Adeu a Genovés, la figura més gran de tots els temps

No pot haver-hi un dia més trist per a la pilota valenciana que l’acomiadament de la figura més gran que han vist els trinquets. Paco Cabanes i Pastor ‘Genovès’ va morir ahir amb 66 anys després de lluitar contra una llarga i greu malaltia. L’esport autòcton plora l’adeu del seu màxim exponent, del jugador més diferencial, de la llegenda que aquells espectadors que el van veure competir van transmetre a les generacions esdevenidores. Un mite imbatible que va fer disfrutar el públic, tot i les limitacions imposades pel seu domini en l’escala i corda. Un cavaller que va elevar la popularitat del seu esport. Un referent per a cada nen o nena que s’inicia amb en la vaqueta. Un aficionat que respirava pilota. Un déu terrenal que es deixava veure per tots els recintes pilotaris del País Valencià, envoltat de tots aquells que sempre l’han admirat. Un dels valencians més universals que deixa un buit que no omplirà altre escaleter més. En definitiva, el millor pilotari de la història.

El Genovès va morir ahir a casa seva, a la localitat de la Costera, acompanyat de la seva família. Paco Cabanes va perdre la batalla contra un càncer que patia des de fa uns anys. La missa en memòria de l’ídol pilotari tindrà lloc avui a la parròquia del Genovés a les 19.00 hores. No obstant, la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana va comunicar ahir que la família el volia acomiadar en la intimitat a causa de la situació actual per la pandèmia.

Una divinitat

Així mateix, l’entitat gestora del món professional i la Federació van suspendre tota la programació per a avui com a mostra de condol. En les partides d’ahir es va rendir tribut al Genovés amb un minut de silenci. D’altra banda, la Generalitat Valenciana va decretar que avui serà dia de dol oficial al País Valencià.

Paco Cabanes va marxar al mateix poble on va néixer el 20 de desembre de 1954. El número 6 del carrer la Font de Genovés havia creat un mite que perdurarà en la memòria dels valencians. Quan amb 17 anys va canviar el raspall per l’escala i la corda, el destí li va regalar a la pilota una divinitat per la seva història.

Tots aquests elogis no són fútils, ja que Genovés va crear aquest fenomen basant-se en el seu joc. El seu nom es va escriure en lletres daurades a causa del domini que exercia per dalt de la corda i de la força descomunal cada pilotada. El palmarès de Paco Cabanes es resumeix amb vuit Lligues i sis Campionats individuals, però aquests números queden per darrere dels seus mèrits.

La potència incontestable del braç de Genovés el va fer imbatible. En una època en què les travessies eren el sant i senya del futur de la pilota, el trinqueter se les apanya per limitar el joc de la resta més gran. Des de ben aviat, Paco Cabanes va tenir prohibit el colpejament per dalt. Tota pilota que passés per dalt de l’espatlla estava vetada per al Genovès, inclòs si era de bot i braç.

El partit del segle

Des de 1975, Genovés va deixar la seva empremta al quadro d’honor de Lliga. Tal era la superioritat que Cabanes havia de participar amb un altre pilotari que pràcticament no aportés en el joc. En aquestes circumstàncies, Genovés va decidir escollir el seu germà Pepet, amb qui va alçar cinc lligues. Fins i tot, hi va haver edicions en què la resta també va ser desplaçada al mig i ni això va evitar la seva victòria.

La creació del Campionat Individual va ser el 1986 quan Genovés tenia 32 anys. Tot i que no estava en la plenitud de la seva carrera, Cabanes se’n va adjudicar sis mà a mà. Si aquesta disciplina hagués existit quan el genovesí començava als trinquets seria, sense dubtes, el pilotari amb més títols de l’Individual, ja que segons la càtedra no hi ha hagut cap altre jugador com ell. Per a la memòria queda la denominada com la ‘partida del segle’ el 1995 contra Álvaro.

Figura internacional

Genovés també va lluir en l’àmbit internacional amb la consecució del Trofeu 5 Nacions (predecessor de l’Europeu) i el Mundial de Llargues i va ser guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu. Així mateix, Cabanes va ser el precursor dels desafiaments amb les millors figures basques del moment, com Retegi I, Martinikorena o Intxauspe, a més de participar en una exhibició en els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, i va ser portador del torxa olímpica al seu pas pel territori valencià.

La retirada a mitges

El 1996, Genovés va anunciar la seva retirada, amb 42 anys, tot i que el seu llegat no va acabar aquí. Paco Cabanes va ser ambaixador de la pilota per part de la Federació i durant un temps va ser el mestre d’algunes de les noves figures que apareixerien al segle XXI, juntament amb Miguel Royo a l’Escola de Tecnificació de l’Eliana.

Entre aquestes, el seu fill. Genovès II va heretar el carisma i la classe per visibilitzar, en la seva escala, l’esport autòcton a una generació contemporània. Una figura que continua fent disfrutar els aficionats als trinquets, l’espai on sempre era el Paco.

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"

L’última aparició pública de Genovés va ser en l’homenatge a Rovellet del 16 de juliol passat al carrer de Pelayo, tot i que Paco Cabanes mai fallava en partits del dia a dia o de competició, com en la final del Trofeu Bollo del 22 de juliol passat a Castelló de Rugat.

Genovés ja era a l’altar del trinquet de Pelayo com un dels cinc pilotaris de la galeria d’honor amb el Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet. Aquesta va ser la història del millor pilotari que mai existirà i ara es dona pas a la llegenda. Per sempre Genovès.