GIMNÀSTICA

Ray Zapata, plata en terra després dels passos del seu descobridor Deferr

  • L’hispanodominicà treu la mateixa nota que el campió israelià però queda segon per una dècima de dificultat

  • Aconsegueix el mateix metall i en el mateix aparell que Gervi fa 13 anys a Pequín

El español Rayderley Zapata celebra en el podio tras conseguir la medalla de plata en la final individual de suelo masculino de Gimnasia Artística durante los Juegos Olímpicos 2020

El español Rayderley Zapata celebra en el podio tras conseguir la medalla de plata en la final individual de suelo masculino de Gimnasia Artística durante los Juegos Olímpicos 2020 / Enric Fontcuberta/EFE (EFE)

4
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ningú sap com seria la vida de Ray Zapata si Gervasio Deferr no s’hagués fixat en ell. El triple medallista olímpic va veure en un Campionat d’Espanya aquest dominicà que havia arribat amb nou anys a Espanya i que, amb 17, molts consideraven que ja era massa gran per a la gimnàstica. El Ray estava lesionat però Gervi es va quedar parat per la seva potència, pensant que ni ell arribava tan alt, sense entendre com ningú apostava per aquest talent tardà. El va treure de Lanzarote, on feia festivals a la platja, i se’l va emportar al CAR de Sant Cugat. Onze anys després el Ray s’ha penjat la plata en terra, el mateix que va fer fa 13 anys el seu descobridor a Pequín. L’hispanodominicà ha tret la mateixa nota que el campió israelià Artem Dolgopyat, però ha quedat segon per una dècima de dificultat.

La gran carta de la gimnàstica espanyola ha afegit així el seu nom als de Deferr (or en salt a Sydney i Atenes i plata a Pequín) i Patricia Moreno (bronze en terra a Atenes-2004). El Ray reconeixia que havia anat a Rio acollonit, però que a Tòquio ja anava contra totes. Als 28 anys i quatre després de trencar-se el tendó d’Aquil·les afrontava els seus segons Jocs convençut que havia arribat la seva hora. Arribava a la final amb la quarta millor nota i amb el Zapata 2 a la motxilla. Al febrer es va operar del turmell esquerre i des d’aleshores va estar practicant un nou moviment, evolució del Zapata. Si la primera versió era una doble mortal cap endavant amb gir i mig longitudinal, amb el cos encongit, en l’evolució ha pujat la dificultat al fer-ho amb el cos estès. La posada de llarg va ser fa un mes a la Copa del Món de Doha, on li va valer la plata.

L’estratègia

El dubte era si arriscar a la final amb el 2.0 o ser conservador amb l’1.0. El rus Nikita Nagorni ha obert el foc arriscant amb un triple carpat, ha fallat i l’ha deixat fora de les seves opcions de podi. El Ray ha sortit el següent amb el Zapata senzill, l’aposta conservadora que ha clavat igual que totes les sèries menys una. Després de fer-lo ha mostrat el pitet amb el nom d’Olympia, que va néixer al maig i que va venir al món amb una medalla sota el braç.

Faltava veure què feien els altres rivals, creuant els dits perquè cometessin errors. L’altre gran favorit, l’israelià Dolgopyat, ha començat amb un Zapata que no ha clavat, igual que ha tingut desequilibris en les dues diagonals següents. Ha calcat la nota de Ray, 14.933, però s’ha col·locat primer al ser un exercici amb una dècima més de dificultat. Zapata, malgrat que ja veia molt a prop el podi, no podia ocultar la seva decepció i les seves llàgrimes. Fins i tot en això va calcar la sensacions de Deferr a Pequín, que va sentir que els jutges li havien arrabassat l’or per donar-l’hi a l’amfitrió Zou Kai.

Notícies relacionades

Les llàgrimes de ràbia es van transformar en llàgrimes d’emoció al pujar al podi per penjar-se ell mateix, pels protocols de la Covid, la plata. Una metall que es tatuarà al costat del bronze del Mundial del 2015, que llueix al pit al costat d’un tigre. Les mateixes llàgrimes que plorava la seva dona, Susana, que li havia amagat el pitet d’Olympia a la maleta i que el Ray va descobrir al desempaquetar a Tòquio. «L’hi dedico a la meva filla, per descomptat, va 100% per ella», va comentar el subcampió olímpic, que assaboria cada vegada més l’èxit. «Aquesta plata m’està superbé, és com el pop a la gallega que em menjaré amb la meva dona, la meva sogra i la meva família, és com la mariscada que em menjaré amb Néstor Abad, al Foster’s Hollywood i convidaré Javier Hinojosa. Li he enviat tots els vídeos per veure quin exercici tenia menys penalització», va apuntar.

Hinojosa, ara jutge, i Jeroni Casassas eren els gimnastes amb qui Zapata va començar a entrenar al CAR de Sant Cugat sota la tutela de Víctor Cano i un Deferr exultant. «Havia de ser ell el successor», deia Gervi entre llàgrimes en la retransmissió de TVE al veure que el seu deixeble havia recollit el testimoni.