Els Jocs de Tòquio, entre l’audàcia i la insensatesa

La celebració d’un esdeveniment global durant una pandèmia és audaç o inconscient, segons les fonts. El Japó ha sigut menys castigat pel coronavirus que altres països, tot just 12.500 morts, però avui no sembla la seu ideal. La capital i nou regions més estan sota l’estat d’emergència i amb prou feines un 5% de la població ha sigut vacunada. Commou l’empenta del Govern per perseverar amb el seu pla olímpic. Compta amb el recolzament dels atletes mentre davant s’amunteguen el públic, els empresaris, els economistes, la premsa, els metges i, probablement, el sentit comú. 

Les últimes enquestes revelen una oposició popular als Jocs que oscil·la entre el 70% i el 80%. La seva veu ha sigut ampliada per referents empresarials com Hiroshi Mikitani, fundador de Rakuten, que els ha qualificat com «una missió suïcida». També s’hi va sumar el diari ‘Asahi Shimbun’. No és una veu qualsevol: compta amb cinc milions de lectors i n’és patrocinador oficial. El seu editorial aclaria que no «veia el sentit» als Jocs i demanava al Govern que els cancel·lés després d’«una anàlisi amb calma i objectivitat de la situació». «¿Què és més important que la vida dels ciutadans? Pensem-hi. (…) Si els altament controvertits Jocs se celebren sense la benedicció del públic, ¿què haurem guanyat i què haurem perdut?», es preguntava. 

L’escepticisme arriba també del gremi hospitalari. «Tenim fortes reserves contra els Jocs», va resumir Susumu Morita, secretari general de la Federació de Sindicats dels Treballadors Mèdics. Inquieta que els esportistes absorbeixin els recursos humans que exigeix l’última onada. Els organitzadors havien promès 10.000 metges i infermeres per gestionar els Jocs, però els últims rebrots al país van aconsellar retallar-los a 7.000 i ja se sap que tampoc s’arribarà a aquesta xifra.  

Al clima somort hi va contribuir el mes passat la recomanació dels Estats Units, el principal aliat geopolític de Tòquio, d’evitar els viatges al Japó. Li falten efectes pràctics perquè hi acudiran els atletes i el Japó ja havia renunciat a l’allau de turistes, però va apuntalar els dubtes sobre aquest mantra governamental d’«els Jocs segurs».  

Tampoc els números aconsellen els Jocs. Els seus defensors argumenten que la suspensió del passat any ja va ser onerosa i la cancel·lació afegiria a la factura 1,8 bilions de iens més (uns 13.000 milions d’euros), però en l’equació hi faltaven els riscos que l’esdeveniment provoqui una altra onada d’infeccions. Takahide Kiuchi, economista del prestigiós Institut d’Investigació Nomura i antic membre del Banc del Japó, calcula que la declaració d’un altre estat d’emergència nacional quadruplicaria el cost de la cancel·lació.   

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

D’aquesta simfonia escèptica n’escapen els atletes. La tennista Naomi Osaka ha demanat un debat públic que mesuri els interessos dels esportistes i la salut pública, però no hi ha notícies de desercions de cèlebres atletes. Tòquio serà l’única cita olímpica per al 70% dels convocats al juliol, segons els comptes de Sebastian Coe. La cancel·lació, opina el mite britànic, suposaria «rebutjar una generació d’atletes que han invertit la meitat de les seves joves vides per perseguir aquest moment».  

El quadro, descomptat el comprensible entusiasme dels esportistes, aconsella abaixar la persiana. Un cop d’ull al calendari polític ajuda a interpretar la tossuderia del primer ministre, Yoshihide Suga. Lidiarà al setembre amb les eleccions en el seu Partit Democràtic Liberal i, un mes després, amb les generals. El desesperant i pertinaç extraviament dels progressistes assegura la victòria dels conservadors tot i que presentin una cadira, però Suga, amb la seva popularitat en mínims, té crua l’elecció en les primàries. Només un èxit rutilant en els Jocs revertiria l’escepticisme en les seves files. Per Suga i el Japó, quan s’encengui el peveter, no hi haurà marxa enrere: porta gran o infermeria.