Damián Quintero aconsegueix la medalla de plata en kata

Va arribar primer Sandra Sánchez i després va venir Damián Quintero (amb la medalla de plata aconseguida aquest divendres), perquè l’aficionat a l’esport descobrís que Espanya és una potència mundial, sobretot en les kates, on es lluita, sense contacte físic, amb un rival imaginari. Un karate espanyol que no ha volgut desaprofitar l’única cita olímpica d’aquest esport per emportar-se dues medalles i ensenyar dos prodigis, dos karatekes impressionants.

A Quintero el coneixen com ‘Kingtero’ i no ha baixat dels podis internacionals, amb alguna vicissitud com qualsevol altre esportista, des del 2004. Per si no fos prou, no s’ha conformat a ser el número u del karate, sempre amb permís del japonès Ryo Kiyuna (el seu rival a la final de kates), sinó que s’ha convertit en enginyer aeronàutic amb dos màsters acabats, un sobre estructures aeronàutiques i un altre sobre gestió esportiva.

Una única oportunitat

I perquè sabia que només tenia una oportunitat per emportar-se una medalla olímpica, en un esport que només estarà a Tòquio, i que desapareix del programa dels Jocs de París, d’aquí tres estius, quan Quintero ja tindrà 40 anys, potser massa edat per seguir amb les kates i continuar amb hores i hores d’entrenament sobre els tatamis de la residència Joaquín Blume de Madrid, on es va traslladar el 2002 mentre iniciava els estudis universitaris.

🏆🏆 SIIIIIIII. MEDALLA MEDALLA MEDALLA MEDALLA ASEGURADA 🏆🏆

👑 DAMIÁN QUINTERO ES FINALISTA OLÍMPICO. ES MEDALLISTA OLÍMPICO. ¡VAMOS! 👑

Merecido premio a un deportista histórico. ¡Enormemente felices! ❤️#Tokyo2020#ElCorazónDeEspaña pic.twitter.com/fx6aG28YHU

— Comité Olímpico Español (@COE_es) 6 de agosto de 2021

Precisament, pensant en Tòquio, va aparcar la feina en una empresa aeronàutica tot i que va tenir temps de casar-se. «Vaig arribar a odiar el tatami que tenia al soterrani de casa», on amb prou feines ha volgut tornar a baixar. Allà es va passar tancat hores i hores durant el confinament de l’any passat. Parlava només amb el seu entrenador a través del vídeo de l’ordinador i sense tenir clar quan es reiniciaria la temporada de karate i si es portarien a terme o no els Jocs de Tòquio. Així que va decidir desconnectar del món i centrar-se només a millorar en el seu esport.

Els inicis a Torremolinos

Enrere va quedar la seva època de jove al gimnàs Goju-Ryu de Torremolinos, on es va traslladar la família Quintero des del seu Buenos Aires natal quan ell tenia 5 anys. I la veritat, no li va costar gaire convèncer la seva mare perquè el deixés provar amb el karate amb tot just 8 anys, per començar una vida prodigiosa en aquest esport, amb una collita impressionant de títols des que el 1992 va aconseguir la medalla de bronze al Torneig de Nadal de Màlaga. Més d’un centenar de metalls col·lecciona fins ara.

Notícies relacionades

Joan Garcia, després d’entrar en l’univers del Barça fins al 2031: «Tenia moltíssimes ganes que arribés aquest dia»

El poti-poti de Xabi Alonso

Sempre amb la maleta a sobre, a excepció de la pausa pel flagell del coronavirus, amb moltes visites al Japó, es va convertir en número u del món, distinció amb què va arribar a Tòquio per evidenciar amb els seus moviments el que repeteix moltes vegades: «El kata és un art, una sensació».

L’enuig

Una sensació olímpica que el fa discrepar per una decisió que no entén ni comprèn: ¿Per què el karate deixarà de ser olímpic? En el que ha sigut un regal del COI al país on va néixer aquesta disciplina marcial. ‘Kingtero’ creu que la determinació marcarà els nois, les generacions del futur, les que podrien animar-se a l’hora de convertir-se en karatekes i mirar d’imitar-lo no només a ell, sinó Sandra Sánchez. I tots dos, per aquesta raó, no han volgut defraudar per tornar des del Japó amb dues medalles a la maleta.