L’actualitat blaugrana

L’assemblea del Barça: la pitjor crisi des de la Guerra Civil

  • Els socis del Barça van salvar els comptes per mirar cap endavant i enterrar un trist passat massa recent. No van faltar esbroncades i retrets a Moix, el vicepresident econòmic de la junta de Bartomeu, que es va refugiar en la pandèmia com a causa de tots els mals.

A1-115382139.jpg

A1-115382139.jpg / JORDI COTRINA (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Enterrar el passat i tornar al camí de l’èxit. Aquest seria el resum que Joan Laporta va intentar transmetre una vegada i una altra en una assemblea «excepcional» que es va presentar com una transició cap a la junta extraordinària que tindrà lloc a l’octubre. El president va demanar que s’aprovessin els comptes i així ho van fer els socis en un ambient que es movia entre la resignació i l’enuig per la pèssima imatge del club.

«Volem tornar a tocar la glòria, però això no es fa de la nit al dia», va assegurar Laporta en el primer tram d’una assemblea guiada per la practicitat i els bons desitjos. Abans ja s’havien viscut moments complicats, especialment quan va prendre la paraula Jordi Moix, l’exvicepresident econòmic de la cúpula de Josep Maria Bartomeu, a qui li va tocar defensar el que era gairebé indefensable.

«Ens veuen a tot el món»

La pandèmia va emergir com l’argument per justificar tots els mals. No ho va tenir fàcil l’exdirectiu per exposar les seves idees. «Preguem sisplau que es permeti que el senyor Moix s’expliqui. Demanem respecte perquè es pugui expressar», va apuntar Josep Cubells entre les esbroncades del respectable escampat pel Camp Nou.

«Silenci, sisplau, prego silenci perquè l’assemblea es desenvolupi amb normalitat», va afegir el secretari de la junta actual, un dels clàssics de la tropa de Laporta. El president també va haver d’intervenir: «Ens estan veient a tot el món. Entenc la indignació per uns comptes que no agraden a ningú, ni al senyor Moix, però estiguem a l’altura del FC Barcelona».

Saltar del barco

Les 14 primeres intervencions dels socis compromissaris van posar contra les cordes Moix. Hi va haver queixes per a tots els gustos. I gairebé sempre amb la mateixa resposta: la Covid. «Accepto la discrepància, però si analitzem l’impacte en els clubs del tancament dels estadis és brutal. La Covid no és una broma. Vam deixar d’ingressar entre 150 i 200 milions. En vam recuperar 60 gràcies a la rebaixa salarial que els jugadors van acceptar durant l’aturada de les competicions. No s’ha vist res igual des de la Guerra Civil», va dir Moix. 

Els socis li van recriminar la seva tossuderia a l’hora de mantenir-se en el càrrec. «Quan va començar la pandèmia no ens vam plantejar dimitir, perquè calia prendre decisions. El més fàcil hauria sigut saltar del barco, però quan hi ha una tempesta mai se l’ha d’abandonar, sinó treure aigua. La temporada va acabar amb un dolorós 8-2. Som tan responsables d’això com del triplet de Berlín. L’impacte de la pandèmia ha sigut devastador», va insistir l’exresponsable econòmic, que va treure pilotes com va poder. 

«El regal de Suárez»

També hi va haver referències a Luis Suárez, una ganga per a l’Atlètic, flamant campió de Lliga. «No vam regalar Luis Suárez. Va ser una operació similar a l’operació de Villa, no va ser un regal. Es van negociar uns variables, com reflectiran els comptes de l’any». 

Notícies relacionades

Els xiulets van donar pas a una primera votació que va evitar mals més grans. Tot es va aprovar sense problemes, però la indignació amb l’anterior directiva va quedar patent. «Els felicito per la seva millor decisió: dimitir a l’octubre», va resumir un soci.

El protagonisme va recaure després en Laporta, que es va esforçar per alleujar totes les inquietuds, des del deute a la Superlliga, passant pel femení. «Volem tornar l’alegria al barcelonisme. Ens sentim dignes hereus de l’obra iniciada per Joan Gamper», va proclamar Jan.  

Temes:

Joan Laporta