L’Espanyol surt dempeus del dur combat de Pamplona

L’Espanyol comença sumant en la seva tornada a l’elit. Aquest dissabte l’equip blanc-i-blau ha empatat a Pamplona (0-0) després d’un intercanvi de cops que va poder acabar amb qualsevol dels dos a la lona. L’Osasuna ha tingut entre l’espasa i la paret els periquitos en la segona meitat, però el bloc català s’ha sobreposat i al final fins i tot ha tingut ocasions per sumar tres punts.

Sense més fitxatges que el de Sergi Gómez, amb Darder lesionat i amb diversos homes importants consentits, a Vicente Moreno la primera alineació se li feia gairebé sola. Li va donar ja la titularitat al central d’Arenys, va alinear Óscar Gil al lateral malgrat els recents Jocs Olímpics i va optar per Wu Lei en lloc de Melendo en l’atac. Totes les altres coses estaven cantades.

I amb les mateixes peces al tauler que la temporada passada, l’equip va sortir a plantejar el mateix joc. L’únic que variava era el rival. Això ja és Primera i l’Osasuna li va fer veure ben aviat, en un cop de cap de Kike García al cap de tres minuts de començar que no van anar gaire lluny de l’escaire.

Uns 8.000 aficionats

El conjunt ‘rojillo’, esperonat per uns 8.000 aficionats a El Sadar, va exercir una pressió asfixiant d’inici que l’Espanyol no era capaç de superar. Combinar quatre passades era missió impossible per als visitants, l’afany dels quals per treure la pilota jugada des darrere els costaria més d’un ensurt, especialment a Cabrera. En canvi, un servei llarg de Diego López (que va depassar Di Stefano com a espanyolista més vell en jugar a Primera) va propiciar la primera ocasió periquita, un tret d’Embarba.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Al costat oposat, Kike Barja va ser una opressió constant per a Pedrosa, mentre que per l’esquerra Rubén García, improvisat lateral amb ànima d’extrem, se n’anava a l’atac sense que Embarba en tragués profit. Però la millor ocasió la va tenir RDT amb un xut des de la frontal després d’una retallada magistral a Unai García.

Dimata, el revulsiu

A la segona meitat les forces van minvar. El partit es va trencar i les imprecisions van augmentar, fet que va facilitar les ocasions de gol, però els davanters van estar igualment escassos d’encert. A RDT li va faltar un centímetre per rematar en planxa un centre de Wu Lei abans que Kike García entreveiés el gol. Als xuts de Brasanac i Javi Martínez responien Embarba i RDT amb altres, però a poc a poc l’Osasuna va aconseguir que els únics cops fossin els seus. L’Espanyol estava en escac i Jagoba Arrasate va donar entrada al Chimy Ávila a la recerca del mat, però en canvi va ser l’entrada del tocat Dimata la que va donar oxigen a l’Espanyol, que va tenir opcions d’emportar-se la partida.