JOCS PARALÍMPICS

Pluja de plates a Tòquio per als espanyols

  • Íñigo Llopis, Marta Fernández i Sergio Ibáñez s’afegeixen a Óscar Salguero com a medallistes de plata en els Jocs

  • La natació continua sent un èxit amb cinc metalls i Teresa Perales, cinquena a la seva primera final

Pluja de plates a Tòquio per als espanyols

Paralímpicos

4
Es llegeix en minuts

La jornada paralímpica d’aquest divendres ha començat de la mateixa manera que va acabar la d’ahir, amb medalles de plata per als espanyols. Al segon esglaó del podi va pujar Óscar Salguero i s’han sumat aquest matí els nedadors Íñigo Llopis en 100 esquena i Marta Fernández en 50 papallona, a més del judoka Sergio Ibáñez en la categoria ­66 kg.

Gran èxit de la delegació nacional, especialment en la disciplina de natació, on se sumen cinc de les set medalles acumulades (sis plates amb les de Luque i Ponce, i l’or de Cabello) a les piscines de Tòquio. Pluja d’argent per a una delegació que ja ha vist debutar la seva estrella Teresa Perales, cinquena a la seva primera final però amb bones vibracions.

Llopis, plata en 100 esquena

El nedador guipuscoà Iñigo Llopis es va penjar la medalla de plata en una de les seves proves estrella, els 100 metres esquena categoria S8 de discapacitats físics, el primer d’aquesta tercera jornada de competició dels Jocs Paralímpics de Tòquio.

Llopis, de 22 anys, es va ficar a la final després de guanyar la seva sèrie amb el segon millor temps (1.07.90) dels onze participants, només per darrere del nord-americà Robert Griswold (1.05.49). Precisament Griswold, medallista de bronze en aquesta mateixa prova a Rio de Janeiro 2016, va dominar la final de principi a final amb un ritme molt alt que li va permetre establir, amb 1.02.55, el nou rècord del món de la categoria S8.

«Estic molt content. La marca no m’ha agradat gaire però el que comptava era guanyar medalla. El màxim al qual podia aspirar era a ser segon i ho hem aconseguit. Sabia que havia d’anar a les meves coses, intentar agafar molta força i agafar aquesta medalla és una pujada», va dir Llopis als mitjans de comunicació després de sortir de la piscina.

Óscar Salguero, plata en 100 braça

La discapacitat física d’Óscar Salguero no va impedir que fos el protagonista de l’única alegria de la jornada d’ahir dijous a la piscina als Jocs Paralímpics de Tòquio després de conquistar la medalla de plata en la prova dels 100 metres braça SB8.

Salguero va sorprendre a Rio de Janeiro quan amb tan sols 18 anys va guanyar la medalla d’or en els 100 braça SB8, però en aquesta ocasió no va poder reeditar la seva corona (1.09.91), que va caure en mans del rus Andrey Kalina (1.07.94), gran dominador de la prova.

Aquest dijous també va competir la saragossana Teresa Perales, una cosa que semblava complicada per a ella mateixa fa mes i mig després de la seva lesió. L’esportista paralímpica més premiada d’Espanya es va ficar entre les millors dels 100 lliure S5 on va firmar una esperançadora cinquena plaça (1.23.31) individual.

Marta Fernández, plata en 50 papallona

La nedadora burgalesa Marta Fernández s’ha adjudicat aquest divendres la medalla de plata en els 50 papallona de la classe S5 de paràlisi cerebral. És el primer metall paralímpic de la seva carrera, ja que Fernández va debutar aquesta temporada com a internacional

Debutant, per tant, en uns Jocs, va arribar fins i tot a batre el rècord del món amb un crono de 40.22, però insuficient per arrabassar-li l’or a la xinesa i favorita Dong Lu (39.54). «Ha sortit tot molt bé i he sigut a prop de l’or. Anava centrada en la meva carrera perquè, tot i que la classificació va sortir bé, mai saps què pot passar, ja que hi ha gent que de vegades es reserva per a la final», va dir Marta Fernández.

Ibáñez, plata en judo (-66 kg)

Notícies relacionades

En aquell moment també competia l’aragonès Sergio Ibáñez, que va conquistar la medalla de plata en la categoria de -66 quilos, després de caure en una final amb polèmica davant l’uzbec Uchkun Kuranbaev, número quatre del món.

L’esportista de Saragossa, de 22 anys i setè del rànquing mundial, va firmar un gran recorregut al Nippon Budokan on no va acusar els nervis de la seva primera cita paralímpica i es va plantar amb molta seguretat a la final del seu pes, després de desfer-se d’alguns dels millors judokes del rànquing mundial, que va aconseguir sempre portar al seu terreny.