Fernando Alonso i Carlos Sainz: blau sobre vermell

Un còctel d’emocions va envoltar Carlos Sainz a l’arribar a Maranello, a Mòdena, aquest lloc d’Itàlia que concentra en pocs quilòmetres les fàbriques de les més mítiques marques d’esportius. Encara se sorprèn al veure’s de vermell Ferrari durant els tests de pretemporada a Barhein. El madrileny, de 26 anys, compleix el somni de qualsevol pilot de F-1: conduir per a la més premiada i antiga escuderia, la més mediàtica. Alhora, Fernando Alonso creuava per tercera vegada la porta d’Enstone, la seu d’aquell Toleman amb el qual va enlluernar Ayrton Senna en els 80, el mateix equip que sota els colors de Benetton va fer campió Michael Schumacher, la mateixa fàbrica a prop d’Oxford que va celebrar els dos títols de l’asturià amb la indumentària de Renault. Alonso llueix el blau de l’Alpine camí dels 40 anys després de dos anys fora del Gran Circ. És difícil trobar més diferències entre els dos espanyols a la graella del 2021 i, no obstant, pel que s’ha vist en els assajos, la pista l’unirà constantment al llarg de 23 grans premis a la recerca d’un llauradíssim podi o després del somni d’una victòria. 

Ferrari vol deixar enrere el 2020, el seu pitjor rendiment en 30 anys, i tornar a lluitar per títols; Alpine busca el camí que va fer aquest equip un gran ja fa 15 anys. Però ni els vermells ni els blaus transiten per la seva millor època. Una dotzena de podis i un parell de victòries són l’escàs botí, –les engrunes podria dir-se– que Red Bull i, sobretot, Mercedes van deixar per a la resta la temporada passada. I el 2021 no és sinó una continuació de l’any passat amb molt pocs canvis als cotxes a l’espera de la revolució reglamentària que tindrà lloc el 2022. Cinc escuderies –McLaren, Alpine, Ferrari, Aston Martin i Alpha Tauri– i 10 pilots es devoraran per atrapar aquests 10 o 12 podis i el pom de dos o tres triomfs que solen anar a parar a un lloc inesperat a la zona mitjana de la classificació per equips. Amb els números a la mà, a Sainz i Alonso els toquen un o dos podis per cap, i un 25% de possibilitats d’aconseguir una victòria al llarg de les 23 carreres.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Els veurem lluitar molt en pista, roda contra roda, perquè, ara com ara, Ferrari i Alpine han mostrat un potencial molt similar lluny de Mercedes i Red Bull, i just per darrere de McLaren. Els dos equips han millorat respecte a l’any passat malgrat els petits retocs al reglament que han fet perdre una mica de càrrega aerodinàmica a tots els monoplaces. Però ho han fet en menor mesura que McLaren. «Aquest any tenen un motor més potent i, a més, de menor mida, per la qual cosa han millorat aerodinàmicament. Se’ls veu millor», testifica Carlos Sainz sobre el seu antic equip, nouvingut a Maranello des de Woking, la seu de McLaren. «No puc dir si el Ferrari ha millorat o no, perquè acabo d’arribar, però Charles (Leclerc) diu que sí», sentencia sobre el seu nou cotxe. «El motor ha millorat i l’aerodinàmica també. Ja no som un cotxe lent a les rectes», explica Mattia Binotto, el cap dels de Maranello. La part posterior de l’SF21 és més confiable que la temporada passada, on només el talent de Leclerc va permetre domar un nerviós monoplaça (Sebastian Vettel no ho va aconseguir gairebé mai) per atrapar un parell de podis a Àustria i la Gran Bretanya. El cotxe ha millorat i la sintonia dels pilots per evolucionar el monoplaça el 2021 és ostensiblement millor que en el passat. Un objectiu realista són dos podis per a cada pilots i la possibilitat d’una victòria en una carrera esbojarrada. 

I per allà es mourà Alpine. Esteban Ocon i Daniel Ricciardo van aconseguir pujar al podi el 2020 després d’anys de sequera en l’equip d’Enstone. L’arribada d’Alonso en lloc de l’australià és un revulsiu. «Crec que ens falta treball, ens falta entendre encara una mica algunes coses del cotxe», manté el d’Oviedo després de tres dies de pretemporada. «Les prestacions que sí que veiem a la fàbrica, les hem de desbloquejar en pista. Però estic content i arribi el que arribi en les primeres carreres ho disfrutaré i espremeré cada volta». L’A521, que així es denomina el monoplaça amb el blau tradicional d’Alpine –les versions esportives de Renault– destaca per una enorme gepa que cap altre monoplaça del 2021 lluu. Per sobre del cap de pilot, Alpine ha eixamplat la ventilació i amb una gran protuberància a la tapa motor, ha col·locat peces per a la seva refrigeració a l’interior. «Descobrim que aprimar els pontons era una direcció positiva, una cosa que no és gens nova realment. Així que hem modificat l’empaquetat i ressituat algunes de les peces voluminoses, i les hem col·locat darrere de la presa d’admissió. Sí, dona una forma bastant espectacular i voluminosa al cotxe, però trobem que ens funciona. Hi ha compromisos amb el centre de gravetat, però en general, el rendiment aerodinàmic guanya sobre aquest aspecte», explica Marcin Budkowsi, director executiu de l’equip. Pot ser que aquesta elevació del centre de gravetat que tan malament va a tots els vehicles sigui la que impedeixi, de moment, casar totes les peces a Alonso i el seu equip. Al pàdoc es lloa el nou difusor de McLaren, la nova suspensió posterior de Red Bull, però ningú acaba de veure la gepa de l’Alpine.