Rússia treu pit de les victòries del seu equip olímpic i ignora les sancions

«¡Superem Amèrica i Austràlia! La natació russa s’enlaira cap al Fujiyama». Aquest eufòric titular encapçalava aquest dimecres la columna de Vladímir Ivanov, un dels més coneguts comentaristes esportius de Rússia, al portal ‘SportExpress’. Rendint homenatge al combinat de natació masculí en el relleu 4 x 200, que durant la jornada havia obtingut la medalla de plata darrere l’equip de la Gran Bretanya, Ivanov afirma que gràcies a la medalla obtinguda, el país havia tornat a «l’elit» mundial d’aquesta disciplina per primera vegada des de l’era soviètica, a l’haver aconseguit «formar un quartet» competitiu en la categoria «més dura, els relleus de 4 x 200 metres».

El triomfalisme no s’ha limitat als esports aquàtics. Els mitjans locals han festejat amb fruïció les victòries dels equips nacionals de gimnàstica artística, disciplina olímpica per excel·lència, en especial després d’arrabassar el tron femení als EUA, el seu històric rival, tant en la geopolítica com en els esports. «Victòria històrica de Rússia, l’equip (femení) es va equiparar al masculí», proclama triomfant un article també difós a ‘Sport Express’.

Els èxits dels esportistes locals estan servint de bàlsam al qüestionat esport rus, mentre que la polèmica entorn del dopatge d’Estat, que tants titulars havia acaparat en els últims anys, està brillant per la seva absència, tant en les cobertures informatives com en el comportament dels esportistes a Tòquio. Ja sigui llegint la premsa russa, ja sigui observant la manera d’actuar dels representants olímpics a la capital japonesa, ningú diria que Rússia ha sigut exclosa de les competicions esportives, després d’haver sigut objecte de les sancions més dures mai preses contra un país per les instàncies esportives mundials.

Com si no existís

En primer lloc, el nom oficial: cap mitjà o dirigent local esmenta l’equip olímpic local per la identificació autoritzada –ROC, o Comitè Olímpic Rus–, sinó que directament parla de «Rússia», com si el càstig no existís. En segon lloc, els uniformes: tot i que el nom del país no està escrit a la peça oficial de l’equip, sí que s’hi identifiquen els colors de la insígnia nacional, el vermell, el blanc i el blau, malgrat que en l’anterior cita olímpica, en els Jocs d’hivern, celebrats a Corea del Sud, els participants fossin obligats a vestir de blanc, un color neutral. Fins i tot l’atletisme rus, la disciplina esportiva origen de tot l’escàndol fa ja sis anys, comptarà amb una desena de representants a l’estadi olímpic de Tòquio quan s’iniciïn les competicions, malgrat que als Jocs de Rio el veto als atletes russos va ser total.

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"

Dies abans de la cerimònia inaugural, el rotatiu ‘Védomosti’ va revelar l’existència d’un manual d’instruccions elaborat pel Comitè Olímpic Rus en què s’alliçonava els olímpics sobre com comportar-se a la capital japonesa, i se’ls advertia que les preguntes dels periodistes estrangers podrien arribar a tenir un caràcter «provocador» i recomava respondre amb un «sense comentaris» a qüestions com el dopatge d’Estat o fins i tot el moviment Black Lives Matter.

Tina Kandelaki, una coneguda i glamurosa presentadora televisiva en canals governamentals, amb gairebé tres milions de seguidors al seu compte d’Instagram, està agitant, amb molts d’altres, la mentalitat que el país es troba sota setge, fins i tot en l’olimpisme. «En aquest món tot està polititzat, començant per Eurovisió... fins als Jocs Olímpics de Tòquio», ha escrit en un ‘post’ que ha obtingut gairebé 30.000 ‘likes’. «Els Jocs són una d’aquestes ocasions en què a un li agrada mostrar i demostrar que és rus; totes aquestes humiliacions de l’AMA (l’Agència Mundial Antidopatge), aquestes prohibicions i limitacions permanents, no fan més que donar-nos força», ha acabat.