EL TANCAMENT OLÍMPIC

Tòquio sobreviu al seu turment olímpic

  • Thomas Bach, president del COI, elogia el paper dels atletes per haver dotat d’«ànima» els Jocs sense públic

  • El Japó posa fi aquest diumenge a la cita olímpica amb un rècord de casos de coronavirus, però l’organització diu que l’esdeveniment no té res a veure amb l’auge

Tòquio sobreviu al seu turment olímpic

EFE / TAMAS KOVACS

4
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Els Jocs de Tòquio han sigut els Jocs catòdics. Sense públic a les grades, sense l’emoció en viu, els atletes han acaparat les celebracions i les càmeres s’han quedat sense plans d’èxtasi col·lectiva a l’escenari de la competició. Ha faltat la comunió elèctrica que necessita l’èxit olímpic, però el buit l’ha omplert l’«ànima», segons el metafísic resum de Thomas Bach, el president del COI.  

A unes hores del tancament dels Jocs, Bach va voler regalar als soferts organitzadors del Japó una declaració de reconeixement en el seu balanç. Han lluitat contra tota mena d’elements antinaturals de l’experiència olímpica: el retard insòlit d’un any. La malaltia sotjant. La logística per aïllar la comunitat esportista de l’aprensiva societat. Massa fronts; massa grossos. Mereixien, va pensar Bach, uns copets a l’esquena.

«Després d’haver d’acceptar la decisió de les autoritats japoneses de no tenir espectadors, he d’admetre que estàvem preocupats que aquests Jocs Olímpics poguessin ser uns Jocs sense ànima. Però per sort –va prosseguir– el que hem vist ha sigut totalment diferent. Els atletes han donat a aquests Jocs una gran ànima olímpica. Pel que he vist, he de dir que l’atmosfera ha sigut més intensa que mai».

Esdeveniment tort

Tòquio ha sobreviscut a un esdeveniment tort, tot i que abaixarà el teló amb la percepció que ha organitzat els millors Jocs possibles dins les hostils circumstàncies. Amb un ull, l’organització mirava el medaller, el podi, la competició; amb l’altre, els índexs de coronavirus. Tòquio-2020 tanca amb la xifra més alta d’infectats diaris a la capital. Més de 5.000 aquest divendres. De fet, estan a l’alça a tot l’arxipèlag. 

Segons el COI i els organitzadors, aquest augment de casos no té res a veure amb la cita olímpica. «La bombolla ha funcionat», va remarcar Bach. La restricció de moviments a la família olímpica, sotmesa a més a constants proves de PCR, va impedir que hi hagués ni una sola infecció entre els implicats en l’esdeveniment i la població local, i viceversa, segons dades dels amfitrions. Amb prou feines 29 esportistes i cap de greu han donat positiu.

Esportivament, hem presenciat uns quants moments icònics. Alguns rècords del món en atletisme, la felicitat italiana en particular en velocitat, un canvi de guàrdia en natació i un succés per al record: la confessió de Simone Biles sobre la seva apagada psicològica. Va obligar el món a mirar d’una altra manera l’esport d’elit. Amb sort per sempre. 

Debats complexos

Els Jocs també suposen una plataforma per avanços socials i debats complexos: ho és el de la primera participant transgènere, l’australiana Laurel Hubbard en halterofília, que en la competició va sucumbir i va caure a la primera de canvi. Tant soroll previ sobre possibles avantatges hormonals que després no es van veure. 

Els Jocs també donen cabuda, sense voler, a conflictes geopolítics. Ja és una tradició. Aquesta vegada el punt de mira va recaure en aquest país autoritari d’Europa que és Bielorússia. Als seus governants se’ls va acudir portar a terme una operació de repatriació forçosa de la velocista Kristina Tsimanouskaia. Un segrest d’Estat fallit. L’atleta s’amaga ara asilada a Polònia.  

Satisfacció espanyola

Espanya va viure ahir una collita de metalls satisfactòria. Quatre medalles. Tres de plata i una de bronze. Es va escapar l’or en futbol i waterpolo femení. Un total de 17 èxits, a l’altura dels últims Jocs. A Rio la delegació espanyola també en va aconseguir 17. A Pequín, 18. A Londres, 19. A Atenes, 20. Particularment ufanes van ser ahir les victòries d’handbol en el partit pel bronze i la plata de Saúl Craviotto. El palista, policia i xef de Lleida iguala David Cal com a esportista amb més medalles. Cinc tots dos. Avui hi haurà un balanç satisfactori de les autoritats olímpiques espanyoles. 

Alleujament nipó

Notícies relacionades

Les autoritats del Japó, per la seva banda, notaran alleujament d’haver deixat finalment enrere l’esdeveniment que sempre va córrer perill. Han fet el que han pogut per allotjar la plataforma per als somnis olímpics.

El suspens es va mantenir fins a pocs dies abans que s’encengués el peveter. L’oposició de la ciutadania es va apaivagar més enllà d’alguns crits durant la cerimònia. I en general queda la impressió que el Japó es quedarà més tranquil quan vegi els 11.000 atletes i acompanyants agafar els respectius avions de tornada a casa seva. Es pot esperar que la normalitat es recuperi a París-2024.