Krejcikova, la campiona que no volia jugar

Barbora Krejcikova besava amb passió la copa Suzanne Lenglen com a campiona de Roland Garros. La tennista txeca era la campiona de la 120a edició del torneig quan, pocs dies enrere, dubtava de sortir a jugar a la pista, víctima d’una crisi d’ansietat en el partit de tercera ronda davant la nord-americana Sloane Stephens.

Aquella por escènica havia desaparegut per viure el dia més somiat. Guanyar un Grand Slam. Krejcikova, de 25 anys i número 32 mundial, el va fer realitat al vèncer la russa Anastasia Pavlyuchenkova, 29 anys i 33 mundial, en una de les finals amb menys glamur de Roland Garros disputada entre dues tennistes fora del ‘top 30’ que mai abans havien arribat a les rondes finals en cap Grand Slam.

El glamur de la final el donava Martina Navratilova, excompatriota seva, campiona de 18 Grand Slams, dos dels quals aconseguits a la mateixa Philippe Chatrier el 1982 i 1984, quan ja tenia la ciutadania nord-americana.

En record de Novotna

«No puc creure que hagi guanyat un Grand Slam», deia Krejcikova a la pista, abans de dirigir-se amb emoció, aixecant el braç cap al cel en record de Jana Novotna, guanyadora de Wimbledon 1998, morta el 2017, i que havia sigut la seva entrenadora. L’anterior campiona txeca a París havia sigut Hana Mandlikova (1981).

Krejcikova succeeix la polonesa Iga Swiatek en un palmarès que en els últims sis anys ha tingut com a campiones Ashleigh Barty (2019), Simona Halep (2018), Jelena Ostapenko (2017) i Garbiñe Muguruza (2016), des que Serena Williams va guanyar (2015) un dels seus tres títols a París.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

La tennista txeca podria aconseguir un doblet si avui guanya el títol de dobles al costat de la seva compatriota Katerina Siniakova a la final que jugaran contra la polonesa Iga Swiaek i la veterana nord-americana Bhetanue Mattek-Sans.

Krejcikova ja té en el seu palmarès els títols de dobles a Roland Garros i Wimbledon (2018) i de dobles mixtos a Austràlia (2019 i 2021).