havia retirat després d’anunciar el novembre anterior que tenia sida i des d’aleshores només havia jugat l’All-Star de l’NBA. Els Jocs van suposar l’inici de la globalització de l’NBA. «Aquell equip, el Dream Team, l’original, va canviar el bàsquet. Va inspirar molts joves de la meva generació i ens va obrir els ulls per somiar en gran», reflexionava Pau Gasol. «Crec que van inspirar una generació de jugadors arreu del món i per això el bàsquet i l’NBA són tan globals avui dia».