PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA

Gloria Viseras: «El meu pare va morir sense saber que havia sigut abusada sexualment»

  • La gimnasta olímpica explica la seva tasca a la FIFA per protegir a la infància en l’esport

  • «Els nens no denuncien. Però no és responsabilitat d’ells, sinó dels adults. En el meu cas va fallar tot»

Gloria Viseras: «El meu pare va morir sense saber que havia sigut abusada sexualment»
3
Es llegeix en minuts

Gloria Viseras va ser una nena prodigi en la gimnàstica artística. Va començar amb vuit anys en un gimnàs de Madrid. D’allà va anar a un centre de tecnificació, on un grup de nenes van començar a entrenar amb un matrimoni rus per després fer-ho amb Jesús Carballo. La seva carrera anava bé. Va participar en els Jocs Olímpics de Moscou de 1980. Va ser campiona d’Espanya aquell mateix any, en què també va abandonar l’esport.

Tenia la possibilitat d’acudir a altres Jocs, però la seva personalitat havia canviat per complet. No deixava de plorar, així que el seu pare la va treure d’allà. Feia uns quatre anys que patia abusos sexuals per part del seu entrenador. Ho va denunciar 30 anys després. «El meu pare va morir sense saber que jo havia sigut abusada sexualment, però sí que veia com emocionalment m’estava afectant», assegura.

«Volia explicar-ho als meus pares però les paraules no sortien. Em sentia súper culpable»

«Els nens no denuncien. Però no és responsabilitat d’ells, sinó dels adults. En el meu cas va fallar tot. Simplement no en podia parlar. Volia explicar-ho als meus pares però les paraules no sortien. Em sentia súper culpable. Els petits no parlen d’això, per la qual cosa cal proporcionar entorns segurs i formar tota la gent per, si veuen alguna cosa, saber què fer», explica.

Des que va saltar a la premsa la seva denúncia, col·labora en tot el que pot amb la seva experiència. «Rebo trucades i correus d’exesportistes demanant ajuda... o simplement per parlar. També contacten amb mi familiars d’esportistes menors demanant ajuda i consell», relatava fa anys en el seu blog.

Assegura que ella, en la seva situació, va trobar a faltar l’ajuda dels adults que eren al voltant. Aquells que després van confessar que sospitaven que estava passant alguna cosa estranya. També ressalta que la prevenció és clau. Dues idees amb què ara exerceix la seva feina a la FIFA. La federació va començar el 2018 el seu camí en la ‘Salvaguarda i protecció del menor en l’esport’ i ara té un departament dedicat a ella amb tres persones que s’encarreguen d’implementar el Programa FIFA GuardiansTM. Poc abans que ella arribés, van publicar una guia, l’Eina FIFA Guardians, amb plantilles per implantar polítiques, protocols i procediments de protecció en les federacions membre.

Juvenils i mundials femenins

Segons explica Viseras, ara tenen dues àrees de treball. La que ella lidera busca implantar la salvaguarda i protecció en tornejos de la FIFA, amb especial atenció posada en els juvenils –sub-20 i sub-17– i en els mundials femenins. «Són els dos grups que ara mateix hem identificat prioritaris, cosa que no vol dir que no treballem també en els mundials masculins. La infància tendeix a veure’s molt afectada a les ciutats que són seu d’un gran esdeveniment esportiu», diu.

L’altra àrea va dirigida de forma especial a les associacions membre. Amb l’Open University, del Regne Unit, han desenvolupat un programa educatiu, el Diploma FIFA GuardiansTM de Salvaguarda de menors en l’esport, amb cinc cursos ‘online’ –oberts i gratuïts per a tothom– i diversos webinaris. Està orientada a professionalitzar la figura del delegat de protecció a les seves associacions. Amb ell busquen estandarditzar la salvaguarda i protecció en el futbol a nivell mundial i explicar com respondre als casos que apareguin. Kaká va ser un dels seus ambaixadors.

Notícies relacionades

«És el primer programa a nivell mundial en qualsevol esport d’aquestes característiques. Ajuda les federacions a iniciar-se en un tema que és nou per a tothom i que va enfocat particularment a la infància i als grups d’adults més vulnerables», diu Viseras.

Maltractament psicològic

Però el programa no només es preocupa per la prevenció: també vol servir per ajudar a donar una resposta adequada a la gestió de possibles casos. I no només als més extrems, com els abusos sexuals, sinó que busquen un canvi cultural en l’esport. Volen acabar amb el maltractament i l’abús psicològic i emocional que puguin patir els més petits. També busquen acabar amb aquesta imatge d’entrenadors cridant. «Els problemes que semblen de menys importància poden ser un indicatiu que és un entorn de risc per a la infància», afirma.