CONTRACRÒNICA OLÍMPICA
Competir en un teatre
Al majestuós escenari que fa dies que acull la competició d’halterofília hi han actuat les millors orquestres simfòniques del planeta
L’ús del Tokyo Internacional Forum va ser un dels punts forts de la candidatura nipona per allotjar els Jocs Olímpics del 2020, en dura competència amb Istanbul i Madrid, i que es va decantar fa ara una dècada en favor de la ciutat asiàtica en una assemblea del COI celebrada a Buenos Aires.
El fòrum va ser construït per l’arquitecte uruguaià Rafael Viñol en forma de barco allargat, amb pronunciades corbes i bigues de vidre. Una edificació majestuosa en ple districte de Chiyoda, amb unes vistes espectaculars de la capital toquiota i un auditori immens, amb capacitat per a milers d’espectadors.
A l’escenari que fa dies que acull la competició d’halterofília hi han actuat les millors orquestres simfòniques del planeta, han passat per les seves taules alguns dels intèrprets més internacionals dels últims anys i s’hi han exhibit obres artístiques d’un incalculable valor econòmic.
Ara, el seu ús és un altre, i la pena és que les sessions halterofilistes no puguin seguir-les in situ aficionats de tot el món a les seves toves butaques de vellut ni a la sumptuosa llotja d’autoritats. Un autèntic luxe per a la competició, que, a més, ve acompanyat de l’ús d’efectes especials per presentar els atletes, un parell de pantalles de leds gegants per projectar els millors moments dels Jocs i un escenari immens que ha sigut adequat per a l’esdeveniment.
El futur de l’halterofília
En aquest context que no va imaginar ni en els seus millors somnis competirà aquests dies Lydia Valentín, la gran esperança espanyola de l’halterofília. Possiblement serà el seu comiat olímpic. Els dubtes sobre el futur de l’halterofília als Jocs allarguen la sospita que podem estar davant el seu definitiu adeu.
Els seus companys de selecció ja han reservat el flanc esquerre de l’auditori per mostrar-li ànims. Sense espectadors, els crits de recolzament de l’equip espanyol seran el millor estímul possible perquè s’acosti a les xifres desitjades primer en l’arrencada i després en dos temps. Si el seu total olímpic s’assembla al que ha dibuixat en els entrenaments, serà diploma seguríssim. L’opció de medalla depèn que les favorites es ‘piquin’ entre elles i alguna falli (o blanquegi, com es diu en l’argot).
Notícies relacionadesL’halterofília és dels esports més previsibles del calendari d’uns Jocs, però també dels més sacrificats. Així que ben empleat està l’ús de l’imponent fòrum per premiar els atletes, que aixequen fins a dues i tres vegades el seu propi pes. Un esforç herculi que els halterofilistes de tot el món completen aquests dies al particular teatre dels seus somnis olímpics.
...
