LA JORNADA D’ATLETISME

Tòquio-2020: Una ‘reggae night’ en un estadi buit

  • Jamaica copa el podi femení dels 100 metres amb Elaine Thompson-Herah per davant de la favorita, Shelly-Ann Fraser-Pryce

  • Tryvon Bromell pateix per passar les eliminatòries de l’hectòmetre i Eusebio Cáceres es fica a la final de longitud

Tòquio-2020: Una ‘reggae night’ en un estadi buit

Europa Press / Michael Kappeler

2
Es llegeix en minuts
Gerardo Prieto

Sense Usain Bolt, sense Jimmy Cliff, però en una altra ‘reggae night’, Jamaica va aconseguir acaparar el podi a la primera final olímpica de 100 metres en un estadi buit. Aquesta vegada amb Elaine Thompson-Herah cridant, emocionada, després de revalidar el seu títol olímpic de Rio amb un crono de 10.61 segons, la segona millor marca de sempre. La ja bicampiona olímpica se situa així només per darrere dels 10.49 de Florence Giffith. La favorita, Shelly-Ann Fraser-Pryce, es va emportar la plata que li faltava després dels seus dos ors a Pequín i Londres i el bronze a Rio, però es va quedar sense l’or que acariciava després dels 10.62 que acreditava aquest any. 

Però el petit coet jamaicà no estava per a festes. Va intentar acostar-se a la seva rival a meitat de la recta, però Thompson-Herah va acabar, pletòrica, saludant amb el braç estirat a l’estil Bolt abans de travessar la meta, de manera que va desplaçar del segon lloc de les millors de sempre Fraser-Pryce per una sola centèsima i la va privar de ser la primera dona amb un triplet olímpic en la mateixa distància.

La tercera jamaicana, Shericka Jackson (10.76), es va penjar el bronze, tot i que venia del darrere i va acabar aconseguint un resultat per recordar. Les velocistes jamaicanes ocupen ara el protagonisme esportiu que van tenir els seus companys masculins durant la brillant etapa liderada per Usain BoltOblique Seville i Yohan Blake van superar les sèries eliminatòries de 100 metres sense ostentacions, però amb prou feines compten a l’hora de la veritat. Tampoc el presumpte favorit, Tryvon Bromell, que va estar a punt de quedar-se fora de la final d’aquest diumenge (14.50 hores a Espanya).

Bromell, repescat

El nord-americà va córrer la seva sèrie classificatòria jugant amb foc. El quart lloc amb 10.04 segons no li garantia el pas perquè no figurava entre els tres primers. El seu crono per sobre dels 10 segons el situava al caire del precipici olímpic. Va haver d’esperar fins al resultat de la setena i última sèrie eliminatòria de 100 per respirar tranquil, perquè només se’n classificaven tres per temps.  

La insípida carrera de Bromell no va deixar veure si el velocista de Florida amaga les seves cartes, si guarda pólvora per a les finals d’aquest diumenge o si una inoportuna lesió torna a sotjar un atleta talentós però fràgil, un modern Aquil·les amb dues cirurgies al taló. Del que no hi ha dubte és que la seva condició de favorit per a la final sembla esquerdar-se en favor del seu company d’entrenament De Grasse, Jacobs i d’equip Fred Kerley, els tres per sota dels 10 segons en les sèries d’aquest dissabte.

Notícies relacionades

Cáceres, a la final de longitud

El saltador alacantí Eusebio Cáceres va aconseguir un prometedor pas a la final al quedar novè amb 7,98 metres. En la mateixa prova eliminatòria, JuVaughn Harrison va registrar el cinquè millor salt (8,13 metres) de tots els participants i va acabar sent l’únic saltador nord-americà que es va classificar. Així fa un pas ferm per aconseguir el seu objectiu, saltar en dues finals i optar a les medalles en un salt vertical i un altre d’horitzontal. La primera, aquest mateix diumenge, al salt d’alçada (12.10, hora espanyola). I dilluns a la final de longitud, amb ‘El Saltamartí d’Onil’ i el cubà Juan Miguel Echevarría, clar favorit després de classificar-se ahir amb un primer salt de 8.50.