Tornen els Dragons, amb els que Barcelona va descobrir l’altre futbol

🔥🔥🔥 ¡HEMOS VUELTO! 🔥🔥🔥

📆 No había mejor fecha que la de hoy, 30 años después del primer partido de los Barcelona Dragons, para anunciar que hemos regresado. pic.twitter.com/OIDDgjRmEB

— Barcelona Dragons (@Dragons_BCN) 24 de marzo de 2021

Moltes coses es movien en aquest 1991 en una Barcelona a les portes dels Jocs, que canviarien la ciutat per sempre. Un any abans que el ‘dream team’ de Jordan i Magic s’exhibís al Palau Sant Jordi, l’estadi que acolliria la cerimònia olímpica inaugural es convertia en la llar d’un altre dels esports per excel·lència dels EUA. Els Dragons van ser un dels vuit clubs fundadors de la World League of American Football, que es va disputar el 1991 i el 1992 a cavall entre els Estats Units, el Canadà i Europa.

«Era la primera lliga de la història que es jugava a dos continents», explica Rafa Cervera, una de les tres persones (amb el veterà Bicknell i Vince Martino, coordinador del joc ofensiu), que va estar en tots els enfrontaments dels Dragons, primer com a cap de premsa i els tres últims anys com a director general. Havia viscut a Mèxic i treballat als EUA, i era de les poques persones a Barcelona que eren capaces de desxifrar un full d’estadístiques de futbol americà en aquella època, en què molt pocs sabien què eren les iardes i els ‘downs’. «Al principi vam haver de fer molta pedagogia, però la gent s’hi va enganxar i molt ràpid», evoca amb nostàlgia.

Per al partit inaugural van contractar una banda d’un centenar de músics i, als 19.700 que van aguantar el ruixat que va caure, els van regalar entrades per al següent partit, en què ja eren el doble. «Portàvem més gent a Montjuïc que l’Espanyol», destaca Cervera. «Aquella primera temporada la recordo amb la nostàlgia amb què es recorda el primer amor. Vam guanyar tots els partits menys l’últim. Hi havia una simbiosi del millor de l’esport americà i el d’aquí», assenyala recordant com les grades corejaven el «We’re the Dragons».

Les baixes audiències als EUA van fer que el 1993 i el 1994 ni es jugués i que a partir del 1995 passés a celebrar-se només amb equips europeus. Cada any la plantilla canviava gairebé al complet, una cosa que dificultava l’arrelament i la identificació de la grada amb l’equip. «Era un aparador perquè la NFL veiés quins jugadors no podien jugar. Si eren bons, se n’anaven a la NFL i si eren dolents ja no tornaven. Era com si el Barça, Madrid i Atlètic haguessin tingut filials en una lliga al Japó», sintetitza Cervera.

De parar sota pals a xutar a pals

Només repetien Marco Martos, un ‘wide receiver’ mexicà que va estar aquí set temporades, i Angoy, que es convertiria en el fitxatge més mediàtic. El que havia sigut porter del Barça havia penjat els guants el 1995 i, un any després, Jordi Vilapuig, llavors general mànager dels Dragons, li va dir que provés com a ‘kicker’. «Només havia vist partits per la tele fent zàping i no en sabia gaire i veia que paraven moltes vegades i hi havia molts xiulets. No pensava que enganxés el que enganxa quan el coneixes». Johan Cruyff, el seu sogre, i la resta de la família el van animar a intentar-ho, així que se’n va anar als EUA 12 dies que li ensenyessin la metodologia.

Els secrets de les puntades de peu els hi va ensenyar Doug Blevins, un llegendari forjador de ‘kickers’ en cadira de rodes. Després d’una vida intentant salvar punts sota pals, Angoy va descobrir el plaer de marcar xutant. «Va ser molt bo en tots els aspectes. A diferència del nostre futbol, la gent disfrutava per sobre del resultat, era una festa contínua de tres hores. I, en el meu cas, a més, venia de jugar al Barça, en un context molt difícil per les especulacions pel tema familiar, i passava a demostrar que jugava perquè valia».

El ceptre del 1997

El 1997, en la seva segona temporada a l’equip, van conquerir la World Bowl al derrotar els Düsseldorf Rhein Fire 38-24 davant 30.000 persones a Montjuïc. L’efectivitat d’Angoy començava a despertar interès a l’altra banda de la bassa i un dia d’agost del 1999, quan estava de vacances amb la família, Cervera li va trucar per dir-li que els Denver Aspres, en aquell moment, el millor equip de la NFL, volien que fes una prova per fitxar-lo. «No entenia res i havia de ser-hi al cap de 24 hores o si no es perdia l’ocasió». Així que va fer la maleta i va agafar amb Cervera l’avió.

La seva actuació en les dues setmanes que va estar al campus van impressionar Mike Sahanan, l’entrenador en cap, que li va dir que estava content d’haver-la encertat amb ell. Però el 1999, aquella època en què internet amb prou feines començava a caminar i les comunicacions no eren tan senzilles, estar tan lluny de la seva gent se li va fer una muntanya. «Estava ajudant Johan amb un projecte d’esports a la regió de Múrcia i un dia em vaig aixecar i li vaig dir al traductor que ho sentia, però que tenia projectes de feina a Espanya i alguna cosa em deia que havia de tornar». Sanahan va fer una roda de premsa dient que no entenia què passava, que era el primer jugador que no volia jugar als Broncos.

«Vaig tornar i sempre tindré l’espina de què hauria passat, fins on hauria arribat». Amb 33 anys les prioritats de l’exporter aragonès eren diferents de les que podia tenir un americà de vint anys que hagués somiat des de petit jugar a la NFL.

Amb els Dragons va jugar set anys, va disputar tres finals de la NFL Europa (com es va rebatejar el 1998) i va acabar sent el segon màxim anotador històric de la competició amb 329 punts.

El Barça, últim ‘down’

«El que va passar amb Angoy va ser bestial», resumeix Cervera, que relata com l’excitació inicial dels Dragons va anar decaient, una cosa de què Cervera culpa la NFL per cometre una «error com una casa» al vendre els drets a Canal+, que llavors arribava a molt poca gent, en lloc que el continués emetent TV-3 (on fins i tot van sortir en un capítol de ‘Plats Bruts’ en què Joel i López fitxaven per la franquícia). El 2001 van firmar un acord amb el Barça i van passar a dir-se el FC Barcelona Dragons, amb l’escut del club a la indumentària i es van traslladar al Miniestadi. Però només va durar un parell d’anys, i el 2003 l’Associació de Propietaris d’Equips de la NFL es va emportar la franquícia a Colònia. «Aquell conveni va ser una mica ja no ve d’aquí. La combinació era bona. El Barça no hi posava res, només ens deixaven el Mini. Hi anaven unes 10.000 persones, més que al Barça de bàsquet, però per als americans era poc». Es posava així fi al somni del futbol americà dels Dragons, que van contribuir a crear un sòlid planter de fans i practicants.

Gladiators després de la llegenda

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

El problema, segons Cervera, va ser que «ens vam avançar al temps». «Si hagués nascut ara, amb internet, les xarxes socials i el seguiment que hi ha a Espanya ara de la NFL (amb un ‘boom’ impressionant els últims cinc anys), seria un èxit». De fet, tres dècades després del ‘kick-off’ d’aquella World League aquest estiu començarà a funcionar l’European League of Football, reencarnació de la NFL Europa, amb un franquícia a Espanya que, malgrat dir-se Barcelona Dragons, estarà de moment establerta a Reus. «D’aquí fins a final d’estiu Reus serà la casa dels Barcelona Dragons», ha sentenciat Bart Iaccarino, exentrenador de Reus Imperials i ‘general mànager’ dels fins a ara anomenats Gladiators Football.

L’acord firmat el 9 de març entre l’European League of Football i la NFL permetrà a la nova franquícia heretar l’antiga denominació. «El nostre desig i objectiu és el de recuperar aquesta màgia, aquest encant especial i el mite del que van ser entre el 1991 i el 2003 els Barcelona Dragons. Heretem tots aquests aspectes per posar-los novament a primera línia», assenyalen en un comunicat els nous Dragons. El 19 de juny jugaran a l’estadi municipal de Reus (amb capacitat per a 4.400 espectadors) contra els Stuttgart Skorpions, al partit inaugural del campionat. Posteriorment s’enfrontaran als també alemanys Hamburg Sea Devils, Berlin Thunders, Frankfurt Galaxy, Cologne Centurions, Leipzig Kings i als Wroclaw Panthers polonesos. A laEuropean League of Football el pes fonamental seran els jugadors de cada país (36 per plantilla), a qui s’afegiran quatre americans i 10 europeus. El hawaià Adam Rita serà l’entrenador d’un equip que intentarà estar a l’altura de la llegenda de l’equip de Bicknell.

🤝🏼 The collaboration agreement between the @elf_official and the @NFL has allowed us to recover this mythical franchise.#FeelTheFire 🔥

— Barcelona Dragons (@Dragons_BCN) 24 de marzo de 2021