Chourraut: «Competir i criar una nena és dur»

Han sigut mesos de treball molt dur per a Maialen Chourraut fins a aconseguir la medalla de plata a Tòquio. Però el pitjor de tot ha sigut haver de separar-se de la seva filla Anne, de 8 anys, a qui fa tres setmanes que no veu, ja que està a casa de familiars. El seu marit, Xabi Etxaniz, també és el seu entrenador, així que no han pogut desplaçar-se als Jocs amb la petita, cosa que sí que havien fet en l’anterior cita olímpica, a Rio, on va guanyar l’or.

No obstant, ara, la Covid ho ha complicat tot. «Fa tres setmanes que som a Tòquio, i el meu marit i jo no veiem la nena.

Haver de separar-nos ha sigut molt difícil. No em feia a la idea d’afrontar la situació, perquè la nena sempre ha viatjat amb nosaltres i és una personeta petita i vulnerable, i no volia que els Jocs fossin una mala experiència per a una nena 8 anys», explica Chourraut aquest dimarts des de Tòquio per videoconferència. La piragüista, feliç per la tercera medalla olímpica que aconsegueix en la seva carrera, ha reiterat com de difícil i complicat que resulta per a una dona haver de compaginar l’alta competició amb la criança d’un nadó, una cosa que va haver de fer durant el període esportiu que hi va haver entre els Jocs de Londres i els de Rio.

La realitat

Notícies relacionades

Simone Biles es retira de la final per equips de gimnàstica i està en dubte la seva continuïtat en els Jocs

La Vuelta a Espanya es decidirà amb deu etapes a Andalusia

«La nena va néixer a la Seu d’Urgell [llavors vivia allà per entrenar-se al canal olímpic de la ciutat catalana]. El seu naixement va coincidir amb la preparació que va acabar amb la medalla d’or aconseguida a Rio. Però l’alta competició i la criança d’un nadó és molt dur i em vaig anar trencant físicament. Potser, per això, ara he pogut disfrutar més d’aquesta medalla que de l’or. Però necessito uns dos mesos de descans abans de pensar en el futur, perquè l’important no és la medalla, sinó el camí per aconseguir-la».

Maialen Chourraut tornarà ara de Tòquio per reunir-se amb la seva filla. «Si vull buscar un aspecte positiu a la separació de la nena és que no havia de barallar-me pels àpats ni per la roba, ni dir-li ‘renta’t les dents’ i podia estar centrada al cent per cent en la competició». I l’èxit s’ha transformat en una medalla de plata. «La competició per fi s’ha acabat. Deixaré Tòquio amb un sabor molt dolç, perquè amb aquesta medalla he complert el meu objectiu de navegar ràpida i ara vull disfrutar aquest moment».