Enoshima, l’illa màgica

Als periodistes que cobrim la vela en uns Jocs Olímpics –i en qualsevol altra competició d’alt rang internacional– ens concedeixen el privilegi de pujar a l’embarcació de premsa per seguir les regates en temps real. És la gran oportunitat de què disposen els fotògrafs avesats dels mitjans espanyols per prendre les imatges que després omplen portades quan arriba una medalla, com aquest dimarts.

És una de les grans experiències olímpiques per a qualsevol reporter de la vela, però no l’única. Ser a prop de l’esport talismà per a la delegació espanyola –19 medalles des de Mont-real 76, a què cal sumar la més recent a Finn– és també una ocasió immillorable per conèixer la perifèria de les capitals olímpiques.

Si a Londres va ser la badia de Weymouth la que va allotjar les competicions, a Rio va ser la badia de Guanabara, llavors al centre de la polèmica perquè es va publicar fins a l’úlcera que les aigües estaven brutes. I després va resultar que no era així. A Tòquio, la vela ha vingut fins a la paradisíaca illa d’Enoshima, un enclavament sense igual, tan minúscul com ple d’al·licients turístics.

Un lloc amb encant

Notícies relacionades

Competir en un teatre

Eva Ferrer: «La regla és un signe de salut i s’ha de naturalitzar»

No és estrany que els ciutadans locals vinguin fins aquí per disfrutar de diumenges sense fi; o de les seves vacances estivals. Així que es formen embussos que són inacabables. Una vegada a l’illa, a 70 quilòmetres de la gran ciutat, un descobreix des de santuaris fins a llocs sagrats; des de cèrcols (no olímpics) per purificar l’ànima fins a cantines on serveixen gelat de calamar; des de botigues de records on venen caretes de Pikachu fins a un passeig marítim espectacular, però que es recorre en tot just set minuts.

Enoshima és petita, però és plena d’encants. D’ella els regatistes espanyols podran emportar-se una infinitat de records bonics (perquè les botigues tenen de tot), però res millor que una medalla olímpica. Que ho preguntin a Joan Cardona, des d’aquest dimarts un dels homes més feliços de l’univers. I mai oblidarà Enoshima. Illa màgica, diuen aquí.