Hamilton té, per fi, un enemic seriós: Verstappen

Havien transcorregut dos anys de tediós domini de Mercedes, amb dos títols —2014 i 2015— per a Lewis Hamilton sense un altre cotxe que pogués ni tan sols fer ombra a les ‘fletxes de plata’. I llavors va succeir. Hamilton i Nico Rosberg van xocar els seus monoplaces en la primera volta del GP d’Espanya del 2016 i Max Verstappen, que debutava aquell dia a Red Bull, després d’un any i cinc carreres a Toro Rosso, es convertia en el guanyador més jove de la història de l’F-1.

«És el nou Senna», es va cansar de repetir Helmut Markko, l’home que el va portar directament de les F-3 a l’F-1 sent menor d’edat. Des d’aleshores, l’F-1 ha somiat amb un mà a mà entre Hamilton i Verstappen per victòries en carreres, per un títol mundial. Han hagut de transcórrer sis anys, però el GP de Bahrain, el primer d’una excitant temporada, va complir, per fi, aquestes expectatives: mà a mà des de la classificació, cos a cos des de la sortida fins a l’última volta, un avançament polèmic, una sanció... I, sobretot, la sensació que aquest any el noi nascut en fa 36 a Stevenage ha ensopegat amb un belga nacionalitzat holandès, de 23 primaveres, disposat a rebentar el seu camí cap al vuitè títol.

El món s’enamora de Max

Aquell pilot de 18 anys que s’havia fumat gairebé tots els passos per anar, directament, del kàrting a l’F-1, va enamorar tota l’estructura Red Bull, les seves espurnes de fora de sèrie van obnubilar el mateix Markko, responsable del programa de pilots i assessor de l’amo, Dieter Matesnichitz, però també Christian Horner, el director de l’equip. Red Bull es va convertir en un equip per a Max i per al seu pare Joss. Van acabar amb la il·lusió de Carlos Sainz, el seu company a Toro Rosso, i el madrileny es va escapar a Renault i McLaren abans de recalar a Ferrari. Tot i que va ser més sonora la marxa de Daniel Ricciardo, el company de l’holandès a Red Bull camí de Renault i McLaren. Red Bull mai va trobar en la seva estructura ningú amb la capacitat de Sainz i Ricciardo. Per precipitació, per falta de confiança, o per escàs talent, Kyviat, Gasly o Albon van sumar decepcions fins que Red Bull va llençar a les escombraries el seu treball amb més de 80 pilots i tota una filosofia de vida, per acudir al mercat i contractar un company: Checo Pérez.

Max va respondre amb nou victòries més, dues de mitjana per temporada, molts podis i dos tercers llocs en el Mundial de pilots en les dues últimes temporades. I aquest hivern, Adrian Newey va obrar un nou miracle amb el seu llapis. El guru del disseny ha dibuixat unes suspensions posteriors en les quals els seus cinc braços exerceixen com a peces aerodinàmiques per manejar els fluxos d’aire en la part posterior i compensar la falta de càrrega aerodinàmica propiciada per la reducció de la dimensió del difusor que recullen les petites variacions del reglament d’aquest any.

El comiat d’Honda

Mercedes, en canvi, va dedicar gran part del seu treball a construir un motor més fiable de cara a la congelació reglamentària del futur. I per aquí també va trobar una esquerda Honda. El motorista que va repudiar McLaren el 2018 no ha deixat d’evolucionar el propulsor per entregar a Red Bull un motor tan potent com el Mercedes. Van tornar a l’F-1 el 2015 amb un motor sense gairebé investigació prèvia. Han emprat set anys a arribar al nivell dels millors, i just ara es plantegen deixar l’F-1... Red Bull els ha convençut per seguir un any més almenys, però ningú sap gaire bé el que passa pel cap dels directius d’Honda.

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El propulsor Honda és tan ràpid com el Mercedes, però el conjunt mecànic sembla menys fiable. Verstappen va patir problemes amb el diferencial tota la carrera, i tampoc va trobar la manera de recarregar de forma òptima les bateries en les dues últimes voltes, just després del gran acte del gran premi. Amb una estratègia diferent —Mercedes se la va jugar amb un ‘undercut’—, Verstappen va arribar a l’aleró posterior de Hamilton a cinc voltes del final, amb uns pneumàtics més frescos i un cotxe mig segon més ràpid per volta. El va avançar en el revolt quatre, però ho va fer posant les quatre rodes fora de la línia blanca. Els comissaris el van obligar a tornar la posició quatre revolts després... És veritat que Hamilton va sobrepassar aquests límits una vegada i una altra en aquest revolt per millorar els seus temps per volta mentre Max el caçava, però no és menys cert que Max podria haver avançat —disposava de cinc voltes— sense sobrepassar aquestes línies.

Si vol ser campió, Verstappen ha de ser més consistent, més murri, sense perdre aquesta ambició i agressivitat que l’ha portat al punt que tothom esperava des de fa anys. I així ho veu Max, que va encaixar la sanció sense rebequeries, gairebé sense ràbia, com fan els cridats a guanyar. «És una pena, però cal treure el costat positiu del que ha passat. Hem aconseguit lluitar amb Mercedes, i això és molt bo si tenim en compte que és el primer gran premi», diu Max sense deixar de recordar les quatre dècimes que va endossar a Hamilton en la classificació, sense deixar de pensar com hauria sigut la seva victòria si Red Bull l’hagués cridat a canviar rodes marcant Hamilton, el seu únic rival a la pista que transitava per darrere.